Fotos propies, lloc carrers Rasquera.El primer pas que he dat al aixecar-me aquest matí, se m'ha colapsat aquesta idea
dels impossibles, l'he fet circular per el paper, mireu com ha quedat,...Com si fos el primer traguet d'aigua del pitxell de la serena.
7 – 7 – 09
Pujaré fins al cim
amb les alforges ben plenes
d’impossibles .
Allí les esbargiré
- ajudat pel vent -
per la plana volguda....
Qui no espera un impossible?
.............
Després al anar a xapullar-me les gates per treure el poquet de son que quedahe dubtat en si era bo, pujar l'aigua fins un lloc cara i cabells on encara devien rondar una mica espabilats els somnis que després mai recordo.
M'ho faig fàcil, ja que no volen segona representació,
el boli m'ajuda a fer trenets
i ha quedat així la meva queixa. Anton.
7 – 7 – 09
No m’esborris
el polsim dels somnis.
Sense ells,
com ho faria?
7 – 7 – 09
No m’esborris
el polsim dels somnis.
Sense ells,
com ho faria?
