El 30 d'abril de l'any 60 varem començar de ple el nostre periple. No varem poder cel·lebrar els cinquanta de nostra unió ja que el fill ens marxava on no bufen els vents, però lluitadors, voliem reunir a tots, familia i amics, en tal dia com avui en l'aniversari dels 52 anys d'efectiva unió per ja donar comptes de la nostra història... A pesar del seu desig ni déu ni els astres ens han vogut fer el favor,... ELLA marxava a reunir-se amb els que havien de seguir les seves dèries i tampoc els hi varen permetre... La vida és un caminal de somriure a la mort.... Anton.
29 – 4 – 12
Trista disbauxa
de paraules.
La veu no canta
si no records
i les imatges en
que brillaren
arrels d’amor
profund es clou
en sospirs, ales
d’ocells que volen
i ajoquen
imperibles mils mots.
L’espera de
retorn a la conversa
que quedà
tallada, no es revé
i el pa blanc que
ens unia a taula,
crosta i molla em
diu : - No hi és !!
Va caure la rosa,
dura ventada,
com si fos ara la
varen tallar,
mes, el seu
perfum nariu olora,
mentre ull
llagrimeja gotes de sagnia
i gola s’esgota
en renovat plany.
Plourà cortina de
llàgrima,recordança,
implementant la
mudesa del vent calm.
................
................