La
cruel indecisió feta nostra
porta
el neguit, la hectiquesa,
la
soflama de no poder seguir
i
no concretar moment per avançar...
Pas
avant, pas enrere, pas...
Mirar
a la dreta, enfront, a l’esquerra...
Quina
ma movem, la dreta
per
que és la dreta o l’esquerra...
I
asseguts a la cadira o brancal de casa
vindran
les orenetes o pardals
a
fer-nos concert i ens sumarem
al
que diran i que em de moure cames...?
Serem
famosos per l’indecisió
i
ens trauran la cera de les orelles
per
que nosaltres no sabem
ni
allargar el nas per olorar
tot
el que a la cuina es cou
i
saber d’antuvi el plat que ens espera...?
Apartem
aquesta lacra...
podem
triomfar o perdre
si
ens apropem al nou horitzó
però
som conseqüents de la voluntat.
DE
REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 28-2-16.