Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 d’octubre del 2015

LA TERESA I EL SEU RECORD

Avui celebraríem la seva onomàstica... He triat aquesta foto per el record d'avui. En els anys 50 no era normal fer-se fotos... Una cosina seva que venia de Barcelona l'hi va fer i durant el temps de nostre festeig jo la tenia, ja que durant moltes temporades estàvem  separats...
El lloc de record és la font dels Aubins en el riuet de la Vilella Alta on anàvem a menjar la mona de Pasqua... sempre li he tingut com una veneració i naturalment , avui, me la miro amb goig.
    Recolzada al terra vius l'instant...
I, avui, vens de nou a mi
per que escarbi en el record...
Ja l'estima rondava aleshores
que seguiria omplint nostres viures.
Gràcies pel que em vares donar
sense queixa i amb amor...
Avui, separats físicament
ningú pot separar-nos d'esperit.
El teu Anton. -15-10-15


divendres, 6 de desembre del 2013

COMMEMORANT EL TEU DIA...


Commemorant  el teu DIA
en que iniciaves teu nou camí,
no em pregunto: Noia, on vas ?

Veig el nostre temps que de lluny
porta les paraules de nostre lema...
Constituirem i construirem Pau i Amor...
Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre dir...
Somni que contra esculls realitzàvem
i omplíem eixes estrelles, amb Treball,
Constància, Solidaritat,Voluntat
 Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.
Aferrats a la torxa vencíem les pors,
els dubtes, les contrarietats...

Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?
Com nuvolet que apareix i s’esborra,
que retorna en claror i fosca,
que obre horitzó  i senyala dia i nit,
que em portes companyia...
ETS AQUÍ,
on viu nostre lema etern, infinit.
DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON


dilluns, 6 d’agost del 2012

EN EL CÚMUL DE VERITATS...



6 – 7 – 12
En el cúmul de veritats
sanglota la realitat meva
feta de pors i dubtes,
d’enyors i sobresalts que penen
el meu caminar insegur
en l’angoixa de la nit plena.
La ceguesa voldria
per no veure ni a ull cluc
els espetecs de la naturalesa.
El sender abrupte
no troba el cim que el lliuri,
que esbatani ple horitzó,
que els colors es confonguin
en blanc de llum,
cascada d’aigües sense misteri.
La crossa no avança
i segueix en l’instant que lluny,
encara viu el record que empara.

dimecres, 25 de juliol del 2012

LLUM I FUM... aquarel·la


Gaudiem de la claror, de la llum.
ara, per deixadesa ha sobrevingut 
el maleit foc, el sendrós fum.
El cel nitit, blau...,
pàgina llustrosa,
és feta escarabat negrós
que tot ho vola.
Qui tornarà gerdor de verd
el terral , ara, nu... amb flam
de passió de baixesa...

Bandera vermell i groc
d'apassionat or i foc
teníem...
Nostre terral
difamat...
Veig el foc
en nostre lloc
i no puc combatre'l.


dimecres, 13 de juny del 2012

UN TRENET ESPECIAL PER IPV.



Avui, dia 13 de juny fa un any varen pujar les escales de casa nostra en Joan i la I.Pilar... Quina sorpresa,
 oh sabia, però el sentiment del encontre real importa i destornilla l'afecte de la coneixença viva.
Eren els primers BLOGAIRES ( AENCESADELLUM)que coneixia  amb sa presència física ...El contacte primer de la ma i uns petons a galta i abraçada al cos... Un ritual que segella el dir : -Ara si que et conec...!!!


Recordant aquell moment inserto aquest TRENET que vaig fer amb l'intenció de llegir-lo donat-los la benvinguda i la emoció em va traïr... No vaig poder. La TERESA la mestressa va dir-nos. PER QUÈ NO HO LLEGEIX... QUE... i així ho va fer la PILAR... encara sento la sedosidat de la seva veu plena d'harmonia.


El record em torna enrrere amb tot el que comporta.... Callo, què he de dir ? Avui el TRENET NO VOL SORTIR... PERDONEU SI US HAVIA DE PORTAR A ALGUN LLOC CONCRET.
T. E. i anton.





Si el voleu esoltar en la veu de la Pilar, ella m'ha facilitat l'arxiu. GRÀCIES.
12 – 6 – 11
Al sofà de llar fa migdiada
la menuda amb flassada tapada.
Somnia...
Entra el sol per la finestra...
Damunt d’ella canta orquestra
simfonia.
S’ha plantat allà a la porta.
L’escala a sos peus importa,
allí camina.
Vesteix falda revolera
al seu front la diadema
la pentina.
Als escalons peuets repica.
de puntetes roda, rellisca,
neguit tria.
I saltant regira i balla
i veu canta, il·lusió esclata
en sa fira.
Al barandat asseguda
impulsa roda moguda
que avall revira
Veloç com ocell vola...
El cercle avall cola
fantasia...
Salta amb gràcil seguici
relliscar és el seu vici.
Ha finit via.
Son viatge...allí acaba ?


Comença  delicada
la ballarina
El portal omple gentada
que s’entusiasma,... Callada
se la mira.
I vals revola la faldeta.
Les mans son papalloneta.
El cabell gira....
La gent abans silenciosa
aplaudeix la dolça rosa...
Somriu  la vida.
.......
Baldufa del temps. Menuda,
per dins teu encar belluga
ta establia...
No paris, roda que roda...
De pàgina llegeix la coda
És ta vida.

dissabte, 9 de juny del 2012

COM ENTRARÀ L'AMOR...? aquarel·la



...no segellem la finestra... com entrarà l'Amor ?
9 – 6 – 12
Aquella flor li inventava l’Amor.
El primer contacte de llavis. Un petó.
Els pètals s’inflaren i li enlairaren
el seu desconegut descobert ànim.
 Nou destí?
Collia les llongues d’un ferotge cavall.
La sang li bullia. Tot era vermell..
La boira que abans el cobria
arremangà persiana desclosa al ignot,
flotant davant seu. Tenia barca
per circular per la blavor d’un infinit.
No sabria on reposar en aquell viatge...
On pararia ?
L’esclat se l’enduia cap dina, cap fora...
Un entrar i sortir de sensacions imprevistes.
Era un altre. Menjaria en altre existir...
Nou. Inquiet. Enervant. Extens. Culminant...
Acabaria ?
Hauria de conservar i preservar el pètal i llavis...
Era son secret marcant l’estima.

divendres, 8 de juny del 2012

LA VIDA NO LA TENIM RESOLTA...aquarel·la


7 – 6- 12
La vida no la tenim mai resolta
com ens plauria sempre estrenant lo plàcid.
 Quan sigui pot venir l’instant pompós
o aquella mena d’agror que et consumirà.
Però has de somriure a l’altre. No li donis plor.
Calla en tot cas. Respira fons. Surt de taüt
que et relliga i consumeix empresonat
i camina pel cúmul de camps de record.
No resoldràs res, però pot apaivagar
la tristesa, el desconcert, l'angoixa... la pena
que et cull el clatell i et fa relliscar els peus.
Enlaira el cap. El temps escolat no torna...
Beu la copa. Potser una miquetona de mel
et traspassarà de dolç les galtes i s’envermelliran,
i la sang nova et procurarà alè renovat.
La vida no la tenim mai resolta...
Aprèn aquesta màxima absoluta del teu viure.
No t’enfonsis en el pou del passat. No hi tornaràs.

dimecres, 6 de juny del 2012

LA MIRADA ENTERBOLIDA... aquarel·la



4 – 6 -12
La mirada enterbolida per l’apassionament
entrava en el rou. La boira com cortinatge
escaldant les pells de qui en la trobada natural
havia pres el caliu, ínfula vanitosa en el fred matí
tapava encara l’acaronament de content sublim.
La vànova del dia es desplegava incerta
i les mans oprimien el gotim de plor innat
a l’abraçada fumosa que robava el seu ser
i apaivagava claror indefensa en el fred fosc.
El sol no brunyia de groc, però aclariria llum
i els raïms, penjolls de perles, deixaven escórrer
el gotim com fills que s’acullen a la terra..
Allí naixeria el nou apassionament ple
i  del terrer brollaria la brotada de nova  flor.
Els pètals irrisarien en el vent aquietant-se 
i cantarien l’harmonia de la puresa..
...............
Fa sis mesos que la corrent del riu
s'endugué la barca...
Ara segueixo l'estela que va deixar
i des del volral, entre tamarits
veig el seu somriure.

divendres, 1 de juny del 2012

GIRASOL BLAU... aquarel·la i arcrílic.


...en el centre del seu univers es manifesta groc, il.luminat...!!
En seu entorn el blau cau com lloses inundant camins i senders.
Girasol, girasol
en la teva nit gloriosa fas esgambi de pindoletes
escampant,el coloriu de tes virtuts.
Aculls la lum
i la reflecteixes amb tendresa.
Girasol, girsasol, no ens falti teva claror pròpia.
...............

Blogger Pilar ha dit...
Mar de dubtes,
mirall bressolat per l'escuma
que banya la sorra
del meu pensament.

Em perdo tot girant en la composició que esclata com focs d'artifici.
Quina passada, Anton!
1 de juny de 2012 21:09
 Elimina



dijous, 31 de maig del 2012

XIULETS I XIULETADA... aquarel·la de l'Anton.




                   En aquest camp si que hi podem xiular, fins els moixonets hi fan vida de somnis i qui no diu que s'hi banyen per fer-se  marxar els mals esperits...
............................................
Hi ha tantes notícies que es poden valorar o anorrear que falta temps i llapis per fer pinets  i que nostra massa gris es diverteixi amb certes ments avançades, famoses elles i que sembla que pontifiquin quan parlen.
Aquest dia n’hi havia una mestressa important que es va posar les botes llençant al aire una xurrutada de veu, una violinada... que va escandalitzar a tot el país.( Pensem que n’hi ha que posen el violi com a senyal de que tenen molt VI i OLI, entenguis com a PODER per  manar, dirigir?, etc, etc...)
-No és pot xiular en camp obert. I que tanquin el local i que sols els violins parlin i escoltin... Així si s’eixorden va per ells.
El personatge poc deu saber que molts tenen el costum de xiular quan passa una senyorina d’aquelles que et fan venir singlot i la interfecta sap que va per ella i li satisfà la sonoritat.. Tampoc deu saber que n’hi ha que sembren faves i al més de maig tot és xiulets.
Això és el que va passar el dia que la mestressa del camp... que sent el mes de maig els xiulets ja feien truites i com que el personal no és tonto portava els seus xiulets a la butxaca per fer una truita, a més com que els guardes de que la normativa fos complerta, per més que registraren als possibles xiuladors, que se sabien ells que un article vegetal fos un XIULET, haguessin portat un tros de canya o nunú, qui sap si haurien previst que l’escàndol es podia produir i haurien requisat les canyes, mai els xiulets que els mascles acostumen transportar ben condicionats per que a l’hora de xiular, xiuli.
Tothom va comprendre que la interfecta poc sabia de xiular per més que xiulés i es mullés les sabates enllustrades. Que tothom pot tenir relliscades... I tant !! Ara, que els xiulets de maig és cosa de faves... I n’hi ha que se’n atipen de favons i xiulets ... i passa el que ha de passar que tots els tips poden fer mal. El personatge qui sap si se li va indigestar i després va soltar la violinada...
Em fa pena que es busquin menudalles i intentar prohibir els xiulets que farten molts ventres i no es regalin violins amb cursos de solfeig per que tothom segueixi a la famosa violinista. Cultura, fills, que comença amb una part important per col·locar al sofà, escó del foc, cadira,seient de tartana, etc...





dimecres, 30 de maig del 2012

BARALLA PEL LIEBSTER ... boli ràpit




EL POLITIQUET avui s’ha encarat amb REBAIXES. Acompanyat dels seus blogs germans li ha cantat les quaranta pel mal encert d’ arraconar un premi, fent-se el valent que ell el dedicarà als pobrets,  sabent que d’això ja se’n en cuida la Marató de TV3...sap que ell no surt del seu santuari i no s’assabenta del que passa en el mon de la xarxa i es clar,l’intenció és bona, però d’on traurà els calers per fer front al que ens ve al damunt. Potser pensa en fer algun crèdit a WEB poderosa, ja em diràs.
 Els que es dediquen a fer això tenen influència suficient i ell, va amb pantalons estripats i camisa vella i no de partit polític important.
Li han dit que ara el govern de la xarxa per aquietar els ànims de tants, per que hi ha webs que es xuclen les  entrades dels petitons, algunes sospitoses, quan arribin a la quantitat dels que té la més PODEROSA  els revertirà al seu compte UNA ENTRADA a cadascun dels que es veuen afectats per la pobresa  i així podran equilibrar el pressupost....
Es parla per la xarxa que una ha assolit la quantitat gens irrisòria dels 22.000.000.000 que els han entrat com a donatiu o caritat per que la WEB no caigui escales avall i arrastri a tots els seus seguidors ...
Per lo tant l’han comminat a que triï la opció d’assignar les cinc WEBS  que li atorga el PREMI i ajudi al col·lectiu per que quan arribin entre tots a la xifra dels  22.000.000.000 se’l pugui fer tracte de favor com s’ha fet a la indicada
Li han fet jurar i perjurar que escolti la suggerència encaminada a que com més serem més riurem .
Els ha dit que quant tingui un raconet de temps en la seva agenda pensarà en activar el premi LIEBSTER  en altres comptes coneguts d’ell i puguin gaudir d’una entrada per refrescar.
A veure si complirà i la xarxa li agrairà l’esforç i el canvi de decisió. Anton

dimarts, 29 de maig del 2012

MUSICA DE VIOLÍ... aquarel·la de l'Anton



també costa fer-se una flor, i després el seu perfum ens embriaga.
Musica de violí ,com s'endinsa en dins, com circul·a vertent sa pintura de notes...
------
Els llavis fets una O

premen no s'escapi la veu

que destornilli la melodia...
Els dits corren fonedissos
i l'arquet suavisa el mirall
d'armonia que neix al instant
deixant lloc submis, 
volanderes en cargol,
repretant instant a instant
sons entrellaçats, guspires
enceses de lletres, comes i punts...
I l'airet s'endoceix, rebrilla,
canta l'historia,plasma sentits,
escalda el brevatge vist en elsolfeig
Sols el so purísim ens arriba
a desvetllar el silenci.
.............. Anton.



24 maig, 2012
 Elimina

divendres, 25 de maig del 2012

NOSTÀLGIA... acrílic



 24 – 5 -12
Nostàlgia. No es desfà la paraula
que tinc prement-la amb la ma.
Nostàlgia. Gotes d’aigua que mullen
del jardí el floram , gotim de rou gelat.
Nostàlgia. Cap vespre de ventada
que no clou en l’horitzó aserpentat.
Nostàlgia. El sol crema, consum l’aire,
caldeja el camí per on vaig descalç
i la pols, arena que belluga, menudalla
de pedruscall em fereix en els peus la sang.
Nostàlgia... Per què no et desfàs com ona
quan en la platja va quietona solcant
i avança  com llengua llepant galtes suaus
i retorna a l’agre de la mamellada, mare eterna
que defensa de taula i beure el poblat.
Inútil anul·lar-te... Revé sempre el plany.
Sense tu no visc... Per què em fas mal?
Podries retornar-me el BE que t’ha criat.

dimecres, 23 de maig del 2012

TEU MIRAR



23 – 5 – 12
Farcit de ton mirar m’aplano,
genoll de cella que acata ordres.
Sona ta veu, rosari que acompanyo
dena a dena, dits entre les cordes.
Ulls i veu em tenen, m’aclaparen.
Llum i musica m’inunden d’alegria
i en l’èxtasi en meu intern disparen
la joia que voldria dia a dia.

dissabte, 19 de maig del 2012

RES QUE VEIG ÉS LA CERTESA... aquarel·la de l'Anton



43...........8 – 9 – 09
Res que veig és la certesa,
Tot quan miro pot ser engany,
La dona se’m don bellesa
I pot set estàtua de fang.
Que tot es mou i res camina,
Perdo l’agre de tot i no s’apuja el pa
Si en faig cas darrere ve mentida
I galletada em mulla, tot és falç.
Si confio de babau m’acusen,
Si perdono em posen dins del sac,
Si vull aigua amb pixum em mullen...
Millor ser  eremita i en res pensar.
No em sento sol, tinc tota vida...
Esperem l’alabança de mentida
I que llorer ens coroni el cap.
Però quan ets sol i ningú et mira...,
Dins tot és foc, hi tens la pira
Que cremaria donant la veritat.

dimecres, 16 de maig del 2012

VULGARITATS... COM RENILLEN ELS RUCS...FOTO GOOGLE


la foto m'impresiona i em porta a moments de plany. L'escrit, una senyora que li ploren els ulls des de que un dia el seu marit... Res, si hi voleu passar la mirada potser la noia para de plorar, que em sé jo... Plorar, plorar qui no plora algun cop en la vida o cada dia un instant ? Potser l'escrit ens retorni el somriure.
 ( Vulgaritats un conjunt d'escrits que es succeeixen i s'empelten l'un en l'altre, aquest devia ser el primer de la sèrie. )Anton. 
VULGARITATS
Escrits del 2009.. d'Anton Fortuño
Avui a baix al carrer m’he trobat una dona que pels anys que m’ha dit que suporta sobre les costelles i veure-la tant pinxa, no ho diria. Ronda els 90 anys que encara que les noticies diuen que ha mort la dona més vella del mon de 115 anys, tenir la edat de la interfecta no son figues per no apreciar, per que encara que sense dents, remenant per la boca i genives, el gra i pell de figa es va desfent per empassar-lo. No és defecte el no tenir dents, hi ha la batidora o una forquilla per xafar la trumfa i el arròs un remena per la boca i se’l empassa i no passa res. Però la vista... Ara, el que em deia la senyora, es que li varen operar un ull de cataractes i no li ha quedat prou bé, i té l’altre mig a la funerala i li diuen que si no vol acabar de perdre la vista que li faran el que li han fet a un dels ulls i que esperen que els resultats siguin millors. Aquest ploriqueig li ve de lluny i m’explica.... La dona al arribar aquí enyorava la vista que tenia en ulls i enteniment quan era més tendra, així era que va descobrir que el seu marit, ja en la pàtria del cel sia, quines coses, tenia la vista i les mans posades en altres que no eren ella, i això costa calers, i ella no estava per empobrir-se que tenia un fill per pujar...
No sabia com feia fonedisses les monedes i els papers verds que aleshores circulaven. Però l’astúcia de la mestressa que mira a terra i invoca els sants del cel, va veure en una lleixa somorta, on ella mai hi traficava, una bossa. Jo no l’hi he posat. Quan va entrar la ma en contacte no era sols una bossa si no una bossa i el frau. Ara l’havia enganxat. I sí. Dins de la bossa un paper de diari que hauria portat amagat del cafè,per que ells no compraven diaris d’aquests.
Desembolicà aquell envoltori i la seva sorpresa, que ella era molt viva, ja ho pensava, era el civader que el matxo prenia quan anava de compres a la capital per satisfer els seus instints de mascle... Tot era bitllets d’aquells que valen un potosí,... Que son quarteres d’olives i d’ametlles i portadores de verema ben plenes... Quan arribà l’home l’espectacle fou de festa major.
Per que t’ho amagues, tu saps el que en faràs quan vagis... Ja m’ho pensava... Que no m’estimes. Lo contentes que es posaran... Això serà la ruïna nostra... Tu rai... Però, naltres, el fillet i jooo....( i mil frases que ni el Guimerà escriuria millor )
L'home primer seré acollia el fraseig estoicament.
Arribà un punt que un renec... I ella missera de tota sa vida, un renec contra Déu, esclatà en plor....
Ell, més seré que mai digué : No volies un tractor pel noi ? Doncs, aquí guardo el milió de peles que val i que demà aniré a comprar a la ciutat. Que et pensaves?

Des d’aleshores la dona sempre se la veu amb cistell o senatxo per anar a comprar... No sé si en vista d’això el govern, que s’assabenta de tot, ha dit, una forma de que no vegem bosses com les de Julian Muñoz, aquest que el tenen a pa i ganivet allà a Alarín, esperant la Panotxa i son gent que saben de bosses per anar a comprar tractors, a viatges a la lluna,... editarem un decret que totes les bosses es paguin, son experts,però no saben que les bosses anaven incloses en el producte....
Bé, ho farem així i el que no vulgui bossa que no la pagui, encara que ja l’haurà pagat encara no li donaran,... Un galimaties. Ja m’ho deia la dels 90 anys.
-La plorada no me la va treure ningú,....tot per una bossa...plena. Si m’ho hagués dit.... Potser ara no caldria... ( i vaig tenir feina en consolar-la. Que sensible és una dona...!!)
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és 
silenci.

-------------------------

dissabte, 12 de maig del 2012

PEL PÈL, DEL PÈL...



( Repassant vells escrits he trobat aquesta parella a la qual en podrìem juntar alguns altres sobre el tema... Fins al nin se li posen els pèls...buf !! electritzats i es que això del PÊL... 

4.- De pèls? Pels pèls? Oooh! fins ens volen fer creure que on hi ha pel hi ha alegria, i, a mi, un pèl a la sopa i no sopo, un pèl a la boca i em molesta...Però, quines coses, quan el pèl ...és torna femení, és a dir, la PELA, tothom pela per tenir-ne força, - jo també -,i no molesta com el pèl que deixa caure el barber quan ens xolla per fer pela, o sigui que també ell pela el pèl per la pela. Miracles

4 a.- Hi ha calbs que no tenen pèls on voldrien per fer-se veure. O sigui, que els molesta la falta de pèl,. Jo diria que son calbs econòmics en quan a pèl, que en moments de poca pela ni a ma ni a butxaca no tenen ni pèl per fer-se amb la pela de la presumpció, ensenyar el pèl..

dimecres, 9 de maig del 2012

A JOSEP JORNET I MANERO.... FELICITATS PEL NOU CÀRREC.

En Josep Jornet i Manero, fill de la Torre de l'Espanyol viu a Huelva amb la seva famìlia.
El mes pasat va fer una exposició de pintures seves al vei poble de Vinebre.Ell amb els seus quadres i a mi em va embolicar en que li fes uns trenets que jo en dic als escrits poemàtics i es que en una anterior exposició realitzada al seu poble natal, li vaig fer una aposta complida i era de escriure-li per cada quadre un trenet... Això va dur cua i ,ara, em va implicar en la seva exposició, Per això em trobeu al seu costat.
Davall us hi entro els que fan referència als quatre quadres que ens fan de decorat inmillorable.
SERVEIXI AQUEST POST PER FELICITAR-LO A LA XARXA AL SABER LA BONA NOVA DEL NOU CARREC QUE LI HAN PRESENTAT DINS LA FAMÌLIA SEVA, JA QUE LA SEVA FILLA AMB EL NAIXEMENT DEL VICTOR L'HA INSTITUIT COM A AVI O PADRI PER SEMPRE MÉS. anton. .....................................

Quadre central, PRÉSSECS



3.- Préssec de debò...!!
Us collí jove que estima
i us petonejava en ses mans,
tendra us mirava, tant digna,
que us guardà en bol de cristall.
L’olor perfumava l’aire
estenent-se per arreu
un donzell clapí la joia...
trastornat, ... –Oloro i veig ?
Era el remor de princesa
hipnotitzant son cervell...
Nuets els préssecs guaitaven
-Ens besarà el donzell ?
..........
Quadre de RAÏM  I GERRO

1.- Somniaren ser-ne flors
i en gerret cristall trobaren
muntanya per escalar
i del cossiol s’apartaren.
Independents en sa unió
lligats amb cordill anaven
trenta quatre germanets
que al castell gresca buscaven.
Ells no serien mai vi...!!
Petons de jove encerclaven
amb son brill, delicadesa
d’àngels que en boca  parlen !!
.......
Quadre a l'esquerra. 

QUADRE 7 – CARRER DE LA TORRE

No us parlaré de porta vella
ni que s’obri al revés,
em fixo en detall que honora
en el nom d’aquest carrer
Marcat com carrer de la Torre
fixa estima a nostre poblat
com nosaltres diem amb honra
quan travessem el barranc
I es que Vinebre i la Torre
son alhora bons veïns,
com germans, vella nissaga,
es donen ma de cinc dits.
.......................
Quadre a la dreta.. VINEBRE VEREMANT

A les “illes” de Vinebre
La verema a punt està.
Les colles canten alegres
Tisores tallen. El vi vindrà...
Diu el vell; - Noia, no et tallis.
Els braguers porten prou sang.
.........
i en altre idioma en atenció a la sra. de Josep



Al corazón vendí mia vendímia...

trabajos, anhelos, ilusiones, querer,

sacrificios,gozos, sudor, esfuerzo..

Que riegue mis venas:vino i placer.

Placer de tener racimo en la mano
de grano duro, jugoso, brillante luz...
Cortar amarras,en boca estrujarlo
sentir el mosto sangre: vino eres TU.






dimarts, 8 de maig del 2012

CIRERES A PUNT DE BOCA...fotos de l'Anton.

Passo uns dies que no tinc gaire temps per recrear-me per aquí, però he tingut un moment per posar-vos el gust a la boca... virtual. No acostumo a menjar-ne i avui n'he tastat una. Ha set com una oració per els que les veieu i no podeu enxampar-les ... Res, tonteries de l'Anton.







dilluns, 30 d’abril del 2012

TRISTA DISBAUXA DE PARAULES...


El 30 d'abril de l'any 60  varem començar de ple el nostre periple. No varem poder cel·lebrar els cinquanta de nostra unió ja que el fill ens marxava on no bufen els vents, però lluitadors, voliem reunir a tots, familia i amics, en tal dia com avui en l'aniversari dels 52 anys d'efectiva unió per ja donar comptes de la nostra història... A pesar del seu desig ni déu ni els astres ens han vogut fer el favor,... ELLA marxava a reunir-se amb els que havien de seguir les seves dèries i tampoc els hi varen permetre... La vida és un caminal de somriure a la mort.... Anton.

29 – 4 – 12
Trista disbauxa de paraules.
La veu no canta si no records
i les imatges en que brillaren
arrels d’amor profund es clou
en sospirs, ales d’ocells que volen
i ajoquen imperibles mils mots.
L’espera de retorn a la conversa
que quedà tallada, no es revé
i el pa blanc que ens unia a taula,
crosta i molla em diu : - No hi és !!
Va caure la rosa, dura ventada,
com si fos ara la varen tallar,
mes, el seu perfum nariu olora,
mentre ull llagrimeja gotes de sagnia
i gola s’esgota en renovat plany.
Plourà cortina de llàgrima,recordança,
implementant la mudesa del vent calm.
................