Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roc llop. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roc llop. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 d’agost del 2008

ROC I JOSEP, QUE SIGUEU AL VOSTRE CEL.

M’ha semblat una heroïcitat poder posar en la xarxa aquest breu homenatge a ROC LLOP. Mai se m’havia passat per la mollera. M’hi he trobat i no he volgut renunciar a exaltar aquesta figura amb el que jo tenia en aniversari tant senyalat. Sols era el contacte d’haver llegit un llibret,- un llibràs seu – que em superava.

Avui m’he assabentat de la mort del sr. Josep Grau – Pepito – m’ha sorprès en la feina.El meu sentiment més expressiu a tots els familiars, el recordo amb gran afecte.
----------------------------------
Dos anarquistes que es troben amb mi i em parlen. Qui soc jo? Escolto a Josep a la font d’N’Horta, amb sa veu inquisidora, segura, potent, sabent el que es deia. No podria contar coses que ell va desgranar a meva orella sense faltar al quasi secret. Crec que aquell home,content, estava sobreeixit de moltes coses. Però les suportava. De jove, com ROC havia somniat en un mon tant diferent del que tenia que posà com d’altres el seu esperit i cos al servei d’una idea del intel·lecte, per ells, la única veritable. No contaven en la reacció de la força irresistible de la idea del diner. La matèria.

Les idees de d’intel·lecte i de l’esperit moltes vegades apareixen com somnis, quan es troben en la lluita amb la matèria fracassen, no poden elles soles. L’Anarquisme per ells implantar-lo era la Pau, l’Amor, la Felicitat..., però que costava a la societat? Molts canvis han de ser violents encara que la idea sigui pacífica. I la venjança del poder establert, el poder material acaba soscavant els ciments i les persones, moltes moren abans que rendir-se, altres accepten l’estat i altres es conjuren i es posen en front i arriben com en el cas viscut en la pell d’en ROC a martiritzar als seus congèneres i com que no poden amb la idea, maten o quasi,el cos.

Hauríem de reverencia a eixes persones castigades per les seves sanes idees amb un cúmul de disbarats superant fins en ROC el martiri.

Encara que aquesta poesia que poso avui, la vaig donar dedicada al Josep, crec que ell acceptaria el compartir-la amb el seu amic ROC. Aquest és el meu pensament i amb eixa intenció ho faig.

Jo la havia escrit sense saber plenament el que era l’Anarquisme Feia poc que feia anar el boli amb el català. Una amiga ja difunta, Maria Estevill ( Si, Estevill.) em corregia les primeres pàgines i m’encoratjava a que no deixes l’idioma nostre, la nostra llengua. Quelcom conversa amb ella, crec que jo la vaig plasmar, després es posà a dormir entre altres pàgines.. Quan vaig conèixer i escoltar a Josep, no em vingueren dubte que allò era escrit per a ell. I així ho vaig fer Quedi aquí en el record.

-------------------------------------------


L’ ANARQUISTA
A Josep Grau (Pepito)
Escrit d’ Antoni Fortuño ( Div. 3-9-93 )
---------------------
Anatema
La llei és la llei.
Excomuniqueu-lo!!
Obeïu. És la LLEY!!
..................................
Aquell ser
que tenia un gran cervell,
també tenia dos braços,
també tenia dos peus.
I sabeu que mes tenia?
dos ulls verds.
Era mes que el gran Alexandre...( Magne)
Però, no creia en...,
no obeïa cap llei.
Era, simplement, anarquista,
obeint sols lleis d’Univers.
L’única llei que el manava:
la vida d’ell.
Sentia la Pau i en dava
fins als ocells.
Sentia Amor i en rebia
de l’aura que es torna vent.
Però, li tallaven la Llibertat
amb la llei.
I la Llibertat
ho era tot per ell.
La llibertat no és pas la llei.
La Llibertat és ser lliure,
donar pau i molt mes.
Però, si no ets lliure,
com pots donar el que no tens?
Per ell, l’esclavisme començava
quan començava la llei...
........................................
- Que no pensi aquest cervell!!
Ens nega tot quan NOSALTRES
hem establert.-
- No podrem manar l’anarquia !!?-
-Clar que sí .
Tu que no penses, te un fusell,
Tu que no penses, te una llei.
---------------

dimecres, 13 d’agost del 2008

ROC LLOP. T'HO MEREIXES.

L'esparver ja em buscava
dalt del meu cap aguantava
el vol.
Quan fallés ma bonesa
de mi en faria presa
en vol
-----
Escrit A. Fortuño S. 13 - 8 - 08
El record del riu i terra
aturava la deferra
dins mon cos.
L'esperit valent aguanta.
Mes, la crosssa ja no es planta
tot em diu tu ja ets mort.
Però l'aigua de la vida
encara té embrancida...
Sigues tu, ROC LLOP.
---------
Escrit de A. Fortuño S. 13 - 6 - 08.
Seràs làpida un dia
que recordi pena i alegria
de quan erets infantó.
Ja preveia la gran costa...
"Ma vida era l'aposta
contra l'odi per amor."
---------------
Escrit de A. Fortuño S. 13 - 8 - 08
------------------------
Aquest és un extracte de l'escrit que Llop va redactar trenta anys després de la seva estada a Gusen, el qual es pot llegir a Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.
------------------------------------
Treballava al kommando que construïa el ferrocarril que havia d'enllaçar la pedrera de Mauthausen amb el poblet de Sant Jordi i en rememora els instants en què la mort se li feia més present: «La feina era molt dura, sota la pluja, el fred i la neu, que ens deixaven del tot balbats. Les energies de la meitat del cos cap amunt eren de ment i de voluntat, però les cames ja no podien traginar amb el meu cos esquelètic, malgrat de pesar tan poc. No era gaire afalagadora la meva perspectiva ni tampoc no deuria ésser gaire llarg el temps que em restava de vida. Com podia, exhauria jornada darrera jornada, tot reptant la mort, que m'esperava freda i compadida a cada tombant. Així vaig durar uns dies al kommando, enmig d'insults, cops d'estaca i tot veient com queien els meus companys, emportats pel riure mortal i pel balandreig de la dansa de la mort. ‘Ai, aviat serà per a tu, aquesta dansa!', em deia, ‘No et deixis il·lusionar per aquest riure fatal ni per aquest ball de ritus i de mort!' I va arribar un dia que vaig sortir del camp cap al tall sense forces. ‘Avui la Lletja no mancarà a la cita.' A pesar de veure-la a través de la distància, en un marge del viarany, m'animava a mi mateix amb un monòleg sord i ple de rancúnia: ‘Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!' Però jo caminava com si surés, com si tingués el cos de cotó.»
Viquipèdia: Roc Llop i Convalia
--------------------
Copio aquí de nou aquest poema meu de la barca.
-----------------------
Avui se’n recorden massa
quan ta barca no navega,
- l’aigua dins seu ja l’ofega
no pensa que fou ta casa -.
Avui, al recó n’ets destrossa
o n’ets el blanc d’ alabances.
Tu no en fas cas, ja no et canses,
fa temps que dus a mans la crossa .
I aquí jauràs, no serveixes,
les més noves fustes banyen
Avui se’n recorden, doncs, guanyen
honors... Tu arramblada a les feixes.
--------------------------
Demà posaré un record a qui em va deixar el llibret de Roc Llop.
Sobre tot una poesia que li vaig dedicar a J. G.
Voldria que fos pels dos.
------------------

dimarts, 12 d’agost del 2008

ENCARA AMB EL RECORD DE ROC LLOP...4


EL MARTIRI ERA ESGARRIFÓS
EREN PERSONES ELS QUE TRACAVEN AIXÌ A LES PERSONES ?
-----------------------------
Escrits d'Antoni Fortuño.- any 2000 .

------------------------
Mireu el cel, pietosos,
Us cauen els ulls malmesos
Ressecs del llagrimó
Les crespes amb neu fregides
A la carn nua s’hi ha clos .
La sofrença és gèlida espurna
Que martireja amb repic de vent
Sols, per tapar-vos, teniu la glacera,
I la vostra llumenera
del humit alè
La ment ja desvaria.
El cabell no és fil que cusi
El cantìt relliscós de les dent
Les mans, ses dits no freguen
La barba ni el clatell
Resten vençudes, trèmules
Com sarmentada sense fulles
Ressecs i amb rosada d’hivern
La carcassa de pell esporuguida
Amb sèquies d’arrugues
Com si amb forca la carn solqués
Esdevé cardenalada
Com si les venes
Portessin sang blava de rei.
Els llavis caiguts
La bava és reseca
La gola ja no engull
I les parpelles com cortines
Clouen escenari
Macabre de ses visions.


No erets llop que mata ovelles
De cos de llana i florida ment,
Ans defensaves per a totes elles
Un canvi bonhomiós sense intervenir-hi dents
El llop culiva a sa niuada
I la defensa fins a extrems de mort
I mata per necessitat davant riuada
No s’emporti tot el seu: Pau i Amor.
I vol justícia i igualtat de mires,
No que uns mengin, altres sempre dejuns.
Que el treball enfollí noves pires
Per cremar-hi la carcoma fent-la fum.
I defensa manaments de la Natura
Que obeeixen els sers de l’univers
Que amb peus per caminar i parla madura
Avancen sens sotmetre altres gents.
--------------------------------
L’han occit, no ha valgut pregària,
Insult de ferro al cor li han clavat...
Son diferents. Sols la sang ària
Circularà en el mon que han inventat.
Nous Abels cauen malmesos,
Les carns desfetes asclades pel mall,
Els tascons han set impresos
Com marques de foc en el front – cap.
La supèrbia d’una raça i sa fúria
Extenua de glaç l’altívol monument
De la vida , que Natura feu tel·lúria,
Per viure tots, mirant un noble cel.
Ells reneguen de les gents de sang madura.
Clouen cartipassos, eixuguen nobles ments.
Madurs de sang, pobrets, quitxalla pura
Us feriran de mort les fletxes com anyells.
Eixos sols obren pàgines corrompudes
De poder destructor, poder tirà
Sotmeses de cor i esperit, abatudes
Les lleials idees de justícia i igualtat.
Aniran escatant ses pells serposes
Cobrint-les amb les restes dels nafrats
I els ossos com canyissos davall lloses
Taparan desvergonyia oligarcal

--------------------------
Matinada ennuvolada,
Deserta de sol.
No s’estripen les enaigües,
Ni mantellines deixen claror.
No s’esfilagarsa la nevada
De l’odi destructor.




-----------------------

dilluns, 11 d’agost del 2008

RECORDANT A ROC LLOP ... 3

PER QUÈ, AVUI, RECORDEM LA BARCA ?...
Avui se’n recorden massa
quan ta barca no navega,
- l’aigua dins seu ja l’ofega,
no pensa que fou ta casa -.
Avui, al recó n’ets destrossa
o n’ets el blanc d’ alabances,
tu no en fas cas, ja no et canses,
fa temps que dus a mans la crossa
I aquí jauràs, no serveixes,
les mes noves fustes banyen
Avui se’n recorden, doncs, guanyen
honors... Tu arramblada a les feixes.
------------
Escrit per Antoni Fortuño.- 11 - 8 - 08
---------------------
He extret del bloc d'Alego aquest tros d'una poesia de ROC LLOP
------------------------------------------
Poble estimat! Al cor et duc mentre ma vida
s'escola lluny de tu i a contracor.
L'enyorança que en tinc és profunda i sentida
i omplir-me els ulls de tu, oh, com voldria!,
abans, vers el no res, se m'emporti la mort.
Present et tinc tot temps, cada jornada,
Com si em vas donar el jorn, l'oblit em fóra ingrat,
i el ser que em vas donar altra vegada,
reposar-lo en ton clos, quin goig si això em fos dat.
Quan la tristesa em pren recorro tons paratges,
ni un sol se me n'oblida, igual quan era noi;
el castell sarraí, fent ombra a la torreta ... (R.Llop)
----------------------------------------------------------
Envers la lectura del llibret que em prestà Josep Grau,( Pepito) vaig anar escribint algunes coses que aquí les aniré desgranant per si teniu el gust de saborejarles.
Escrit Antoni Fortuño. Any 2000
Roc, roc, roc,
Canta la granota.
Roc, roc, roc,
Ara calla, ara vota.
No vota pas per que sí
La granota.
Ha de creuar el sequiot
Que ha construït el botxí
Que amb bandera d’aligot
Vol al bassot conduir
La granota.
Roc, roc, roc,
Jo creuaré el xarquim
De la molsa relliscosa.
Roc, roc, roc,
Ara salto. El seu cordill
Apartaré. No hem fa nosa.
I cabuçaré el meu cos
Fins tocar-ne amb peus el llim
Que has posat en la sequiota
I el pam i pipa et faré a redós
-Jo, la granota.-


CONSELL DEL COVARD.
Escrit Antoni Fortuño. any 2000
Tanca’t a casa
-altra volta –
viu-ne extasiat de records.
El present no existeix,
- molt prompte passa -
i el futur incert somniador
no serà la muntanya
que feliç esperes
per arribar al feliç jorn.
Per be que concís corris
La corma(cep) saps que et priva
De caminar astut fins nou turó
I allí llençar crits d’ aliança,
I de justícia plena
D’ agradable unció,
Perquè tots vegin
Ta camisa vella
Esfilagarsada pels assots
Dels surriacs i deixuplines (cilici)
Que et nafraren l’esquena
Que superba
Encara acaricia il·lusions.
Tanca’t a casa
-és l’única defensa –
clou els ulls, que es cremin els jorns
arrecerat a la finestra mira i guarda’t,
que ta vida – llum de ganxo –
no resisteix el vent del nord.
De sofriment, no en pots un altre.
La carn i el greix se te la menjaren
Els corbs.
Sols nervis i ossamenta balandregen
Aguantant la ment damunt del coll.
Tanca’t a casa
I rememora
Els insults frenètics i bords
De les nevades que cobrien terra
I eren mantell de menja
De taula de morts.
Tanca’t a casa.
Sigues covard com jo.
-------------------------- Tornarem demà. I vosaltres?
-------

dissabte, 9 d’agost del 2008

COM RECORDEM A ROC LLOP ...2

Foto facilitada per la Mariona. Ella sap buscar i trobar fins al desert.

LA COSTA DE RIAGO
Costa de Riago, amunt,trescava, trescava.Amb un feix de llenya al coll,suava, suava.
Un per un els esglaons,comptava, comptava.El compte ja n’he perdut,que la fatiga em guanyava.
Abans que arribés al foc,la llenya ja m’escalfava.El pare, vora del riu,barbets i anguiles pescava.
La mare, a l’altre costat,la roba dels rics rentava.Amb la llenya que jo hi duc,l’àvia el foc espavilava.
Jugant, jugant al carrer,el cansament se’m passava.Costa de Riago amunt, …un món d’infància passava.
Costa de Riago, amunt,la de la vida muntava.També el compte n’he perdut,de pujada i davallada.
Pel noi que em porta el record,l’home que ara sóc, canviava! -- Roc Llop.
----------------------------------
Ara una de meva que li vaig dedicar en vers la lectura del llibret mencionat en el post anterior.
---------------
CONTESTA,PER FAVOR.
Escrit d'Antoni Fortuño - a. 2000
Hola, Roc Llop,
Jo vull parlar-te...
Que hi has trobat a dalt del teu cel?
La teva llengua pura i noble?
La llibertat de dir i fer?
La pau, l’amor, la bonesa,
El pensar, idear i produir sempre el be?
L’igualtat, que tot respiri
Sense ofecs, sense ofecs?
Quan hem contestis
Pronuncia a meva orella
Si ets igual que els angelets.
Si tots son justos...
Que no cal la Justícia.
Si tenen les estimes
Que tots volem...
Si viuen en pau i joia
Com innocents germanets.
Si tot és de tothom,
Que tots s’ajuden
Quan l’aura es torna vent,
Que s’obeeixen i complauen
De tots és el benifet.
I que tots igual manen
I no els cal cap llei.
Quan hem contestis
Vull saber-ne
Si ets feliç i lliure
Amb el que tens.
---------------