RELATS CONJUNTS,. NEGRE I BLANC... boli ràpit

D'un coment a A ENCESA DE LLUM , m'han esperonat a que ho envii a RELATS CONJUNTS. Hi he posat una segona part.

A la caragolera, 

ball d'estiu al aire lliure,

 era plenet com un ou.

L'orquestina brillava

 amb ses tocades de jaz. 

Ara farien mitja hora

 i tots a beure del pitxell

 amb la copeta d'anis davant.

 Aigua fresca necessitaven

 les parelles en el descans.

La menuda de cues llargues

 i altres havien entrat embogits

en la pista de ball.. corrent, ballant

. Ella estrenava sabates

 de la germana gran...

 Xarol negre en els peus

 el vestit blanc, blanc.

 Les sabates rellisquen 

no s'ho pensava pas...

 i les calçones van per terra

 blanquetes... blanquetes eren

 ara negres han quedat

 i el vestit que lluia

 tot, tot, rebregat

 La joia que tenia

 era traida davant

 de tantes mirades 

que ella es posa a plorar

i  en un arranc de malìcia

 - Aniré a peu descalç...!!

I aquells xarolets negres

 reboten en el tambor gran

 I en la caragolera altiva 

ressona aquell bam..., bam...

 I aquella caixa redona

 toca sola, toca sola 

baam..., baam... !!!

                                                                         ................Anton. . 23 març, 2012
SEGONA PART
Elmusic negre ha collit xaroletes
i a la pista ha baixat...
La menuda blanca com lliri
s'empolistra cabell, vestit i calcetes
amb punys als ulls feta plany.
-No vols les sabates negres ...?
Podies xafar el tambor gran...
Tu ets tant blanca,,, Jo soc negre
sabates, cara i mans
Vols que llenci el meu color... ?
Toca, no és brut, és neta carn...
Posat les sabatones, no et volen mal.
Te'n ensenyo...Ballarem el claqué 
i serem els amos del ball.
Repica amb les sabatones
poc a poc, sempre a compàs
Fan musica les xaroletes...
Ara ja rius... Què bonic !!1
Saps una cosa,
Ara son amics negre i blanc.
La menuda de cues llargues
repica  sabatones i el vestit vola
i es regiren les mans
i s'abraça a la pell negra
que el music porta a les mans.

498 -- PINTORA !!! .. Relats Conjunts--Quadre de Lisbeth Firmin.-2004

Demananat un taxi de Lisbeth Firmin -2004

Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure

les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,

En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...

No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell  el de groc,un  taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.

Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.

Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...

Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.

Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.

- Noia, tinc una sorpresa per a tu.

- No serà aquell regal tant esperat...

- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?

-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?

- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?

La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.

-  Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.

Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.

Ho vares reconèixer tot...

-  Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !