De llibrets amb el nom de TRENETS i amb plan PRIVAT en porto ja editats en paper tres.
Del volum quart que ara reviso i dedicat als meus sogres he copiat aquest sobre una finestra.
Tot en la vida té connotacions que ens poden fer pensar.
Avui la societat està en un moment clau, la finestra vella i descuidada és aprofitada per ...
Us ho deixo a la vostra consideració sembla que estem bojos i sols el refull del pensament no té en altra cosa que distreure's. Ens han tirat la pedra al mig de la bassa i ara els cercles concèntrics toquen a tots fins que arribi el moment que és calmi... Què hi tenim que fer nosaltres si l'embit ens arrassa ? Anton.
13.- Arcaica, rònega finestra,
ull d’una paret antiga.
T’emmarcaren qui sap quan
com si fossis magatzem de llum,
primigènia de protecció
per aguaitar al crit
de campanes i veu,
per deixar entrar l’aire
i oxigenar el ventre del casal.
Dos porticons resaven
- entre les llates construïdes -,
un amb vidre, empara de fred i pluja,
l’altre desclucat al pregó i veu veïna.
Ara restes oberta
fuetejant-te els glops de vent
fins esbocinar-te
vidre i paciència de frontisses
i un dia t’asseuràs a terra
reflexionant sobre ta vida
morta damunt trespol de guix i canya.
Quanta misèria viscuda!
Per què la pobresa i les puces
no les matava el gra de mata?
Inútil temps viscut.
Ara et pintarien de color
fent joc amb la façana
com brodat aixovar de núvia.
Series balconada o vidriera
amb tofa de cortinatges
guardant cambra d’adolescent
del mirar de sàtirs.
Ha circulat ton rellotge...
Ja no hi ets a temps.
Però, admiro quan has fet.
Has sigut finestra de la misèria
que dava entrada a cicle més obert.
Quedes com reliquiari
en frontal de santuari...
29 octubre, 2011