3 – 11 – 11
En el ràfec la ràfega de vent
emmetzinava la claror diàfana
com un tuf de boira que rellisca...
És matí i no es desclou el fum,
ans reverbera sortint de foguera.
Les mans es gelen. Els pantalons humits.
La gorra calada masega front, orelles...
I els braços aquietats entren mans
en la roba que tapa pit. No escaïna
la veïna a la finestra de les preguntes:
-On vas? Per què matines ? Quina hora toca?
Avui el sol tarda en lluir. Callat, lluny
eixugarà l’humida gebre i un pardalet
beurà el primer glop en el calze dilecte
d’una flor que espera l’abella
que culli el pol·len, carta de notícies,
per altra flor que vol ser engendrada.
Unes formigues tenien ales i volaren...
I seguia el dia.... Seguia el dia....
I fugia la boira... Fugia la boira.