Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barca. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 d’octubre del 2014

LA BARCA EN LA CORRENT... aquarel·la


La barca en la corrent del riu
corría esperitada.
Veia les voreres on un dia en fou fondejada
amb carícia de l’aigua quieta
i el ramatge besant-li la cara.
Ara eren fútils tresors abandonats
on no tornaria a ser i fer abraçada.
La luxúria de l’aigua al tenir la barca lliure
prenia consells de disbauxa
I la barca embogint-se en el líquid remorós
es sentia lliure de prepotències,
de sectes involutives, de místiques penses,
de militarismes de temporalitats d’exclusivisme...
S’enforcaria en seu enjullament
de no tombar-se, de perdre el rumb previst,
de abandonar els rems per manar en la corrent
on ara estava immersa.
Arribaria al mar amb tots els implements ?
Li faria falta per ser verament lliure.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. .- 22-10-14

dilluns, 14 de juliol del 2014

OCELL I FULLA DE CANYA...aquarel·la



Riu avall la fulla de canya
Enyora el be perdut
Esqueixant-la de mare
En maltempsada de vent
quan ella era vestit per mare canya.
Riu avall bes continuat a l’aigua
L’acull l’anhel de ser-ne barca
I surar en el raig potent
Que a sers com ella els fa mala jugada.
Es remou l’aigua bellugosa, inquieta
Arrastrant avall quan al seu pas troba
I ho enfonsa i ho retorna a flot
O ho envia a voreres que faci parada.
Un ocellet posa peus en fulla de canya:
-Et portaré on vulguis, diu la barca
I naveguen els dos solets
Per l’immensitat que a molts els aclapara.
Joiosos no necessiten res més
L’ocell fa de barquer, la fulla està ufana...
Des del voral se’ls miren envejosos
Altres ocellets i fulles vestint canya.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.- 14-7-14

dissabte, 17 de setembre del 2011

SALPA LA BARCA


17 – 9 – 11
Salpa la barca en la claror
groc d’or de sol que no la enlluerna.
Li diu el valor de la vesprada
riallera de ventijol, de llum lluenta.
Al pal, a dalt, l’ocell la guia
-imaginacions de mari clepsa calenta –
Que guardi l’aigua que brilla,
que és son tresor, caliu de camí que inventa.
Vindrà la nit
La lluna acudirà
A gronxar-la
Amb la llum blanca.


NANO CONTE
mentre es tocava el ventre li deia al amic lingüista : No vull anar on dius. jo vaig a on bull.

diumenge, 24 de juliol del 2011

17.- DEMÀ SERÀ LLUNY... roda poètica juliol 2011






24 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
17.- Demà serà lluny el proper d’ara.
Tot va escolant-se ràpid o lent...
Nostra barca haurà de navegar
encara que tingui riells d’aigua
no tingui fe ni esperança...
Però...
on posa son Amor si ja no hi és ?




dilluns, 5 d’octubre del 2009

406 -- I EL RIU DE PARAULES... foto studio stoner


De comentaris com em van escriure l'altre dia no se'n troben massa,en quant a llarg, esmerçat poèticament... I és que sembla que un nou amic ha entrat a casa, jo el vull rebre afalagant-lo,... Vaig continuar en el seu blog, també en comentari, i allà ho vaig deixar. Avui ho poso aquí... Si mireu enrere QUI SAP SI de EL PES DE LA PARAULA és del qui us parlo.- Anton.

4 - 09 - 09

I el riu de paraules

pot anar seguint,

sense mirar la sirga

ni el rem de la ploma,

sols el ventijol que pot besuquejar

la cara del poeta

que pensa en un enllà florit

de bons pensaments...

Ara les canyes i tamarits

el saluden i ell que els coneix

per que els ha vist créixer,

es sent ufanós de les rialles

que li dediquen.
QUI SAP SI...

un dia descobrirà

EL PES DE LA PARAULA

que li volen dir aquelles voranes

i seran amics que no pensen

en diners ni en llençols,

sols tenen al cap

pau , amor i llibertat

per acomplir en aquest riu seu

els grans destins promesos...

Bon dia et desitja l'Anton.

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/