diumenge, 4 de desembre de 2016

HE ESCRIT UN LLIBRE... aquarel·la


He escrit un llibre, no el llibre...
Què és un llibre ? Tapes i ventrall?
Paper reunit i manejable
on qui sap qui ha vesat pensaments ?
Unes mans l’han fullejat
desprès de que les tapes
li han picat la curiositat.
S’ha quedat amb el dit obrint
i la mirada conspícua  entrant.
Ha contemplat les pàgines, obert el llibre,
com parades amb els granets de llavors...
Allí creixeran, floriran com sembrant...
Qui recollirà i portarà a l’era
per separar palla i grapissos del blat ?
Qui els grans útils els moldrà
i en farà pa saborós per la pervivència ?
Un llibre pot alimentar i fer viure.
He escrit un llibre, no el llibre...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 30-11-16

divendres, 2 de desembre de 2016

TINC FOC...aquarel·la



Tinc foc al meu bosc...
Vol que el vegin cremar.
L’aigua s’aparta per no fer-li mal.
S’han posat d’acord...?
Son amics, es comprenen,
saben el que vol l’altre...
Un vol netejar les deixalles,
l’altre entén la lluita
que comporta la superació.
Son amics i tant diferents
que el seu ajut és aquietar-se
i mirar i respectar la bogeria de l’altre.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

dijous, 1 de desembre de 2016

PERSEGUIA LA PAPALLONETA... aquarel·la




Perseguia la papalloneta,
Primer amb la mirada...
Un delit de collir-la i fer-li petons...
No li feia engrony i la perseguí...
Un gest menut seguia el seu vol
fins que en un instant la tenia a la ma,
però lliure. Volia la seva consciència...
Que fos ella que aplaqués ses ales...
Quieta... Aquell moment més llarg
sotmesa sense pressió era seva...
Com sabia l’insecte que era lliure ?
Poc temps i emprengué el vol.
Passava per sa mirada sotmesa i lliure
com tots voluntàriament voldríem.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

dimarts, 29 de novembre de 2016

ELPINZELL REPASSA... aquarel·la


El pinzell repassa el seu neguit...
Neteja la brutícia acumulada
amb l’escombra de la realitat.
Es sent artífex de molts afers
que implantats en el paper
no li agraden ni molt ni poc...
Vol estripar la seva obra
que li costà dies i dies de delit.
Però si ho destrueix, quin buit !!
Com omple de nou de vi ranci
si al tirar-lo al foc s’ha cremat
i no en queda borrim, 
sols flam, fum, cendra...?
Per què destruïm el que em fet?
Què haurem deixat penjat 
per sempre que recordi a tots
nostre pas per les dificultats ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-27-11-16

dilluns, 28 de novembre de 2016

AI ARRIBO A VELL... aquarel·la


Si arribo a vell...Què és ser vell ?
Tenir la pell arrugada
de tant riure o tant plorar,
de tant sentir el calor d’estiuada
o tocar el fred inhòspit del hivern,
de tant fer anar l’aixada
o de tantes caminades a peu ?
Costa anys i sacrifici, sobretot,
recollir arrugues a cara i mans...
Com les experiències que un ha passat
que ha de engolir fracassos i tensions,
i errors i superar-se sempre i sempre.
Que hi ha més moments difícils,
que zèfirs plaents que et deixin
caminar tranquil i amb serena joia.
Potser ja soc vell i no ho se.
Penso que a un li toca viure anys
i a altres, desgraciadament, no...
Res és segur en nostre camí
t la humilitat és millor que l’orgull.
Jo intento fer el curset
per arribar més lluny cada dia...
Que no sigui culpa meva
quedar callat per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 26-11-16

diumenge, 27 de novembre de 2016

QUANTES VEGADES... acrílic


Quantes vegades havia pujat
aquells graons d’escala ?
Però reconeixia que el seu pas
anys enrere alegre
ara es tornava feixuc, pesat...
Serà del calçat ?
Es desvestí dels artefactes
i els deixà a vora...
Ara el peu nu besava el graó.
Quina sensació... !!!
Quin experiment... !!!
Semblava que el graó li dava força...
S’assegué en un d’ells
i reclinant el cap
hi esmerça un petó...
Tant que ho havia trepitjat !!
Ara li dava les gràcies.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-11-16.

divendres, 25 de novembre de 2016

EN RECORD DE MARIA SERRA... foto de l'any 1935

EN RECORD DE MARIA SERRA, QUE FOU
 LA MEVA MESTRA DE CAGANERS L'ANY 1935
........................
Capitana erets de la pollada que obeïa a voral
quan teva atenta mirada amb delit s’obria
i ajudaves a tots en primigènia lluita per la vida.

La canalla a vora teu fent COSTURA, fent de mestra,
sense regla per enrogir la ma culpable,
però reverenciaves el cabell i galta acaronaves.
Defensaves al plorós que rebia cop o pessigada
i quan la guerra s’encenia posaves pau sublim...
Prou recordo quan em pegaren per dur dol del pare.
no volia, en bon fi, el valent que negre jersei tingués...
Ens collires del braç i donant-nos un petó a galtes,
digueres:... i ara abraceu-vos i perdoneu per sempre
Que mai més, heu entès, mai més us pegueu...!!
Persona valenta sempre. Inarrugable davant el perill.
Voluntat per superar-ne tots els treballs i reptes...
Bondat ,estima, amor i pau en la gran veritat.
Ai, Maria, et reconec com la mar
que en son embat romp les roques
i en seva estima besa la sorra arribant...

dijous, 24 de novembre de 2016

NO M'HA FET NOSA... aquarel·la


46.- 16-3-15
No m’ha fet nosa la gran mentida,
sempre la he pensat companya
que m’ajuda a sentir la veritat.
S’ajunten i es separen,
es destrien i es destrueixen,
es consolen i s’abracen,
es callen i s’esbombolen,
es distreuen i s’afanen,
es suporten i es destrossen,
s’anorreen i s’exalten...
Amagades en la realitat
hem de destriar les seves venes
plenes de sang que es mou amb fervor
amb dos cors potents
on podem trobar el dubte
per que les dos, humils o superbes,
amb mirar tranquil o esverat
sols s’aplanen i costa un ciri
quan la realitat palesa aflora
i canta seves al·leluies i credos
i neda oli sobre aigua
esclafant tots els dubtes...
Sort que la realitat és la realitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-24-11-16


dimecres, 23 de novembre de 2016

FINS AL TORMO... aquarel·la


Fins al Tormo arriba la boirada.
Els núvol s’esquincen a estrip
com cames de canalla inquietes
que corre i cau com cabres
per abruptes camins pedregosos
per pellar-se amb sang els genolls...
Sorgirà el sol o be ens plourà gota grossa ?
Sembla que el plor es fabrica...
Sembla que el riure es a punt d’esclat...
La natura sàvia té a ma el pèndul.
Mentre uns ploren, altres se’n en riuran.
La misèria de la comprensió situa
a la nuvolada com canalla
que s’esquinça les seves carns :
total per ploure o obrir al sol el finestral.
Ai, Tormo, quanta penúria  i mesquinesa
passa fregant-te teva pell ancestral.
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 23-11-16


dimarts, 22 de novembre de 2016

ÉS LA NIT... aquarel·la


És la nit. Fosca. Soroll de grills...
El mirar el tinc extasiat en el cell
que el cel em presta amb els estels
que em sembla un colador de foradets
on podem separar el líquid del sòlit,
i la realitat viva  de les abstraccions ?
També podrien caure eixes lluernes
i que sa mixtura ens fes bona claror....
Grills i lluernes,: sonoritat i llum...
La llum que parla, la claror feta veu.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-22-11-16