dissabte, 8 de setembre de 2018

MAUUIXES.... i esrits




119.- 30-4-18.
Dalt de la muntanya hi habita el SILENCI...?
Decidia anar-hi aconsellat per molts. Camí pedregós.
Una suada per pujar fins l’últim esgraó.
Quan va ser a dalt cridà, buscà. No el veia enlloc.
Una rufagada de vent feu sentir seu estrall,
se li emportà la gorra... ara el cabell al vent.
I com volava tot. No la veurà més. Qui la segueix ?
Semblava un helicòpter... Deu meu !
I se’n entornà... Ja no es creuria a qualsevol...
Així no cal donar gràcies. Ni pagar cap cànon...
No trobaria la gorra ni el silenci,és clar,
però sí que un repòs les cames li demanaven.
Mentre, baixant de retorn remenà per la pensa...
Ho diria a la mestressa i si ella hi venia bé...!!!
Quan feu la seva explicació meditada
per condicionar el SILENCI que de vegades
fa tanta falta que el compraríem a preu d’or,
trobà una paret amb un NO escrit inesborrable...
          Jo faria un quarto insonoritzat, però si tu no ho vols...
Total son quatre xapes... i podria tocar el saxo
i a ningú molestaria... i tu la trompeta o el violí -.
Quan un posa la joia en ma d’altre, de vegades
es queda sense la joia que tant el complauria.
4-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E-30-4-18.
......................
120.- 1-5-18
“ És la fosca. És la nit. És l’estiu. Dormint a la fresca.
Com una criba el cel està fet d’agulletes llum.
Un suau ventet alena , convidant al somni
i per aquell sender camino buscant convit.
Ma inconsciència empara sortida de lluna a l’esclat
I en el somni, - sender trillat de fantasies vaporoses-,
una deesa apareix amb cabellera rossa llarga,
inabastable, fins davall pitrera on un cinturó
reuneix al cos un batí vermell obrint-se al davall ventre.
Vaporosa Ella m’hi he atansat fins rosar cabell i galta...!!
Com deesa m’oferia amb mirar tranquil bellesa en disbauxa...!!
Mans i  braços s’han allargat com cenyidor viu
que a seu cos lliga bata, i, el cabell s’ha relligat en abraçada.
M’he sentit als núvols, com en jardí incommensurable...!!
Espaordit he mirat en torn d’aquell plantiu que s’oferia
com parada on la florada neix de perfum embriagador que encisa
Buscaré el  solquet humit on clavar-hi la rella per llaurar
aquells cavallons de terra bruna cultivant-hi el roser...
El roser de l’estimança que desperta, en l’intern, immens delit
amb neguit d’essencial  fragància on la rella entra suau
i deixa la terra cultiu blana escardant l’herba nascuda
que a la flor li fa competència i marciria la rosa preuada...”.
El  ric-ric d’un grill m’ha despertat del meu somni...!!
La llum de la lluna em tenia colpit, encès de blanc... !!
Era ella la deesa que en el subconscient em tenia
amb l’ambrosia d’una fantasia que se’n en va de mi ?
5--DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E- 1-5-18.
.........................
121.- 2-5-18.
Percebre damunt teu la pluja
que et ressegueix cap i galtes
amb seus dits màgics,
relliscant com guspires de cel
en meva platja de carn.
Sentir els efluvis
com cabells que es despentinen...
Sentir com rellisquen,
com guaiten i s’abandonen
fent-se escletxes vivents.
obrint senders nous.
Pluja, pètals de idees,
encatifament que s’escampa
per la platja de les nostres carns.
6-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-5-18.

divendres, 7 de setembre de 2018




RETORN DESPRÈS DE DIVERSOS AVATARS.- JA EXPLICARÉ EL QUE M'HA PASSAT... ANTON.

116.- 26-4-18
Em fascina el cant lúcid del grill.
A recer paret del mas, prop de l’escala
una muntanya d’estarrancs d’oliver i sarmentada
s’ajoquen en l’indret on l’herba ja cus aquell teixit
i per  dins canta el grill buscant a la parella...
Entre dos pedrots com cuixes el tub de la canal
on desemboca la pluja fent-se pas el dia d’aigua
dins l’entramat de rama que l’herbam ha conquerit
es comprova que el grill prospera amb seu so
No és com llamp  i tro que primer es veu la lluïssor
i desprès la veu fosca llença el concert de lloc i distància.
Que fàcil fora així  per agafar-lo? Ara s’amaga
en els pedrots, canal,... La fosca el protegeix.
El vestuari de rama per molt que l’apartem deixarà el cant ?
Un intent de pegar-hi foc al túmul el fa pensar
El mal que li pot sobrevenir. Ha desistit. Ha pujat al mas.
Gat i gos ja jeuen prop la cendra. La pallissa l’espera.
Allà, dormirà. Potser el desperta el grill que no para mai.
DE REBAIXES 18.- 26-4-18
..................
117.- 27-4-18
Quan la porta es tanca ben barrada
el vent d’hivern cru remuga.
Vol ser amo dels espais
i no en vol de prohibits...
Vol fer el seu cant abrupte.
La prepotència està dins seu
i li agrada de fer prevaldre seva dita.
Abans quan el llum de ganxo
era l’arma de la llum de nit
dins de l’habitacle de les cases,
objecte que caminava amb l’amo
a veure si finestrons eren tancats,
si pestells i altres tanques eren fermes,
és a dir, segures en sa fita acomodada
per que per cap obertura tingués pas
el vent i en sortís vencedor, recordo que
de molt menut feia el seguici
mirant i tocant que cap bruixa
tingués pas lliure i ens envaís...
Si que la por hi era mortificant.
També el llum de ganxo
s’esmerçava per les parets
projectant ombres allargades com bruixots
que em seguien avant i enrere
embolicant-me en la POR
Sort que al costat la mare...
Ara hem de tancar aquests aparells digitals
que tenim a casa i ens vigilen...
Els hi tenim POR... ?
Ja sabem que no son bruixots,
però ho saben tot de nosaltres.
Un dia ens els trobarem en el melic...
DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.- 27-4-18.
..............
118.- 28-4-18.
El seu volgut amor li regalava
poms i poms de flors amb demesia.
Era un ma a  ma sense carícia,
sense paraula sonora que acaronés,
Com si en ves de donar, li vengués.
Aquell regal no era una carantoina
que qui el rebia s’excités amb la visió.
Al cap del temps els gerros no foren necessaris,
ja que els poms sense la moixaina
anaven a la brossa, inútils i insensibles...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-  28-4-18.
............

dilluns, 7 de maig de 2018

FULLES... aquarel·la



115.- 25-4-18
...i li anaven caient les fulles com petons
fent-ne besades al terra ple d’herba.
Quin goig veure des de la solanada
l’altura, allà, ramatge on va ser-ne sospesa.
Sabia que com a esquirol havia saltat
sense esgarrinxar-se la cua estarrufada
i, ara, el vent les feia volar i revolar
apartant-les del casal on varen créixer i viure.
Maleït sigui l’aspre ventot, abrupte inquisidor
que lluita per canviar-ho tot d’estat i lloc
i deixa orfe de retorn a qui eix goig eixorrubillaria.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-4-18.

divendres, 4 de maig de 2018

PERDRE PES...aquarel·la



113.-23-4-18
“Perd pes, li deien, sembles una bola “.
Un xic tontot, ell, un sant, un home bo
que tot s’ho creu, que poc pensa,
se li acudí llençar lluny l’abric
i tot el que en l’hivern el consolava...
I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!
Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat
ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!
Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.
Com s’esposa a una pulmonia... 
Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.
Ningú volia morir amb la despulla.
I tot d’una, acusat de desordre públic
la poli l’emmanillà com gos sense amo.
-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.
I amb les manilles idealitzava de nou
el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!
Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..
Perdre llibertat... l’emmanillaren...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

dijous, 3 de maig de 2018

LLIBRE I ROSA.... zquarel·la



112.- 22-4-18
DIA GRAN QUAN PERFUM I SO
ES DECLAREN VIUS I DIGNES
UNINT EL CLAM D’UN POBLE.
...............................
La gallardia de la rosa
que s’imposa a les dificultats.
Un crit de clemència
davant l’hipocresia i vanaglòria
que s’esmerça en els poderosos,
mentre ella fabrica el perfum pur
per un dia millor.
El coratge transmet heroisme
en el ventre i cares del llibre.
Declara sense embuts
la persistència de la paraula
expressant el so i la marca
amb el cisell de les idees. 
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 22-4-18.

dimecres, 2 de maig de 2018

DALT DEL TERRAT DE NIT...aquarel·la


111.- 21-4-18.
DALT DEL TERRAT DE NIT... 
L’orfebre de la nit desperta
i tot casa posa alerta...
S’escola ara el nou crit,
Rebombori en el llit,
La sang bull i no s’aquieta.
La natura obre aixeta
i entra ja en l’escenari
de la missa i el rosari
que omple de goig i delit
del més gran al més petit.
Avui la lluna és lucernari
per mirar-ne el mostrari
dels estels de llumet fi.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-4-18.

dimarts, 1 de maig de 2018

ROSELLA I INESTA....aquarel·la



110.- 20-4-18.
Estic buscant per la muntanya el penó
que vaig perdre un dia de lluna blanca
i m’han fet cap a ma unes roselles vermelles
que com ocells volen pel prat neguitoses
fins trobar el perfum de la farigola boscana...
Amb ses ales s’han refregat, fent llustre,
i collint l’olor que el vent els va prendre...
En el coll del bordó com esperit vaporós que vola,
una ginesta florida al ple ensenya el groc 
que han empaitat ses rames amb flors obertes...
Tinc els dos colors que perdia un jorn de lluna blanca
Els hi he dit: - Per què no em refeu la bandera
que lluitant contra la tempesta em fou arravatada ?
Avui, tothom em veu cobert de ginesta i rosella.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 20-4-18.

dissabte, 21 d’abril de 2018

SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100... acrílic



100.- 10-4.18.
SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100...
“Soc dalt el terrat. Estiu. És nit,m’ho diu la fosca.
Aquell gran raig de llum s’ha amagat
i el cel net és com cap de frare, ni un pel ni rere orella.
Un ventijol encantador calma el caliu del dia
i un mussol al lluny meuca impertorbable.
Grills comencen el cant eròtic de l’espècie
i les lluernes ensenyen seus fanals a l’herbassar.
L’òliba recorda el llibre de seva àvia, quan llànties
plenes d’oli les abeuraven a traguet fi seus paps
i fins la xuta instant a instant controla seu rellotge...
Tot aquest sondroll anima al ventijol que refresca.
Dalt al terrat miro enlaire aspirant l’excel·lència de la nit
mentre, cabells de llum que em subjuguen, sorgeixen
dels foradets fets estels  com petonets en la fosca.”
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 10-4-18.

dimecres, 18 d’abril de 2018

CERCAR, BUSCAR... aquarel·la


97.- 7-4-18.
Cercar, buscar... 
Feina per discernir
què és que hi sorolla 
dins l'altra clepsa...?
Se’ns escapa com anguila
amb paraules insulses
que no asseguren res.
El situem al abisme
pressionant decidits
nostres raons, no paraules vanes
Així li recordem el deute...?
Li fem recordatori
i volem que pagui, així de cru, 
ni pensar-hi de saldar-ho tot
sense res a canvi. Seria glòria per ell.
Que s’adapti als cànons establerts
I afluixi la mosca pagant religiosament.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-4-18

dimarts, 17 d’abril de 2018

QUE LA SIMFONIA... aquarel·la


96.- 6-4-18
Que la simfonia sigui tresor de la veu
complaent-s’hi l’airet en el ramatge.
En mig de la bosquina
el concert del fullam i el bec.
S’han posat d’acord
arbriu i moixonada...?
Rajos de sol es mengen ombres
i ombres masteguen clarors.
La fantasia no calla en el llibre
que obert, predica idearis.
Una font compassa el rajolí
i herba i flor de tija llarga i curta
xuclen a petons l’aigua que corre.
Un escarabat fematé
veu que ha perdut camí d’estable
i encantat no creu quant sent...
Serà veritat la melodia
que escolta, ell que es tot brutícia ?
Hi ha un altre mon que el seu ?
                    DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-4-18.