dilluns, 7 de maig de 2018

FULLES... aquarel·la



115.- 25-4-18
...i li anaven caient les fulles com petons
fent-ne besades al terra ple d’herba.
Quin goig veure des de la solanada
l’altura, allà, ramatge on va ser-ne sospesa.
Sabia que com a esquirol havia saltat
sense esgarrinxar-se la cua estarrufada
i, ara, el vent les feia volar i revolar
apartant-les del casal on varen créixer i viure.
Maleït sigui l’aspre ventot, abrupte inquisidor
que lluita per canviar-ho tot d’estat i lloc
i deixa orfe de retorn a qui eix goig eixorrubillaria.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-4-18.

divendres, 4 de maig de 2018

PERDRE PES...aquarel·la



113.-23-4-18
“Perd pes, li deien, sembles una bola “.
Un xic tontot, ell, un sant, un home bo
que tot s’ho creu, que poc pensa,
se li acudí llençar lluny l’abric
i tot el que en l’hivern el consolava...
I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!
Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat
ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!
Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.
Com s’esposa a una pulmonia... 
Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.
Ningú volia morir amb la despulla.
I tot d’una, acusat de desordre públic
la poli l’emmanillà com gos sense amo.
-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.
I amb les manilles idealitzava de nou
el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!
Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..
Perdre llibertat... l’emmanillaren...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

dijous, 3 de maig de 2018

LLIBRE I ROSA.... zquarel·la



112.- 22-4-18
DIA GRAN QUAN PERFUM I SO
ES DECLAREN VIUS I DIGNES
UNINT EL CLAM D’UN POBLE.
...............................
La gallardia de la rosa
que s’imposa a les dificultats.
Un crit de clemència
davant l’hipocresia i vanaglòria
que s’esmerça en els poderosos,
mentre ella fabrica el perfum pur
per un dia millor.
El coratge transmet heroisme
en el ventre i cares del llibre.
Declara sense embuts
la persistència de la paraula
expressant el so i la marca
amb el cisell de les idees. 
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 22-4-18.

dimecres, 2 de maig de 2018

DALT DEL TERRAT DE NIT...aquarel·la


111.- 21-4-18.
DALT DEL TERRAT DE NIT... 
L’orfebre de la nit desperta
i tot casa posa alerta...
S’escola ara el nou crit,
Rebombori en el llit,
La sang bull i no s’aquieta.
La natura obre aixeta
i entra ja en l’escenari
de la missa i el rosari
que omple de goig i delit
del més gran al més petit.
Avui la lluna és lucernari
per mirar-ne el mostrari
dels estels de llumet fi.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-4-18.

dimarts, 1 de maig de 2018

ROSELLA I INESTA....aquarel·la



110.- 20-4-18.
Estic buscant per la muntanya el penó
que vaig perdre un dia de lluna blanca
i m’han fet cap a ma unes roselles vermelles
que com ocells volen pel prat neguitoses
fins trobar el perfum de la farigola boscana...
Amb ses ales s’han refregat, fent llustre,
i collint l’olor que el vent els va prendre...
En el coll del bordó com esperit vaporós que vola,
una ginesta florida al ple ensenya el groc 
que han empaitat ses rames amb flors obertes...
Tinc els dos colors que perdia un jorn de lluna blanca
Els hi he dit: - Per què no em refeu la bandera
que lluitant contra la tempesta em fou arravatada ?
Avui, tothom em veu cobert de ginesta i rosella.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 20-4-18.

dissabte, 21 d’abril de 2018

SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100... acrílic



100.- 10-4.18.
SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100...
“Soc dalt el terrat. Estiu. És nit,m’ho diu la fosca.
Aquell gran raig de llum s’ha amagat
i el cel net és com cap de frare, ni un pel ni rere orella.
Un ventijol encantador calma el caliu del dia
i un mussol al lluny meuca impertorbable.
Grills comencen el cant eròtic de l’espècie
i les lluernes ensenyen seus fanals a l’herbassar.
L’òliba recorda el llibre de seva àvia, quan llànties
plenes d’oli les abeuraven a traguet fi seus paps
i fins la xuta instant a instant controla seu rellotge...
Tot aquest sondroll anima al ventijol que refresca.
Dalt al terrat miro enlaire aspirant l’excel·lència de la nit
mentre, cabells de llum que em subjuguen, sorgeixen
dels foradets fets estels  com petonets en la fosca.”
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 10-4-18.

dimecres, 18 d’abril de 2018

CERCAR, BUSCAR... aquarel·la


97.- 7-4-18.
Cercar, buscar... 
Feina per discernir
què és que hi sorolla 
dins l'altra clepsa...?
Se’ns escapa com anguila
amb paraules insulses
que no asseguren res.
El situem al abisme
pressionant decidits
nostres raons, no paraules vanes
Així li recordem el deute...?
Li fem recordatori
i volem que pagui, així de cru, 
ni pensar-hi de saldar-ho tot
sense res a canvi. Seria glòria per ell.
Que s’adapti als cànons establerts
I afluixi la mosca pagant religiosament.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 7-4-18

dimarts, 17 d’abril de 2018

QUE LA SIMFONIA... aquarel·la


96.- 6-4-18
Que la simfonia sigui tresor de la veu
complaent-s’hi l’airet en el ramatge.
En mig de la bosquina
el concert del fullam i el bec.
S’han posat d’acord
arbriu i moixonada...?
Rajos de sol es mengen ombres
i ombres masteguen clarors.
La fantasia no calla en el llibre
que obert, predica idearis.
Una font compassa el rajolí
i herba i flor de tija llarga i curta
xuclen a petons l’aigua que corre.
Un escarabat fematé
veu que ha perdut camí d’estable
i encantat no creu quant sent...
Serà veritat la melodia
que escolta, ell que es tot brutícia ?
Hi ha un altre mon que el seu ?
                    DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-4-18.

divendres, 6 d’abril de 2018

NAUFRAGAR... pint.xinesa



85.- 26-3-18
Qui no ha naufragat mai? ...
Salvar-se, trista realitat 
quan tot ha quedat a l'aigua 
i en tenim sort de nostra pensa 
que voluntat remogui 
tot el bromall per salvar-se...
El valor ve quan estem a punt del fracàs 
i no volem caure en el pou...
Aleshores si que hem de ser valents !! ... 
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 26-3-18

dimarts, 20 de març de 2018

TA CABELLERA...PINTURA XINESA



65.- 5-3-18
Enfonsaria en ta cabellera al vent
els dits, el cap, el cos,
i em faria servent impertèrrit... 
Bellugadís el cabell no troba quietud,
rebrinca i reballa en meus dits
com caminar per copiosa bosquina.
Com carícia de rames fines el cap es consola
en el contacte i esmerça la meravella...
El cos extasiat reviu el revoleix
com bandada d’ocells en seu goig...
M’enfonsaria en ta cabellera al vent....
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-3-18