Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joc literari nº 130. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joc literari nº 130. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 d’octubre del 2009

423 -- EL LLORO, DALI I GALA... joc literari nº130


EL LLORO, DALÍ I GALA...

joc literari nº 130 proposat per J.M.Tibau

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

Quan Dalí va perdre el lloro, es va quedar sense parla. Cap pinzell el consolava, i és que el lladre li havia fet desaparèixer el color verd i sense el verd... estava verdut.... fallar-li el color que amb tant amor havia creat, que fins havia ja estripat tots els apunts per que el lloro verd fins parlava i havia aprés la composició... Si, estava verdut, no hi podia fer més.

Posà un paper escrit a la porta per si algú en sabia res i als tardets sortia als balcons cridant amb la seva veu característica .

- Lloro, torna, home, torna... Em fas falta...

Quan s’assabentà la Gala que havia desaparegut el lloro que el Dalí havia verdut, li preguntà.

- On tenies les mans que set va escapar...Salvador, com pots dir-te salvador si no saps salvar al lloro que potser un gos l’hagi embocat i no el tindrem mai més. I a mi també em fa falta el lloro verd ...Per mi no ets cap salvador sense el lloro a la ma. O sigui que me’n vaig i no tornaré més i és igual que ploris com que no ploris, ja em veuràs d’esquena a la finestra... per que el teu lloro no ressuscita... i tant verd que era !!!

Si si, la Gala va marxar i va quedar sol el Dalí, donant crits al lloro que havia verdut i és que quan un home verd el lloro.... no té res a fer.

- Ja l’he trobat – diu el Dalí – sinó el tinc a la ma, és a figueres...