DE VEGADES... boli ràpit

15 – 2 – 12

De vegades silencioses,

de vegades amb esgarip

solquen les aus com idees

que ens apropen nostres destins.

Emprenen l’altura d’on miren

el viatge al lloc desitjat...

Cop d’ales. Paraules enceses

anunciant el nou estrat.

EL SECRET ... boli ràpit

14 – 2 – 12

Mentre tenim el secret

sense xafar-li la closca

és de molt interès

i tothom el vol saber...

Tallat el cordó

i nascut el nadó... Ja...

Ja sabem la fesomia :

-És com tu...- ens alegrem

I el secret ha xafat

closca, rovell i clara

No podem retornar-lo

a estat verge...

Hem destruït el ser important.

Ens hem despullat.

INCOMBUSTIBLE... aquarel·la de l'Anton

13 – 2 – 12

I segueix incombustible al vent i al sol,

A la marmitada de bromall que circula

Fent estralls, eixugant tot el pedram.

Impertèrrit té fe en l’arrel covada

Que travessa reble i topàs del terrer.

Ha arribat al lluny com llanterna viva,

Com campanar vivent, incòlume gegant.

Ha de portar sa renta a final i no descansa,

Doncs, va prometre ser fort fins extenuar-se

Per que l’espasa i destral l’ajoquin

I li seguin tronc, branques i pollancs.

SI ET RECULLS....aquarel·la de l'anton

12 – 2 – 12

Si et reculls a la llar del meu pit

Sentiràs l’escalf sedós i florit

De les muntanyes redones de l’instint...

La ma acaronarà el canemàs amb els dits

I el tremalls encerclarà nou apetit.

Les paraules fluiran acatant fluid SI,

Wl voler esclatarà al·leluies de setí

I la veu cantarà fins la font incommensurable del bosc

On rema la barqueta d’assolit desig. 

EL DESIG...aquarel·la de l'Anton.

8 -2 – 12

El desig és la força que t’empeny.

La voluntat, el treball arrelat dins.

Tindré prou voluntat

Per amorosir el desig?

No vull angoixar-me,

Qui sap si mai no ho he d’encabir.