dissabte, 1 d’abril de 2017

CALLAT I QUIET... aquarel·la



Callat i quiet escoltava
que deia el núvol intrèpid...
Xerrotejaven les marmanyeres,
voltors que destrossen la carnassa
i prop d’ells jo era com un territ ( ocell) 
callat i quiet que escoltava.
Els grans poders usurpadors mouen,
Disposen,obliguen,...son ells el manament
i jo reitó sols em queda moure ales
amb vol d’arbre en arbre amb escany de veu
prevent-ne ratera que em trenqui potes per sempre.
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 1-4-16

divendres, 31 de març de 2017

LA FULLA SECA... aquarel·la




La fulla seca tenia seus records
Quan a l’arbre per la saba era besada.
Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...
- Deixa’m... no m’apartis de meves il•lusions.

No vull caminar per senders desconeguts
On les paraules emmudeixen seu so
I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.
Recordem els moments de la suau carícia,
Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim
Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment 
fins que cau com veritat inqüestionable.

dijous, 30 de març de 2017

LLUITEM PER TROBAR-NOS... aquarel·la




Lluitem per trobar-nos en el futur 
que s’escapa quan el tens. 
Ell no té hora precisa
i espera propet del present com el callat silenci 
que en un no res d’airet suau volem que parli del demà.
Que serà el demà , ens espera un futur probable o possible?
La lluita en vers el futur ens sotmet sempre...
Per què estem irremissible en el present 
que potser ni és això... Quan temps donem a l’instant present?
En el dolor aspirem a un passat o un futur
que ens tregui la lluita, el pesar, la tristesa.
En l’alegria...Com s’escurça l’instant...!!!
Ens aferrem a un present curt o llarg a voluntat...?
-Quan dura...? Ja s’acaba...? Ja soc lliure... ?
I l’instant camina i camina i camina... I és present ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 29-3-16.

dissabte, 18 de març de 2017

EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA...foto de un dia a la granja.


EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA
Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots
I és que la veig amb divuit  anys, quina delícia al cor!!
Se’m apareix com presseguer a punt de florir
amb pètals a les galtes que em fan fruir...
Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,
manejant el cabell com ales de moixonet....
Amb la paraula que brolla de dilecta font
que distesa i segura no para en son fluir dolç...
Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant
o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.
Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir
com si tingués maquineta de fer embotits
i això fa que tinguin adeptes els seus concerts
a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..
Es una joia que ha crescut a vora i no sé com
ja que menuda era un esquitx que em distreia el son
Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust
i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.
Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,
ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...
Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou...
Matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...
O sigui que ja pot seguir aprenent i  aprenent
amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...
Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi
i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.
No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors
me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.
FELICITATS EN TEU DIA
QUE TOT PORTI ALEGRIA
I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.
ANTON.- T.E.- 18-3-17.


dimarts, 7 de març de 2017

PERSONA-DONA... aquarel·la



Ahir, per la nit desfullarem pensament enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
Pals majors de tes barquetes
que en teu mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis. 
Mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir bressolant que empara
i canti el vers que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant,
No triguis.........

diumenge, 5 de març de 2017

ENS DONARES TEVA ESTIMA... d'una aquarel·la


ENS DONARES TEVA ESTIMA,CADA DIA,
 I MÉS AVUI, 
LA TENIM EN EL RECORD...

No t'estic perdent...
Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.
Allí circula la abraçada pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teva marca
en el vent fent carícia.
TRENETS OCASIONALS. A JOSEP ANTON
,- ANTON.- T.E.- 5-3-17

dissabte, 4 de març de 2017

COM UN NIU... acrílic



Com un niu d’orenetes tot en ordre...
En l'últim ordre establert... 
Canviants, 
la voràgine la fem a mida 
i queda el nou estatus...
Bell concert de micro elements
que ens diuen que em estat joiosos ?
La felicitat ronda en les galtes
i els ventres plens a sobreeixir.
I la taula a rebosar de les deixalles
que han fet goig i han complagut
ara son nosa que embruta...
Pensa en clarinet de llavis
que xiuxiuegen prets
històries i miracles...
Pensa en niu d’orenetes...
Com fan borrombori la menudalla...
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 3-3-17

dilluns, 20 de febrer de 2017

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la


Ens clama la llum,
Borratxins ens hi submergim
caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

dilluns, 6 de febrer de 2017

NO MÉS 86 ESCALONS... foto pròpia



UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

divendres, 3 de febrer de 2017

ET REGALO LA VIDA... aquarel·la xinesa


-Et regalo la vida i no em sents ?
Escoltes vents de matinada ? –
pregunta prement l’instant el temps...
Quan som al vespre fosc i negre
que aclareixes com lluerna
encenent el fòsfor de la cua que tens
entres en el crèdit del sol que es pon.
El reservori que has guardat de llum
et fa brillar els ulls com gat ansiós.
No escoltes,però, els efluvis olorosos
que el ventijol et porta a casa
i vols com un desert de presumpta angoixa,
que no descarregui mai sa tempesta...
El verd no brota sense aigua
i tu vols viure allunyat de tot
com si dins teu fossis un heroi envejat.
Avui et parla el temps  que t’explica
ta naixença, regal al que no aspiraves,
Et parla i no l’escoltes... !!
Sols ets un gotim de gebre
que el primer raig de llum desfà.
Baixa del cavall del orgull
i entra en el rierol que porta a mar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17