Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluny. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de setembre del 2016

VENIM DEL LLUNY... boli ràpit




Venim del lluny i anem al lluny del lluny... Ens barra el pas el cortinatge...Valentia del braç per apartar, valentia del peu per seguir, valentia del cap per ser constant... Venim del lluny...Qui ja està cansat ? anton.

dimarts, 12 de gener del 2016

TOT S'APROPA O TOT S'ALLUNYA ?... aquarel·la


Feu-me el favor de dir-me
si tot s’apropa o tot s’allunya?
Jo em considero un RES
en un TOT que constantment belluga
dins l’epopeia del drama o comèdia.
M’entretinc en mirar i comprendre
en escoltar i aprendre
en desitjar i obtenir...
Tot em passa pel davant
amb instint de donar-se
i resulta que em pren
l’atenció per que l’atengui.
Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?
Quan ha tret el seu profit
m’abandona en el No Res
i espavilat...
Poso al sarró tot el que tinc,
instants volguts i instants de queixa
i camino pel sender trillat
esperant comprendre algú
que em confirmi si
tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16

divendres, 2 d’octubre del 2015

MIRO EL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.


Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...

dilluns, 12 de gener del 2015

JA DE LLUNY VENIA... aquarel·la


Ja de lluny venia en braços caiguts, flonjos...
Avall de cos li penjaven sols creixent-li els dits
per el constant treball, compliment d’esclavituds
que mai es suspendrien restant-li per sempre llibertat...
Era seu camafeu penjat al coll, signe del desastre
que en son cos patia si no es rebel·lava...
Dins del tancat pati que l’incloïa, perdut per sempre,
insensible a tot motiu de canvi, era com clavat en creu...
La trompeta del canvi intern va esclafir primeres notes
i braços lànguids perceberen una coent cobdícia
i enrobustiren musculatura i s’elevaren al cel...
Prou sabia que d’allí sols venia sol cru, aiguats i ventades,
però provà de enardir els dits com punxant delirós
el cap de frare, ras i net que damunt seu tenia...
Una pregària somniada temps enllà li venia a cap i cor
i la veu ronca, amb saliva espessa, feu brogit d’abella
que busca el pol·len per fabricar sa nova llibertat.
Braços alts empenyeren la tàpia que tancava ses idees
I aflorà davant seu el riu segur del diàleg...
Trobava el camí per viure un nou existir...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 11-1-15
.........SILENCIS
6.- Insensible. Ara que per enèsima vegada
queia en el parany de les sensibleries,

en tenia prou ja d’escoltar fatuïtats.

diumenge, 25 d’agost del 2013

HE TRAVESSAT EL LLUNY... aquarel·la



15.- 29 – 09 -09
He travessat el lluny
I un instant
he vist la claror.
Ha set lluny el lluny,
Ara, vet aquí,
en un instant
es prop.
i no recordo
quan era lluny
del lluny.
Solament

era un instant

dimarts, 29 de setembre del 2009

400 -- ON ÉS EL PASTÍS... foto de album Picasa deMariona


29 - 09 - 09

...........

On és el pastis?

Jo veig el pilar o paret dreta

quan des de fora, els qui ens miren,

veuen la mateixa com esquerra.

Qui té raó?

Com podem pensar igual ?

Potser llàstima del buit

que hi ha entre dreta i esquerra

.... Així podem veure tot el fora,

però els que veuen des de fora veu el dins...?

Hi som nosaltres? o sols és una il·lusió visual...

On ets tu, dins veient la teva dreta

o fora veient... l’esquerra?

La situació pot demostrar-nos

que els dos tenim la veritat

Ens discutirem amb els que miren des de fora?

Ells no saben, potser que dins tenim un pastis

que no és veu... nostra intel·ligència.
Clar, que de vegades, ens donen a tastar

el seu pastis....la seva intel·ligència.

O volem reconèixer?

-----

Passo el ratet al BANC DE FUSTA pensant...

EL LLUNY? L'INSTANT?

m'acompanyen fins ara al BANC DE FUSTA, les inefables

Carme i Cèlia... Que ben acompanyats.

..........

02 ----29 -09 -09

M’havia encreuat

en la via del tren mental.

Va ser un instant

que anava

al lluny...

Per on continuar?

L’instant manava.

El lluny...,lluny.

Quina estació era?

Quina parada?

Després d’arribar

l’instant

al lluny

trobaria l’instant

un altre lluny ?

Quin dilema. !!

O no aniria

més lluny

l’instant?

...........ANTON

La Carme,questa bona amiga que tots tenim ha vingut a seure al meu costat i m'ha dit:

Mana l'instant.

Deixa't portar.

No hi ha estació

ni cap parada.

Just el camí del temps.

Enllà, enllà.

Omplim instants

de viatges i paraules.

Segueixen vius.

Mai no fuig del tot

l'instant que és ple.

29 / setembre / 2009 12:49

........CARME

La Cèlia també ha vingut a seure al BANC DE FUSTA... i el que diu, és bonic d'escoltar.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació
a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens
de colors.

29 / setembre / 2009 18:14 ...CÈLIA

dilluns, 28 de setembre del 2009

399 -- ENS ASSEUREM ... foto montse subirats.


foto de Montse Subirats

14 – 9 – 09

Ens asseurem on nostres avis esperaren

l’enlluernament d’anar i venir de l’aigüim de mar.

Buscant el bromall del cel en pluja, assaonaren

amb oracions de pregària per nou destí aidar.

La gespa verda signava lletres d’esperança,

la sorra salabrosa cantava idees guardar,

i les ones a peus besaven nítida bonança

i l’ambient humit lliurava goig esperat.

Banc de fusta on culs s’assegueren

quan la vida busca amb les ones marxar...

Guardaven l’últim estrèpit i visqueren

perduts sospirs de nàufrags germans.

................

M'he assegut al banc a l'aire lliure i el pensament marxava

en vers el LLUNY, en vers L'INSTANT...

Què és el LLUNY?

Què és l'INSTANT ?

28 – 9 – 09

Ets tant lluny

que l’aire se’m fa blau.

La claror em cega

i el camí és erm.

Trobaré un sender?

La fletxa disparo,

però seguir-la?

Corre més que el temps

i no arribo a veure

el lloc on vaig.

Ets tant lluny

instant...

I el cor batega,

quants instants...?

Tanco els ulls,.

imagino el lloc

lluny que s’apropa..

..............

dilluns, 18 d’agost del 2008

COM DOS ROSES..., DOS POEMES.

Com dos roses, dos poemes.
Olorem-los... Ens consolen... Ens embriaguen... Ens distreuen...
Quan valor poden tenir dos poemes a l'atzar...
Cadascun amb sa vida
----------
19.- No cal que siguis lluny
per veure’t a prop
en el record.
No cal que siguis a prop
per veure’t lluny
en el conhort.

19 A.- M’he salvat un ull
d’una esborxoncada.
Un ramó sec, dur
s’ha apropat a retina tancada.
Volia esfondrar-se, volut,
en ma vista estimada.
Sort que la parpella segura
ha clos la capsa amb tanca.