musica relax

dimarts, 10 / novembre / 2009

439 -- TARDOR...!! LES FULLES D'ARBRES... fotos montse subirats.

fotos de Montse Subirats

Tardor ..!!!

Les fulles d’arbres,

- calcetes mig plegades-

revolen amb cuixes

de fi vellut

Paraigües oberts

les fulles anhelen

colonitzar l’asfalt.

Tardor ...!!!

Finestres tancades

al vent que alena

empenyent bromall.

El fred primer de glaç

suca en balcó

abans florit

per cuixes verges

quan el sol remira.

L’abric i bufanda

guarda la tossera

que lloga mocador

i el caliu de llum rellisca

en pedrís i banc

arraconat

on el plaer velleja.

Tardor ...!!!

Escanyada llum

circula entre boirina

i l’alè llença fum

en boques enrogides.

Les mans a butxacó

busquen llumí calent

on els dits freguen

una llar de foc.

Tardor ...!!!

Asfalt mullat

empina el porró

vigilat

per ulls de finestres...

Vidres buscant sol

Tardor ...!!!

................................

dilluns, 9 / novembre / 2009

437.- NINGÚ MIRA EL MEU MIRALL............

9 - 11 - 09
Ningú mira
el meu mirall.
Tots tanquen ulls
en veure'm.
Fa molt de vent
i la pols circula.
Fins les pampes
dels ceps exauts
xoquen en mos peus
i volen que
les esmicoli,
fent-les minúscules
per còrrer fàcil.

Prefereixo el most
o el vi novembrat
per un sant Marti
d'espinyolament
i espellofament
fet suc.

Les fulles son bon coixí
El vi m'emmiralla
i el vent no hi habita
quan dormo
i el mirall reposa.



divendres, 6 / novembre / 2009

436 --CINC ESTILETS PUGEN A L'AIRE...



5 – 11 – 09

Cinc estilets pugen a l’aire

- arbrets senzills de fulla verdosa

alegren paret, porta desbancada...

Avui passa la processó.

Totes volen honorar feliç visita,

volen que ningú vegi corcada fusta,

que tot sigui prémer mans joioses

en dia gloriós pel carrer.

Els han ruixat amb l’esperit alegre,

i el vestit nou l’han polit de goig i joia...

Allí formadets dissimulen les destrosses

de paret vella i porta d’adéu final.

Faran la seva feina estenent gràcies

ells, li faran l’ullet a tot qui se’ls miri,

posaran la sal en plena olla de recapte

i el sucre en la mirada del foraster,

dijous, 5 / novembre / 2009

435-- RÒNEGUES PARET I FINESTRETA.... foto finestres/ventanas


foto finestres/ventanas

2 – 11 – 09

Rònegues paret i finestreta,

Qui sap si un dia feren gran servei

A persona altiva de la llum inquieta

O a cuina per servir algun rei.

Avui ningú, quatre xavos en dona.

Tot apareix amb feréstec abandó.

Algun pot dir que és el cerrell de morta

I que ja mai sembrarà nou record.

dimecres, 4 / novembre / 2009

434 .- PER DESCOBRIR EL FUTUR... foto pròpia

He trobat aquestes fotos i d'altres del mateix dia d'una representació castellera a La Torre de l'Espanyol, el meu poble, al voltans del 1985, és una colla de Reus, que ens va alegrar el dia amb els seus castells. No puc recordar el nom de la colla, sols en va venir una part, però va fer una exhibició per l'encant de tots nosaltres. Se que a l'Assumpta i segurament a d'altres els farà gràcia i si voleu més fotos les guardo, però no hi vaig posar la data de l'encontre.
La dificultat de pujar un castell humà m'ha inspirat aquests trenets.Anton.

3- 11 -09

Per descobrir

veure i mirar el futur

ens hem d’enlairar ?

...................

Es va pensar en fer,

muntar, construir

una torre humana.

...................

Es reuní força gent

i s’uniren abraçats

de ventre i paraula

els capaços partidaris.

....................

Feren folre, feren pinya,

tots els criteris

totes les penses.

...................

Però als més lleugers...

- Pugeu a veure el futur -

els incitaren .

Pujaren amunt...

Al més menut de pes

que seria qui veuria,

primer, el futur

li vingué la tos,

caigué....

I allí acabà el periple.

.........................

El futur és cada instant.

el tenim al davant

sempre, cada dia.

No cal pujar a dalt...

....................

dimarts, 3 / novembre / 2009

433 --L¡HOME SOSTÉ EL MIRALL...fotocomunity


foto de fotocomunity

2 – 11 – 09

L’home sosté el mirall

i s’hi veu la cara lluenta,

sap que és ELL.

....................

Un esbojarrat

el sacseja

i el mirall, cau.

el mirall s’esclafa, s’esmicola

fent-se granets vius de sorra,

com papallonetes

de llum pròpia.

.................

En el mirall sencer

s’hi mirava una cara...,

EL DICTADOR.

........................

Ara, esmicolat el mirall

es reflexen en els trossets...

tantes cares... !!!!

...................

Si els bocinets creixessin,

es fessin miralls complerts

quants

DICTADORS....

.................

Farien falta molts esbojarrats

per trencar tant de mirall

......................

I si aquests miralls creixessin...

fins que tots tinguessin

el seu mirallet...

.........................

Ni han, encara, que volen

un sol mirall

EL SEU

i que mai és trenqui.

dilluns, 2 / novembre / 2009

432 -- LA PARED LLISA, SENZILLA... foto de la Cris

nº 3

foto Cris del blog finestres/ventanas

- Lloc, Requena- València -

2 – 11 – 09

La paret llisa, senzilla, petita,

portava finestra per donar a cel·la llum.

El frare que dins hi resava seva vida

sols collia un raig del sol perfum.

L’obertura funcionava amb tancat de fusta

que el monjo tenia sempre, sempre obert.

Era la connexió amb l’exterior, la ruta

de la claror per on ses oracions anaven al cel.

dissabte, 31 / octubre / 2009

431 -- UNA VIDA VA VENDRE PEIX.... foto JUAN ORTOLÀ


foto Juan Ortolà.-- FOTOERASE

A tots els de la xarxa, em visitin o no.

Conserveu el que teniu d'estima

als que ja estan a la penúltima edat,

serà el vostre tresor ... sempre

31 – 10 – 09

Un dia va vendre peix i pels colzes parlava,

li quedà el glaç del gel en malmesa carn.

La cara solcada amb rius i barrancada

i el cabell blanc conformen son polit mirar.

Ha viscut molt, ja res la ressuscita,

la sang jove d'un dia, ja és suc que no té guany.

Ara viu sola, no té ningú,... Son cabell pentina

i mira en dins el que fou son cel amb seus ulls blaus.

divendres, 30 / octubre / 2009

430 -- EL LLORO VERD... un conte meu

TEATRE EN LA XARXA

COMÈDIA EN UN ACTE

Fora de concurs per que no arriba a les cent paraules- voluntàriament-, i l'altre que vaig escriure també, me l'han renunciat per que sobre passava... Però jo he gaudit escrivint. Que vull més com a premi si a la meva edat puc fer això i estar aquí? El premi ja el tinc quan vosaltres hi poseu la vostra consideració venint a llegir i a demés en feu comentari. Aquí tinc el PREMI I GRAN...!!!! Gràcies a tots pel ajut que doneu a una persona de la penúltima edat. Per aquí en ronden poques... penseu que vosaltres també hi arribareu i, aleshores, buscareu la veu de la joventut per sentir-vos tal com vareu ser, joves. A la nostra edat els amics que teniem, molts han marxat, i ens trobem sols amb les nostres cabòries i no tenim ni els reflexes de la joventut però tenim encara el delit de la Pau, de l'Amor i de la Llibertat per tots. L'avi Anton

DESCANS

Algun refresc ens anirà bé. trieu de la prestatgeria. Son cuits d'aquest matí.En tinc de posats a la xarxa uns cinc-cents, i en el rebost de guardats, uns mil cinc-cents.

.........

1--La poesia és un escrit, el poeta un sentiment.

2--Cada segon és important, Amb molts segons omplim una vida.

3-- Si menteixes perdràs el camí de retorn. Ningú escolta al mentider per segona vegada.

4 -- Si vols ensenyar a altre, que ho vegin els seus ulls. La parla se l'emporta el vent.

Un dels primers que vaig fer com a regal.

Ningú vol la culpa, però necessitem el cul per seure i el pa per menjar.

.........

EL SAINET.

EL LLORO VERD

28 –10 – 09 .... Escrit d’Antoni Fortuño Sas

Clar que l’amo del lloro no l’havia trobat. Havia pirat per que per esmorzar, dinar ,sopar ...ensiam, Al ser cosa verda es tornava verd .Una tomaca o que em sé jo altra verdura i no hauria adquirit aquell color verd cansat.

Va volar fora, i no pensava tornar. No volia més enciam.

L’amo va posar un paper escrit anunciant a tothom la pèrdua del lloro verd.

El lloro passà per allí llegí l’escrit ..., a demés de posar-hi una plantofada verda com el que menjava, hi va escriure amb el bec...

- Estic cansat de tant enciam.

97 paraules.

dijous, 29 / octubre / 2009

429 -- QUAN NO ENS MOVEM.... fot google imatges


28 – 10 – 09

Quan no ens movem

I el camí ens fa por

Per el fracàs...

Som uns covards.

Qui no camina

No avança,

Tampoc ensopega.

Quan no ens movem

Sembrem el fracàs

Que ens fa inútils.

Val més el relliscar

I aixecar-se.

Sentir el dolor

Material......


L’esperit ja es cuida

De moure la voluntat

Anul·lant el fracàs.

CATAPINGS

si em voleu votar.Gràcies.

Vota'm al TOP CATALÀ!