divendres, 2 de setembre del 2016
dimarts, 12 de gener del 2016
TOT S'APROPA O TOT S'ALLUNYA ?... aquarel·la
divendres, 2 d’octubre del 2015
MIRO EL LLUNY... aquarel·la
dilluns, 12 de gener del 2015
JA DE LLUNY VENIA... aquarel·la
.jpg)
diumenge, 25 d’agost del 2013
HE TRAVESSAT EL LLUNY... aquarel·la
dimarts, 29 de setembre del 2009
400 -- ON ÉS EL PASTÍS... foto de album Picasa deMariona
29 - 09 - 09
...........
On és el pastis?
Jo veig el pilar o paret dreta
quan des de fora, els qui ens miren,
veuen la mateixa com esquerra.
Qui té raó?
Com podem pensar igual ?
Potser llàstima del buit
que hi ha entre dreta i esquerra
.... Així podem veure tot el fora,
però els que veuen des de fora veu el dins...?
Hi som nosaltres? o sols és una il·lusió visual...
On ets tu, dins veient la teva dreta
o fora veient... l’esquerra?
La situació pot demostrar-nos
que els dos tenim la veritat
Ens discutirem amb els que miren des de fora?
Ells no saben, potser que dins tenim un pastis
el seu pastis....la seva intel·ligència.
O volem reconèixer?
-----
Passo el ratet al BANC DE FUSTA pensant...
EL LLUNY? L'INSTANT?
m'acompanyen fins ara al BANC DE FUSTA, les inefables
Carme i Cèlia... Que ben acompanyats.
..........
02 ----29 -09 -09
M’havia encreuat
en la via del tren mental.
Va ser un instant
que anava
al lluny...
Per on continuar?
L’instant manava.
El lluny...,lluny.
Quina estació era?
Quina parada?
Després d’arribar
l’instant
al lluny
trobaria l’instant
un altre lluny ?
Quin dilema. !!
O no aniria
més lluny
l’instant?
...........ANTON
La Carme,questa bona amiga que tots tenim ha vingut a seure al meu costat i m'ha dit:
Mana l'instant.
Deixa't portar.
........CARME
La Cèlia també ha vingut a seure al BANC DE FUSTA... i el que diu, és bonic d'escoltar.
L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.
Mes l'instant també passa
d'estació
a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens
de colors.
dilluns, 28 de setembre del 2009
399 -- ENS ASSEUREM ... foto montse subirats.
14 – 9 – 09
Ens asseurem on nostres avis esperaren
l’enlluernament d’anar i venir de l’aigüim de mar.
Buscant el bromall del cel en pluja, assaonaren
amb oracions de pregària per nou destí aidar.
La gespa verda signava lletres d’esperança,
la sorra salabrosa cantava idees guardar,
i les ones a peus besaven nítida bonança
i l’ambient humit lliurava goig esperat.
Banc de fusta on culs s’assegueren
quan la vida busca amb les ones marxar...
Guardaven l’últim estrèpit i visqueren
perduts sospirs de nàufrags germans.
................
M'he assegut al banc a l'aire lliure i el pensament marxava
en vers el LLUNY, en vers L'INSTANT...
Què és el LLUNY?
Què és l'INSTANT ?
28 – 9 – 09
Ets tant lluny
que l’aire se’m fa blau.
La claror em cega
i el camí és erm.
Trobaré un sender?
La fletxa disparo,
però seguir-la?
Corre més que el temps
i no arribo a veure
el lloc on vaig.
Ets tant lluny
instant...
I el cor batega,
quants instants...?
Tanco els ulls,.
imagino el lloc
lluny que s’apropa..
dilluns, 18 d’agost del 2008
COM DOS ROSES..., DOS POEMES.
Com dos roses, dos poemes. 19.- No cal que siguis lluny
per veure’t a prop
en el record.
No cal que siguis a prop
per veure’t lluny
en el conhort.
19 A.- M’he salvat un ull
d’una esborxoncada.
Un ramó sec, dur
s’ha apropat a retina tancada.
Volia esfondrar-se, volut,
en ma vista estimada.
Sort que la parpella segura
ha clos la capsa amb tanca.