Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peresa. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de febrer del 2016

PERESA... aquarel·la


Dins la peresa del No, costa menys negar
que segui pas a pas el delit d’assabentar-se...?
Hi ha la rèmora innata de deixar per més tard,
de no fer cas a la baluerna del problema a resoldre
i no ens inclinem per discernir, escorcollar...
Tot és temps i feina que porta cansament
i ens sembla DEMÂ millor dia que AVUI
per apartar la peresa i estrenar el treball
que davant nostre anhel·la li dem solució...
Anem aparcant i negant i la muntanya propera
cap escala de fusta o fabricada por fer-nos favor.
Tot per un ja ho faré un altre ratet que en tindré ganes
tot s’escruix i res es concreta i l’emperesiment
és borratxera que vol matalàs per solventar
la  deixadesa empresa i que acaba amb nosaltres...
De vegades necessitem el surriac que afueta
O el vergançó que estova la llana del matalàs.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 14-2-16.

dimarts, 4 d’agost del 2015

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la


aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre
.....
Tancat en la peresa
Acullo el clam de l’aire.
Quiet i sense esforç
Calla la cadira emperò cansada
De sostenir la inoperància.
La barrera del riu calla,
I les canyes no xiulen
Acaronades pel vent,
La moixonada s¡ajoca
I contempla mes orelles catxes.
Res sospira horitzons nous
I el cansament no ofereix dubtes
I emperesit ni es sotmet a inventari.
I ni el ventijol excita nou caliu
Que porti suor a la peresa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15
........SILENCIS
48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.