Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futur. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris futur. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de febrer del 2018

EN LA DISBAUXA DEL TEMPS... aquarel·la



38.-6-2-18
En la disbauxa del temps col•legia,
escrutant amb parsimònia seu futur,
què li esdevindria? Quin portal obriria
el caminal dels encreuaments possibles ?
Les preguntes se les feia encongit dins seu
remenant per adquirir resposta plausible.
L’experiència no li presentava en el plat
la solució o els indicis certs a succeir.
Arropat de preocupacions esgarrapava 
en els instants presents buscant el bromall
que, obrint neteja en seu cel, portés aire nou.
Previsor en quelcom esdevenir lluitava
en la nova vestimenta del pròxim avenir.
Entrar en el futur pròxim és nostre camí
que no para. El busquem i mai el tenim
sempre ha de morir l’instant per tornar a nàixer. 
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

dissabte, 10 de febrer del 2018

ESCRUTANT EL FUTUR // AQUEST SOMRIURE...



30.-26-1-18
Escrutant el futur
no veia res a seu davant...
Quan es girava
quina mescla de passat!!!
Camins amples i estrets,
pujades i baixades,
turons i collets,
i també plans
on no tornaria mai més...
De nou es girava
i des del castell del present
esgarrapava la boirina,
aquell tel on la vista
callava sense veure ni escoltar
Què li portava el futur,
si mai el tenia... ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-1-18
................
31.- 27-1-18
Aquest somriure dolç
rega’l benignament
per que conservi el llustre.
i incita’l a que complagui 
a qui té el goig s’assolir-lo.
Planta’l, cultiva’l en teu hort
i sembra’n noves espècies.
No tinguis sols el calmós,
el burlaire, el pessigoller,
el del despit, i molts d’altres...
Afavoreix al que acarona,
al que subjuga, al que incita,
al que uneix, al que ressuscita...
Porta’n la cartera plena.
Que teva cara digui i sigui
t’acullo, t’estimo,estic per tu !!
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18.

dijous, 30 de març del 2017

LLUITEM PER TROBAR-NOS... aquarel·la




Lluitem per trobar-nos en el futur 
que s’escapa quan el tens. 
Ell no té hora precisa
i espera propet del present com el callat silenci 
que en un no res d’airet suau volem que parli del demà.
Que serà el demà , ens espera un futur probable o possible?
La lluita en vers el futur ens sotmet sempre...
Per què estem irremissible en el present 
que potser ni és això... Quan temps donem a l’instant present?
En el dolor aspirem a un passat o un futur
que ens tregui la lluita, el pesar, la tristesa.
En l’alegria...Com s’escurça l’instant...!!!
Ens aferrem a un present curt o llarg a voluntat...?
-Quan dura...? Ja s’acaba...? Ja soc lliure... ?
I l’instant camina i camina i camina... I és present ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 29-3-16.

dissabte, 23 de gener del 2016

PLE DE PASSAT... aquarel·la




Ple de passat
va voler fer catombelles
i el seu banc de fusta
es confegí en sènia.
Es trencà la corda
- collar i reculants i tafarra –
i volà al futur.
Dalt li feia falta
el seti per seure...
El futur és allunyar-se
i passar davant de tot ?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 28-5-14

dissabte, 6 de desembre del 2014

FUTUR... aquarel·la


ENCARA EM PARLA ELLA..
...........
No caiguis en la penúria
De rendir els braços,
De seure per sempre els neguits.
Alça el rostre
I com començant de nou
Arrossega la baluerna
I camina vers  teu futur.
No rendeixis el pas
Quan els peus no volen seguir,
Quan sembla que en tenen prou...
Encara existeix un esdevenir
On escriure i vendre tot el fred
I comprar caliu.
Segueix dins teva bombolla,
Teva estima vl collar de perles
I dins el mar de sacrificis
L’ajut pot fer horitzons nous.
Crida i espavila dins teu,
El teu passat té futur !!
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

divendres, 3 d’octubre del 2014

VULL VOTAR EL FUTUR... boli ràpit


- Copia la desesperança que tens
i la que pot venir-te del cel ennuvolat ...
No et creguis el que diuen els gnoms
que bufarà bons alisis, que farà bon temps.
L’experiència et mana i saps seva lliçó
que no empallega i segueix camí recte.
Calla i no esclatis en plor de covardia,
acull l’hora i aguanta la bastonada.
Creu en tes forces per admetre el desgavell
i estén les mans encallides, elles saben caure
besant el terra pedregós i amb cascaules...-.

Aquesta proclama li havien etzibat.
però, ARA, en el seu ARA, ERA L’HORA
i es revelava a la desesperança...
Tenia la bandera de la DIGNITAT
i braços per enlairar l’estendard
i el cansament del so embogit del NO.
- ARA, es deia, és la meva,  SI, SI....!!!!
VULL VOTAR EL FUTUR ...-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E. 3-10-12

dissabte, 9 d’agost del 2014

QUÈ HI HA NINGÚ ?.... aquarel·la


Què hi ha ningú ?
He trucat a la porta del meu temps
On dorm l’arbrada i el corriol,
El marge de fenàs i el caminet
que segueix la costa amb sots,
on els peus ressolaven inquiets...
Avui, tot és calma, 
com si ja no existís
ni present ni futur...
El mirall ple de record em parla
conduint-me al seti de sobri assossec.
Tinc tantes coses per dir-li... !!
El vinclejar de l’arbram....
El cant compassat impertèrrit de la fonteta...
El ventijol com am que acarona...
La pedra on ma baluerna reposà...
El piule de tords i merles a l’abeurada,
o el pit roig, el capsot tranquil,
la pastorella movedissa i inquieta...
El bramul de l’ase que neguiteja
amb la corda de la pastura
contra les mosques i tavans que el sagnen...
Tot melodies que foren del meu gust
I ara resten tancades en el record...
Obriré l’escriny i que el temps reculi.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E. 9-8-14

diumenge, 3 de març del 2013

VEURE EL FUTUR... acrílic




48.-  3- 11 -09

Per veure i mirar el futur
ens hem d’enlairar ?
...................
Es va pensar en fer,
muntar, construir
una torre humana.
...................
Es reuní força gent
i s’uniren abraçats
de ventre i paraula
els capaços  partidaris.
....................
Feren folre, feren pinya,
tots els criteris
totes les penses.
...................
Però als més lleugers...
- Pugeu a veure el futur -
els incitaren .
Pujaren amunt.........
Al més menut de pes
que seria qui veuria,
primer, el futur
li vingué la tos,
caigué....
I allí acabà el periple.
.........................
El futur és cada instant.
el tenim al davant
sempre, cada dia.
No cal pujar a dalt...

dilluns, 2 d’agost del 2010

AL LLUNY VEIEM L'HORITZÓ...foto google imatges


2 – 8 – 10
Al  lluny veiem l’horitzó
I el cataloguem d’infinit.
Sempre l’hem copsat així,
ens sembla l’etern incanviable.
Infinit....!!!
Etern....!!1
Ens destruïm sols en pensar-hi?
Si nosaltres som finits,
tal com som,
podem entendre
l’infinit, l’etern
sabent que retornem
a l’aigua i el mineral...
Qui ens ho dirà, si no, palpablement
aquesta veritat que busquem
i no trobem si no és en creences
que poden esborrar-se
en un tres i no res
quan vingui el decés que espera.?