Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enllosat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enllosat. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’octubre del 2011

PER QUÈ DESENLLOSAR... aquarel·la de l'Anton..- v. saxo romantic



27 – 10 – 11
Anys enllà revestiren el carrer.
Sotanes i faldetes cobriren la terra
-mantell assegurat de per segles-
I la bellesa de l’empedrat clamava
amb  esgarip de joia al cel fustigant-lo
-Ja pots ploure ara i llençar reble
contra mi... Et destruiràs. Jo guardaré
el caliu del panal que segur em suporta -.
El cel tenia temps. Podien passar núvols...
-esgarrifança de rufagades cruels
o solanades de foc de juliol orgullós
res li faria sospirar cap neguit -.
I va seguir pensant en infiniteses.
Fins carros i mules, rodes i ferradures
deixaven seu ferro, tribut de pas.
Es cansaven les lloses de oir converses,
olorar pixum de gat i gos i tifes de ruc.
L’enllosat cuidava de la canalla...- No rellisquis -
Entrava davall faldilles: - Bona cuixa tens -.
Absort en sa ventura ningú li fregà nassos.
Fins que un jorn la vara de l’alcalde digué:
-Moltes lloses xafades son cau d’epidèmia
i convé renovar el llosam  que s’ha fet vell -.
Així l’orgull s’aplana. El diner camina
i si no circula tot se’n va al carall.
Destruïm per construir... Què estimem?
Tot es fa vell quan el diner sura...
Quan escasseja.... quan en falta...
                                                      Per què desenllosàrem el carrer ?