HACKERS: COLLITA D'ARA
El brancal de la porta el separava del
carrer...
Amb ella oberta entraria el sol del matí a
casa.
De jove, fa un munt d’anys, ara ho veu tot
lluny, lluny,
les portes i finestres i balcons es tancaven sols les nits.
Les portes mig entornades visiblement amb una
fusta
entre les dos fulles o la balda lliure, era
lliure l’entrar...
Un diu que un dia va entrar i no trobant a
ningú
va seguir, cridant a l’ama, fins presentar-se
a la cuina,
Vaja novetat... L’olla bullia, collí la
cobertona amb un drap...
I quan va veure la bullidor...- Ja em
quedaria a dinar,
Tant que ho necessito... - va pensar millor
I collint el cullerot es va servir un
botifarró...
Va tornar a tapar l’olla i cridant a la
mestressa
retornava el camí tot i embolicant amb el
mocador
la joia que a l’empar de mirades aniria a
consolar
aquell ventre ... Ara, amb la porta tancada
ens entren.... I poden robar-nos les idees
quan obrim
sense pensar-hi aquest aparatet que sap fins
del nostre melic.
Posem la cobertona, el cullerot pot remenar
l’olla.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-2-16