Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARIA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de setembre del 2008

LA TOMACA ENDEMONIADA

Tracntant amb la natura com tracta Jordi Montané, de vegades, un es troba
amb regals com aquest. Avui és una tomaca, altres vegades una carabassa o carbassó...
Ell ens contaria històries que fins costen de creure, però son veritat.
Avui, la Mariona m'ha facilitat aquest be de Déu de fotos, jo hi he posat l'escrit.
Si us agrada aplaudiu, encara que no us senti....

LA TRUMFA I LA TOMACA
Escrit d’Antoni Fortuño Sas
13 - 9 08
------------------
L’aixada prou es movia
Per el matoll arrencar
Un tresor viu que hi havia
Entre sèquies i crestalls.
Allí hi estava bé, carall,
Però la força del home,
Entre aixada i seves mans
Es posaren ben tossudes
I al aire trumfera va.




La tria, petites, grosses,
Arribaren al cabàs.
Allí totes reunides
Ompliren aquell senall.
Quan traslladen la troballa
Per guardar-les dins del sac
Una d’estranya rellisca
I no vol entrar al sac.
Ni home ni noia s’adonen
Que han perdut un gran tresor:
Un gnom que dins la trumfa
Farà la seva per l’hort,
Amb els peus, n’hi se’n adonen
Que han apropat el trumfot
A tomaquera que resa
Son rosari amb fruit ja roig.


El follet que veu la joia
Que es presenta a seu davant,
Amb ses arts surt de la trumfa
I pel tronxo va pujant,
Aparta fulles primeres
Fent d’anxaneta i brivall
Fins que troba la tomaca
Que és a punt de madurar.
Se la mira, que rodona!!!
I per dins son pensament
Se li acut entrar a dintre
Obrint porta i pestell.
Quan és dins, amb poc xivarri
Estira braços i cap
I es queda fent de dimoni
Per als amos espantar.

Han carregat ja les trumfes,
Volen collir per sopar
Quatre tomaques madures
Per menjar junt amb l’ensiam.
La noia és la encarregada
De les boniques triar
I de davall de les fulles
El follet atomacat
Li ensenya la seva vesta
Amb el conseqüent espant
De la jove confiada
Que no espera sobresalt.
Quan l’home veu la tomaca
Que ha collit sa noia gran :
- Quines coses fa natura
El dimoni no s’atura
en tomaca s’ha posat -..
I la noia que és vivona
Ha fet fotos per guardar
Però com que és rebuscona
- Això ho em de publicar...-.
I un diari que passava
Recollint per noticiar
Amb colors i coloraines
Per arreu ho ha escampat.
L’avi Anton sap la troballa
Que Maria i Jordi han fet
Pregunta a la Mariona :
- A on tens el dimoniet ? -.
- Aquí tens aqueixes fotos
I les poses al bloc teu -.

..............................................
A Jordi li passen coses
Que no les enten

divendres, 12 de setembre del 2008

A LA MARIONA MONTANÉ...RECORDANT

No podia marcir-se ara la flor.
En el dia més avall esmentat, Maria ( Mariona nom d'estima) junt amb ses netes va sofrir
un accident terrible. Caminant des de la piscina fins a casa apropant-se a la dinada, en un carreró, sorgí amb malaestruga un cotxe mal dirigit i menat amb displicència i acometé a les tres. Una nena es lliurar de la brutal embestida, Mariona i Nàdia foren empesses a la pared d'ùna casa, que faria de fronton, contra aquells sers tractats com a pilotes. Maria salvaguardà a la menuda de l'atac, però ell rebé l'impacte fent d'escut.
Encar l'aire porta el xiscle en sa boca.
Després la temença del pitjor.
Hores de patiment per les dos i per familiar, amics i tot els ciutadans del poble.
Dies amb l'angoixa, però amb l'esperança.
Precs al cel i a l'imposible.
Vindria el miracle?
Llit de sofrença.
La menuda surt ja del sofriment i Maria queda en el fil d'aquell suplici.
Però se salvava.
El destí no es cloia aquí.
Dies i dies d'inquietud, però és va resolent a fi de bé,
amb dificultats, seguint el rellotge que marca els espais i els temps.
---------
Avui, podem dir que la plenitud no hi és però si una constant que la porta a ser en lo vissible
la que era abans, encara que les nafres i els redits quedin sense esborrar-se...
--------------------
No vaig poder més en aquells dies que escriure aquest poema dedicat a ella.
No li vareig fer a la ma fins que ja és valia per ella sola
i es veia la recuperació en bon grau.
----
Persona que ajuda a tothom, crec que mereix que tots conegueu el que ha sofert, i reconèixer
els seus valors que esmerça com si no donés res. En aquest cas va salvar la vida, segurament, de la neboda i per ella... que més podia fer?
Un petó i una abraçada de tots els teus amics.
T' E S T I M E M...!!!!!!
--------------

( En l’accident de Maria Montané I Nadia )
La Torre de l'Espanyol - 11 - 9 - 07
Fent-ne de vida camí
avancen en son destí
espelma encesa i llumí.
Tempesta que s’embogí
- atemoria el brogit -
destrossant blat del camí.
Llumí de paper i cera
Va a besar-ne la terra...
- Llumí, llumí, fes-te enrere.
No apagui flam cara teva,,
resisteix l’envit que et traga
i alçat, venç mal que et sotraga.
L’espelma – cordill i cera –
s’enfronta a borrasca guerra
per deturar la desferra...
Clams al Tormo i Bruixeta
posen alerta corneta
amb ses queixes en la pleta.
La flama no fa esgarip,
cobra ànima i delit...
- Per sort no l’han emmudit -.
Hores d’estrall i d’injúria
omplen el llit de litúrgia...
Desert de sorra i penúria
ofrenen llençol i coixí.
........................................
El Ser Superior Infinit
no ha baixat el teló llis
de l’espelma i el llumí
.....................................
Ai, espelma ! Ai, llumí !
Siguem-ne tots agraïts.