divendres, 19 d’agost de 2016

RESSUSCITEM... aquarel·la xinesa


Ressuscitem...
En l’ombra i en la llum...
calciguem els passos de la quietud
de la fosca que ens envolta,
Però pensem, raciocinem, vivim
en el misteri del seré assossec,
i ens desperta la llum
com flamarada que ens enlaira
i la parla s’aixeca i es disten.
Fets d’ombra i llum,
repòs i moviment,
calma i enlairament
estem entre el cim i el pla
en pensar i realitzar...
Sempre a punt de ressuscitar.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-19 -8-16

dijous, 18 d’agost de 2016

NO EM QUEDO SOL... aquarel·la xinesa


No em quedo sols amb el teu record
que avui ja no és presència directa
- el temps canvia les ubicacions volem o no -
si no amb les virtuts que atresores
que demostres actives en tot lloc
i l’esperit nou que empeltes
fen-te persona que aspira a tot...
Demà rossegaré el pa dur
que ahir tallàvem junts
i profit ens feia,
que portava l’alegria
del conveni d’estar-ne junts.
Ara tu has de dar el pas cap la muntanya
on has de salvar pedruscall i pedram
per fer-ne gloriosament el cim.
Tes facultats es posen a prova,
l’esperit sap que jugues amb teu destí
i assolir el més alt sols té el problema
de voluntat i constància en seguir.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16

dimecres, 17 d’agost de 2016

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa




I en l’horitzó s’obria la llum...
La nuvolada estesa xuclava color.
El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.
Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.
Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.
La mirada tenia el seu mirall esvelt.
Tu et feres sirena i et llençares al toll
i les gotes de teva alegria
s’espargiren com llum
i la nuvolada feta coixí
baixà a veure’t feta espuma.
Aquell capvespre de sol a la posta
ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16

dimarts, 16 d’agost de 2016

LA PRUNA... aquarel·la


La pruna va caure damunt la flor
i la flor perdé tots els pètals...
i ja mai donà fruit.
Ajaguda es podrí en el toll
i ja no fou útil per donar perfum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-16-8-16

dilluns, 15 d’agost de 2016

PAQUES E PALLA... aquarel·la


Les paques rodones
que engabiaven la palla
se’n anaren a ballar
per la parada
en divertiment propi
Ocells i nuvolada
miraven l’espectacle
i les roselles segades
confoses amb el blat
no es despullaren
ensenyaren seus vestits
plens de sang
que amb l’or es barrejaven...
Naixia la bandera ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-15-8-16.


diumenge, 14 d’agost de 2016

LI POSAREN... aquarel·la



Li posaren la desgràcia fent de mestra
per conèixer tot l’entortellat del viure seu
i li ensenyà que l’alegria deu guanyar-se
en lluita severa i mossegant de ple la fel.
Pujant escalons relliscava i no assolia
assegurar la passa que preuava el peu...
Ai, sacrificis que porta estabilitzar-se
quan tot se’t gira i va en contra teu.
Cuidava tot detall, no fos que les preses
canviessin l’acte que premi porta i te...
Ai, amics, quan un rellisca en gota d’oli
la caiguda en nas o cul, du dolor sense preu.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-14-8-16

dissabte, 13 d’agost de 2016

CADA INSTANT COMPTA...aquarel·la



Cada instant compta,
cada paraula ensenya
l'acte de fer per ser
en lluita per perviure...
Per que res es perdi
i tot segueixi el seu fi
seguim unint, captivant,
cultivant, embellint,
alegrant amb la paraula
nostres sentiments interns
obrint al vent les proclames.
Algú escoltarà i voldrà
comprendre nostres desitjos
de pau, amor, concòrdia...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-8-16



divendres, 12 d’agost de 2016

dijous, 11 d’agost de 2016

NOMÉS... aquarel3la

foto de Antonio Fortuño Sas.

Només veia peus,
si mirava al terra.

Només veia caps
si mirava al cel.
Només veia cossos
estesos a la sorra.
Només veia caminants
que no saben on van.
Només sentia crits 
de queixa de qui li violaven
els seus drets basics
arrabassant-li seves conquestes.
Cridava als peus i caps
que l’ajudessin...
Quants en seguien a la sorra
o caminant sense nord.
Tots, ara, callats sense queixa...!!
Segur que sabien on son ?
Només cal rossegons 
o messigons de pa 
com es dóna a la colomada
per satisfer i fer callar...
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16

dimecres, 10 d’agost de 2016

L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la



L’AMISTAT DELS OCELLS...
...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
construcció beneïda de temps de l’antigor
resistien parets d’argamassa encara vents i pluges
i solanades crues com masia que fou imperial...
Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,
tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...
Pardals on en els forats hi feien vida,
orenetes en capterreres  i en armat bigam,
i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa
reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,
pit roig i pastorella .fumada i territ,
i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau
i pels voltants del casal havien fet residència
per unir-se tots en afrau de la amistat.
S’havien conjurat tota l’espècie
per tal de reunir-se ben agermanats
Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...
Ajudant el petit al gran escarant-li les puces
 avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...
Les poderoses lluitarien contra serps
i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous
que minvava la criança robant de la niuada benestar.
Havien trobat la gran entesa per no perir
en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...
Que durés pels segles la gran entesa
allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.
Quina joia veure el vellot casalici
allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16.