Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto google imatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto google imatges. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de juliol del 2012

QUAN NO TENS CAP IDEAL... foto google imatges




REFLEXIONS
De vegades ens entestem en no ser nosaltres i en imitar i voler figurar el que no és nostre. Arreu ens arremeten amb la caricia d'unes veritats que amb calçador ens les imposen. Mireu arreu i sols ens parlen de benifets que abans eren contraris. Quan parlen de CRISIS de valors no ens ajuden a ser persones i ens porten llençols quan la vertadera estimança hauria de ser a la integritat de nostres vides i no a la superflua quimera de diner per diner per diner. Falàcia de clases que s'han fet superiors a costa de rebaixar els drets dels altres i titllar d'inutils als que arreconen. Busquen el seu propi favor i el seu oli el munten estenent la taca i quedant ells indemnes... Ens posen la culpa de les imprevisions i ara hem de curar amb el nostre esforç el delit de les apropiacions de tantes coses que se'ns despulla, si,  de tota la vestimenta que s'havia conquerit. La ma s'ha ofegat dins de la mateixa aigua i ara, l'altra ma que vigila no té prou potència física ni moral per salvar-la. Avui, qui ajudarà a qui?Anton 
29 – 5 – 11
Quan no tens cap ideal, la ma és quieta ?
Que surti del bany impúdic de l’aigua...
Volia netejar-se la misèria del seu pensar
i no s’apanyava, saber nedar és necessari...
Ha pogut sortir al aire,navegar per nou cel,
però vençuda caient-li els dits, messigons desfent-se,
la eixuga el ventijol i la claror groga, i no es sent lliure
Ningú li parla de la injusta proposta ferma
d’alçar-se contra l’idea que la fa callar.
No sap de temps ni conta cap història,
però la denigra el líquid que la impregnava.
Enterrada podria sorgir brot  arrelant-se...
Allí, el moviment de l’aigua se la enduia
a un ofec segur sense alçar bandera.

La despertà de l’ inutilitat aquell insecte,
esgarrifament en la fina pell. Li tremolava
un intent de parla, de contacte, de cojuntura.
Sí, volaria com la libèl·lula i alçaria ungles,
esgarraparia el cel que sang nova regués...
Tindria un ideal que liderar, seguir, inculcar.
Estendria la ma per ajudar a l’altra ma submergida.

dijous, 30 de juny del 2011

QUE VINGUI... foto google imatges



30 – 6 – 11
Que vingui, ja comés, el pecat,
després atorgaran el perdó, el beneplàcit ?
Que ens robin fins nostres misèries,
després pagaran nous destins ?
Que ens assolin propietats fincades,
desprès vindrà propina de l’endeutament?
Que ens deshonorin com meretrius abjectes,
després cruspiran ruïna acollant ablació ?
Posem-nos en el carreu de la vida...,
atordits resistirem tots els fatxendes empits ?
Els rodets de les majestats d’imperi
s’assaonen esvalotant vituperis
i ens debiliten fins la consumpció clara...
El cavall prepotent sempre s’encabrita
quan la farda d’alfals i ordi li escaseja.

dimecres, 29 de juny del 2011

DEL VENT.... foto google imatge



29 – 6 - 11
Si sabéssim que porta el vent...!!!
El seu dinamisme pot arrossegar-nos.
I, aleshores, on anem ?
Volàtils caminem sense rumb segur.
Pot regirar-se el vent en un instant
I canviar la direcció que ens era volguda.
No ens fiem del vent...
Sabem que és un ME  TE  OR. 

dimarts, 28 de juny del 2011

DEL DINER.... foto google imatge



28 – 6 – 11
Si no tens diner
Ets un esclau d’altre.

Si tens diner...
( o que bé, noi, renoi, búfa-la )
Aquest t’esclavitzarà.
( vols dir que em farà pupa ? )

O sigui que sempre
Seràs un esclau....!!!
( per que tu ho dius ?

Però, amb diner
És  amb majúscula, noi !!!
ES – CLAU..
tenir diner, carallet.).
.....
la GRÀCIA que els fa a GRÈCIA 
ser ESCLAUS d'altre...
ETCÈTERA, ETC,
Estem
Tots
C..a... GATS...
No ens arribi l' E. T. C.
,,,,,
Que no falti l'humor
en nosaltres pobres pecadors.





dissabte, 25 de juny del 2011

SOC... foto google imatges



25 – 6 – 11
Soc
pessimista
O
optimista?
El conflicte
de la O.
Cap on gira
eixa busca ?
Pot rodar i rodar
i no moure’s.
C O S
S O C
optimista
O
Pessimista?

dilluns, 13 de juny del 2011

COM LA BALDUFA.... FOTO GOOGLE IMATGES



12 – 6 – 11
COM LA BALDUFA
Al sofà de llar fa migdiada
la menuda amb flassada tapada.
Somnia...
Entra el sol per la finestra...
Damunt d’ella canta orquestra
simfonia.
S’ha plantat allà a la porta.
L’escala a sos peus importa,
allí camina.
Vesteix falda revolera
al seu front la diadema
la pentina.
Als escalons peuets repica.
de puntetes roda, rellisca,
neguit tria.
I saltant regira i balla
i veu canta, il·lusió esclata
en sa fira.
Al barandat asseguda
impulsa roda moguda
que avall revira
Veloç com ocell vola...
El cercle avall cola
fantasia...
Salta amb gràcil seguici
relliscar és el seu vici.
Ha finit via.
Son viatge...allí acaba.
Comença  delicada
la ballarina
El portal omple gentada
que s’entusiasma,... Callada
se la mira.
I vals revola la faldeta.
Les mans son papalloneta.
El cabell gira....
La gent abans silenciosa
aplaudeix la dolça rosa...
Somriu vida.
...................

Baldufa del temps. Menuda,
per dins teu encar belluga
ta establia.
No paris, roda que roda...
De pàgina llegeix la coda.
És ta vida.

dimarts, 7 de juny del 2011

PETITESES... fotos google imatges


PETITESES.- Quan estaven tant juntets  després  de  barallar-se amb la piloteta em va donar l'impresió 
que feien propaganda a París del nostre estimat equip blaugrana.

També vaig pensar que quan jo era menut, qui sap si a NADAL,- potser, per allò de la llengua -ja l'haurien batejat per decret NAVIDAD, cosa que el règim i religió haurien aplaudit.

Em va circular per la clepsa una consulta a l'altre contrincant, FEDERER, FEDERER...  i ser de la CONFEDERACIÓ..., per que no li pregunten com és tot això dels règim  FEDERAL... per que ell ha pujat amunt, amunt . I nosaltres amb tot això de les AUTO... no en sortim. Clar, un auto diuen que es mou amb gasolina i quan va tant cara... estalvi.


dimecres, 25 de maig del 2011

ON LA VIDA.... M'ASSEC... foto google imatges



25 – 5 – 11
On la vida crec que passa estèril, m’assec.
Conto els barrots de fusta que aguanten
el seu mirar tranquil a aires remots.
Per què embrutar-se en els contorns ?
Ell és el centre que, callat, mossega el temps,
Quantes històries ha suportat i escolta
amb beneiteria uns escalons que totsvolen ocupar.
                          El vell cansat de ressuscitar
històries que a ningú li complauen seus misteris....
Els enamorats que petonegen el instant futur.
L’avorrit que desprèn els braços... El distret.
El que porta l’alegria a pitrera botant-li.
El polític que ha obtingut l’escó que no mereix.
El flac, l’inflat, el cansat, el díscol....El sant !!
El que torna de tot, el drogat, el religiós, el malalt...
I quants més s’afanyen a besar pell de fusta
a repenjar esquena tolida, a reposar colzes...
Fa el favor sense fantasies. És allí per servir
tots els reis – qui no s'ho creu – dels que sap secrets
que guarda silenciós, calmat, hospitalari...
Ser amic, no vulguis rentar clepses aconsellant.
Sies Bíblia oberta que tothom suqui el seu salm.

dimarts, 24 de maig del 2011

DAVALL EL PROTECTOR PARAIGUA... foto google imatges



24 – 5 – 11
Davall el protector paraigua
les mirades s’ennueguen, es fonen.
La musica veu que crispeja el delicte
aclareix el moure dels ulls, repàs de figura.
Tot és miralls de reflexes insistents...
I la pluja, petonets menuts, els mulla.
Rodola la claror esclafint en el dubte
que assoleix les mirades entendrides.
Vaguen pel carrer... Carrer de cuites
dels sers que coronen el moment àlgid
de la trobada. Davall el protector paraigua
senten el cimbell de l’estima, i, els ulls
esboternen suau tendror en el complex viure.
  

dilluns, 23 de maig del 2011

VEIG LA LLUISSOR DELS TEUS ULLS... foto google imatges


19 – 5 – 11
Veig la lluïssor del ulls teus que em consolen,
saben ser caliu de ma dilecta acaronant,
Son com jardí de perfum de planta cuidada
pomell de pètals que petons esbandiran.
Son barquetes que en encrestades ones
balancegen llustroses reflectint del cel mirall
Son camí a seguir en hores de tempesta
fars que a port seré camí senyalaran.
Veig la lluïssor dels ulls teus que em consolen
Obrint finestrals a l’estima i al conhort
Segur sender per començar viatge,
Tendror de vida, alè esperançat d’amor
..................

Blogger Pilar ha dit...

M'agrada reflexar-me
en el cristall dels teus ulls.
M'agrada capbuçar-m'hi
i tancar els meus
i veure-m'hi nedar,
contracorrent,
Cap a tu.

Preciós poema el d'avui.
23 de maig de 2011 16:14

dissabte, 21 de maig del 2011

CALLAT NINGÚ ESCOLTA.... foto gogle imatges





19 – 5 – 11
Callat ningú percep  tes reflexions internes.
Escolta i mira com corren els antílops
que tenen presa d’escanyar altres veus
i  creuen imprescindible seva parla
per omplir orelles catxes que no tenen res més.
No saben el que els dius, callat, si no gesticules...
Quina conxorxa d’inútils ,útils per a ells,davant tens.
Bona clenxa al cabell i el llavi que no para,
els ulls entelats i sords de facècia fins al extrem.
Quan callin, si és que callen algun dia
beneeix l’instant que el vent ja no creix...
Seva saliva pastosa embrutarà el terra,
 els aclarirà l’ humor l’aigua del torrent
de la inmconscient mesura de seguir-los
i tornarà a rodar la seva ruleta del guany
de poltrona adquirida del esclau vot innocent.
Segueix el consell de l’escó que vell et parla,
no els atueixis, al foc, un dia faran cap ells.

divendres, 20 de maig del 2011

SOBRE EL RECORD.... foto google matge



18 – 5 – 11
Dins la clepsa hi ronda el record...
Riu cabalós d’actes arrasa canyars i tamarits
i no es nega a bregar incessant, luxuriós
arrossegant tots els criteris sense recança.


Dins la clepsa hi ronda el record...
Desert immens de sorra groga ensonyada
volant al vent o quieta cremant pell
encegant visió d’ull cluc que lleganyeja...


Dins la clepsa hi ronda el record...
Roda inquieta, cercle enxarxat,tela d’aranya,
ventijol suau o tramuntana freda, gelada,
que sotmet de cap a peus ales d’ocell.

dimarts, 10 de maig del 2011



10 – 5 – 11
Vivia en el present, seu present
buscant sempre son futur.
que era el present per ell.
I el futur ?
Seria un encontre d’instant
precís, seré, assolit... 

Vivia per viure el futur.
Quan hi arribaria ? 

Com un  núvol de maltempsada
arribà aquest instant
del seu present entrant
en l’assolible futur.
El moment era gota de pluja
que, com volva,  queia fins esclafar-se
al terra que la rebia...
Era això el seu futur ?
Allí, regant, impregnant...
palpitava la gota transformada.
Era el PLOR... el seu futur ?
El seu present canviant
ja no existia ?


dimarts, 26 d’abril del 2011

HA RECOLZAT COLZES... foto de gogle imatges



26 – 4 – 11

Ha recolzat colzes en finestra oberta
amb la mirada perduda al lluny...
Qui sap si és el seu a prop.
Veu les alzines florides, cordells guarnits
i un groc marró que el ventet acompanya
gronxant les arracades que seran fruit...
Avui tot floreix. Sols ell calla escoltant
la vida de pardals i orenetes que arriben,
que es saluden amb piules,... Qui canta més...
I, ell, cansat, mira barba cotxa, ulls entelats
el sufragi de la postal tant vista, tant mirada
des d’el finestró del seu pulmó que esbafega...
Pel carrer corre la mainada... L’escola...!!!
És lluny en el temps. És festa, avui.
El mestre no castiga... Quin deliri de goig !!!
La dolçor arriba amb caramels de lleure...
Per això, ell, cada dia vol que arribi l’oreneta
blanca i negra... Dia i nit... Sol i lluna...
I despertar amb el sol lluent que obre el finestró
que encara guarda dins la clepsa.

dilluns, 28 de març del 2011

ELS VENTS TRANSPORTEN... foto google imatges


maig 2003

11.- Els vents transporten
tantes coses !!
Fins males olors
Ells no saben
de desodorants...
Llàstima, llàstima !!
Guaiteu multinacionals
ho teniu a tocar.
Poseu-vos d'acord
que per tots n'hi ha.

divendres, 25 de març del 2011

PASSA'T,DEMÀ,...


20.- Passa’t, demà,
aprofitant-lo...,
no vulguis ja ser
a passat demà.
No corris ni empenyis,
no avançarem mai el temps
Al temps no el farem caure
ni deturant-lo.
Ell no té ni fracàs ni victòria,
avançament o retrocés
Això es cosa de rellotge
o de il•lusió o record.
Som nosaltres que relacionem
els resultats. Ell...
Que li fa que s’espatllin
els rellotges ?
Segueix igual...
Viure és temps
El batec del cor
si que és el teu temps,
no vulguis passar-lo,
però aprofita’l
mai torna...

dimecres, 9 de març del 2011

EL SENTINELLA DE LES HORES... foto google imatges


M'ha vingut a veure aquest trenent preguntant-me que en vull fer d'ell, si el necessito o no o si ja pot anar a la paperera, li he contestat, si vols, som-hi, col·locat en possició i entrar en la xarxa i que et vegin... Ara ja seràs d'una altra galàxia. A veure si fas bones companyies. Anton. 

8.- El sentinella de les hores
em portava dilecte a dinar
- temps de rellotge – a les hores
en meu retorn a dolça llar
Les bajoquetes esperen
i conill a planxa fet,
quatre pistatxos que esperen
que els esbocinin les dents,
un traguet d'aigua incolora
per rentar-me boca al ple.
Veure la caixa incolora...?
per que ni la sento ni veig.
Al sofà ve la marfanta
mentre somnio amb els reis
que em porten a la marfanta
amb calcetes i sostens.
Un sospir dolç que traspassa
amb finesa de respir
i el despertar em traspassa
de volta al treball, neguit.
Tant de be que jo estava
al sofà recolzadet
m'he plantat, abans estava
feliç, ingràvid, content.
Ara tornaré a pensar-ne
com empelto el pensar-ne
en treball i en pensament.
......
Avui, la Carme,( gràcies) ha tornat a posar la seva generositat aquí, per que  al seu blog em sembla que parla de pixells, això que abans feia l'aigua fresca i ara... és un element que ens posa en contacte, jo diria com una immensitat de petones que circulen i ens ajuden... Que no ens facin la guerra com a ratets tinc jo... és avorrit estar davant la pantalla i que et digui que no entre res al calaix... Em posa frenétic jo que soc calmós...Anton.
.............
Carme ha dit...


Ningú com l'Anton sabria
empeltar treball i pensament
i també temps i poesia.
que fan via dalt d'un tren.


Diu trenets, com si de mida
li neixessin petitets
però tothom que s'hi enfila
veu que el trenet és immens.
Immens per tanta tendresa
immens per tanta amistat
immens per tota la vida
que ens fa viure al seu costat.

9 de març de 2011 16:03






dimecres, 19 de gener del 2011

CONTARÉ AMB ELS DITS... foto google imatges


15 – 1 – 11

Contaré amb els dits
les fulles que cobreixen terra.

En triaré una al passar
per que jegui
entre les fulles del meu llibre.

Allí s’impregnarà de records d’estada,
subtils mirades sense escàndol,
callades veus que el vent
escampa dolçament...

Tindré la fulla
com cor davall pitrera,
vivint viatge tendre
en aquell bosc de fulles,
-pàgines plenes de lletres –.

I la fulla quan la miris,
obrint l’essència del bell llibre
et durà la fantasia.

Veuràs una fulla
que sap llegir i et parla
en el ventijol de la paraula escrita.














dimecres, 12 de gener del 2011

PEONANT EL CRESTALL... foto google imatges


12 – 1 -11
Peonant el crestall de la muntanya
Entro en teus ulls de mar i cel,
Meva barqueta menuda com aranya
Vol navegar-hi, les ones no estranya...,
Que la empenyi l’alè de teva ment !!

En la flor pura dels pètals de teus llavis
S’inunden joiosos i dignes pensaments
I llegeixen lletanies de rosaris savis
Que repeteixen l’oració fins fer-se avis
Entregant-ne sa passió en fantasiós anhel.

dimarts, 11 de gener del 2011

TRENCAREM LA SOLEDAT... foto google imatges

11 – 1 – 11
Trencarem la soledat
amb el vent cerç que bufa.
Les rames del arbriu es mouran
amb colossal fragor i les fulles
besaran el planell terral
esporgades per ell
sentint-se madures.

I seguiran camí avant entretenint-se,
revolant com ocells....
cantant cants de llibertat.

Saben elles que al desprendre’s
del sorollat ramatge
que els avivallava
son a mercè de la soledat
del vent que mana ?

........

3 -COM UN JOC...
ZAPATERO .. OR – ETA –PAZ

FI – FA – af - RICA
I – NI – ESTA ----X(10) – AVI --- MES – SI –
PILOT (a) – D’OR