Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 197 joc lit. j.m.tibau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 197 joc lit. j.m.tibau. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de març del 2011

ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR - Nº5 BOOKCROSSING ... 197 joc lit. j.m.tibau

Nº 5


Va passar el Jack amb el llibre embocat amb corredissa serena, amb la bava lliscant-li per les tapes del llibre. No s’aturaria davant dels oncles, ans saltant per damunt les carabasseres s’allunyava cada vegada més de l’intent cregut de l’Angusties de ser retornat el llibre. Els crits entre melosos i autoritaris no feien remoure consciència ni en el gos ni en els oncles. L’un, estupefacte, ignorant el que passava, l’altre amb un somriure agraït i mig triomfant... No parava la dona de la seva súplica, esvaint-se davant la llunyania de gos i llibre. Quan ja ni el veia se les començà a tenir amb el pobret Casimir.

-Quedat parat, home, no facis res... Hauries de córrer tant com ell i treure-li de la boca i esmerçar-li un bon càstig... Què és això de no creure’m ...

( El que avui per tot el mon els diaris i teles en van plens, allí es dava en família amb la discòrdia que un trist llibre sembli una falla de la naturalesa que és produeix com inconscient amb l’acte de que un ciutadà jugui al BOOKCROSSING, que un objecte trobat en una figuera desencadeni un tsunami i que un gos actuant derivi de tot aquest afer i s’obrint les escletxes del nucli interior d’unes persones que si no s’estimen si que es suporten... Que pugui la paraula tendra de Fillet,fillet, ser un ganivet que apunyali el caràcter bonhomiós de l’oncle Casimir i ell ,en canvi, recolzi el fet d’un gos que arrasa la intransigència de l’Angusties...que sols pensa en que ningú es condemni. )

Els dos oncles a les que s’unia l’Angùsties ja pensaven en iniciar una bona partida de cartes, la manilla, el burro o... si el gos es dignava tornar... I si que el gos volia prendre part en la partida, per que amb la llengua fora i ni vestigis de llibre retornava. Mirava amb tal recel a la mestressa que amb la cua entre les cames s’arramblava rere l’oncle Casimir, com dient-li, HO HE FET PER TU.

-Ara que el tens aquí ja podries manar-li que et porti el llibre o que t’ensenyi el lloc...

L’oncle Casimir bé el sabia el lloc, - una soca d’oliver mil•lenària, amb forats al ressec que faria de prestatgeria que el visitaria alguna serp o llangardaix sense fer-li cap mal i sabent aquests habitants, les rates cellardes se’n abstindrien d’anar a rossegar el paper i fer-li mal físic -... però, l’oncle,prudent davant el que podria passar es limitava a fer l’orni... L’Anselm callava sabent que en matrimonis la pau es troba en els llençols, encara que en aquest cas concret podia dubtar-ne.

-Per què no li dius tu que li omples el plat de les sopes a les nits.... Deu considerar que ell també entra en el joc i que abans que vagi a mans del rector, ell també te dret d’ensenyar-se, o No!

I traient-se una pedra rodona de la butxaca, la memòria recordareu que l’oncle la dipositava en les pedres, se la va passar pel front i solemnement digué:

-Potser vol fer BOOKCROSSING com el subjecte que el va deixar a la figuera.

dimarts, 15 de març del 2011

ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR ...Nº 3 197 joc lit. proposta de j.m. tibau



Nº 3Nº 3


L’oncle Casimir i les ulleres i el gos entraren en la cabana de l’hortet amb diferents punts de vista. El gos per veure si algun llangardaix esperava ser embocat i desaparèixer del mapa, les ulleres en actitud passiva dins la funda ni sabien on eren, dormien, qui sap, en canvi l’oncle, enverinat per la feta del banc de la Moncloa anava directe a posar a la picota al que li ensenyaria de sembrar trumfos i se’n desfaria amb una flamarada junt a l’herba seca....Després el llibre que hauria renunciat en primer moment ara seria vist a través dels vidres de les seves ulleres com pa llescat sortit del forn de l’Anselm.

El seient que usava l’oncle era un seti de tronc d’ametller ressec més que un pedra, però tou al contacte del cul cansat on les cames velles trobaven consol. La lectura era lenta, com podia comprendre l’home una cosa de la que mai havia sentit parlar..?. Meditació, moviments del cos... Feia via en la lectura, ja que, volent saber més que el llibre, avançava pàgines, incompreses, fent-se un cabdell de situacions que el deixaven en una vertadera meditació lenta i incomprensible del que les frases anaven desgranant... Era pitjor que un missal amb les llatinades que recordava de memòria, però no sabia el que significaven. In albis anava avançant la seva peculiar lectura quan el gos llençà un dolç guec... Algú conegut tapava l’entrada de la cabana,... l’Angusties!! negra com l’estalzí sorprenia al lector del QUÈ ÉS EL IOGA ?

-Me pensava que em portaries les bledes i és hora d’estar cuites i tu... llegint? Tu...llegint? Si amb el teu ull guerxo no veus les lletres !

-Sols el miro, l’he trobat a la figuera... – tot pesarós deia l’oncle Casimir.

-Vet aquí que em diràs, com si les figueres fessin llibres...No sigui un llibre d’aquells que tenia el teu fill gran que hi havia més carn que en un bacó nuet damunt la premsa ... i que ja em vaig cuidar de cremar aquella indecència...Fillet, fillet quanta porqueria menjaríeu si jo no us vigilés!! I us condemnareu, que la Verge hi posi ma, fillet, fillet

- No, aquest no té res de mal.

- Ja ho veure’m el que té... Porta’l, que et dic que... –en una revolada li ha pres de les mans i llegeix - QUÈ ÉS EL IO....

-NO! Es que està esborrat....

-Ben clares son les paraules...QUÈ ÉS EL IO...? Quines preguntes de fer... Deu ser un missal del dimoni, Déu ens en guardi, fillet, fillet... Ara mateix vaig a portar-lo a mossèn Ricard, no sigui un llibre prohibit per la Església i et condemnis...Fillet, fillet sempre vigilant-te.

-Vinc amb tu... que encara m’hauré de confessar de ser heretge si et deixa dir el que tu vols... Sempre a mi, com una baieta... ja li diré el nom que té ...al capellà aquest... No faltaria més...

- Ai fillet,fillet, jo sols et vull bé... Tots aneu pel camí de la perdició i l’escàndol... Tu sol ho saps això ?Que no me’n en fio de tu...



dilluns, 14 de març del 2011

ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR - Nº 2... 197 joc lit. proposta de j.m. tibau



ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR.- Nº2




L’oncle Casimir previsor sempre, va entrar en la cabana del hort per amagar els dos llibres, no estava per contes que després un en surt escaldat. Els tenia, doncs, eren seus... Ara bé es guardaria de portar-los a casa. Demà amb les ulleres veuria si la seva lectura li influïa en sembrar d’altra manera diferent i de resultats...? les trumfes i de l’altre, ja en parlaria en si mateix i el gos, el Jack, amb qui tenia converses com Sherloch amb Watson.


Una lata de llauna que quedà del pas de les forces en la guerra li serviria per tenir a port segur de rates i escarabats del fem els dos llibres, i. allí, en un racó i damunt per tapar-ho uns borrassols que a l’estiu no usava i un covinet que va furtar quan era peó caminer de la carretera. Allò quedava vist per sentència fins a l’endemà. Tancaria la bassa...


Portar a casa aquelles dos joies, ai, la seva dona la Angusties li faria tornar... A Qui ? Doncs al capellà... Ella una severa servidora de la crosta i la gleva, rata de sagristia, vestida sempre com un capellà amb bata negra i llarga fins a peus... No és treia el dol això que feia quaranta anys que sa germana morta li va deixar tres marrecs i casar-se amb el Casimir... I amb la seva –.Filleta, filleta...amagava el seu caràcter impositor del que ella volia, creia...i s’havia de fer


El Casimir no en parlaria amb ningú de casa.


Quan amb el Jack va passar per davant del banc de la Moncloa, lloc on els jubilats amb ganes de discussió tenien les seves opinions a flor de pell uns contra altre que cada un ja sabia a quin partit defensava, quan abans tots eren franquistes i amics per repartir-se els càrrecs i misions del poble, allí, doncs, faria les seves aportacions per suavitzar les cares llargues d’uns o la rialla hipòcrita d’altres.


-Quan al març tingueu que sembrar trumfos us puc donar alguns consells que m’acaba d’explicar un company que ha vingut a menjar figues al hort...


- Que també has comprat el llibre ?


- Quin llibre?


- Mira, tots el tenim... Ens l’ha regalat com a jubilats un senyor de ciutat...Ha dit que això que fa ell es practica a les ciutats quan un no te prou lloc per tenir llibres i els deixen a on els sembla... Que us en recordeu del nom que ha dit... Això dels de ciutat saben cada paraulota que sembla un renec... Sort que la teva dona no l’ha sentit, que no hi era, si no, ai com hauria exclamat -. Fillet, fillet.... et condemnaràs !!!
-Jack, anem - amb cara compungida marxava, sabia que les figues ja eren en camí de defecar i la seva estratagema a la comuna.





dissabte, 12 de març del 2011

ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR ... 197 joc lit. proposta de j.m. tibau



12 - 3 - 11

Com si algú jugués al gat i la rata, havien deixat mig abandonats al hort del l’oncle Casimir dos llibres, l’un novet de trinca i l’altre revellit, gastat, un vertader nyap, fins el nom propi seu estava mig esborrat i costava de llegir.


Quan aquell matí l’oncle Casimir va arribar a la casseta de l’hortet, prop la figuera es va trobar els dos llibres. Una sorpresa, és clar, dues sorpreses.

-Què hi fa aquí tota aquesta biblioteca, algú que haurà vingut a la figa (menjar) i s’ha oblidat...A veure? Mira, un de tapes noves i l’altre més vell que jo... deu ser un bon comprador i llegidor... Caram, caram... EL SECRET DE SEMBRAR TRUMFOS (patates)... L’hauré de fullejar, qui sap si me’n ensenya i fem collita sense gaire esforç... Els llibres son per això, però jo la tradició, el que em va ensenyar el pare i al pare, l’avi, i ,a l’avi... A l’hora de fer el cigarret( en aquell temps tothom podia fer fum i no es cremava cap bosc, ja se’n cuidaven els autòctons...) m’anirà bé aprendre... A veure l’altre... QUE ÉS EL IO... Caram no és veu el final de la paraula... JO soc JO... Que és deu voler empatollar? Però el seu amo el va usar molt, eh? Estàs pobret per posar-te un misto i donar-te per desaparegut entre les teves cendres o que em sé jo si una mica de goma d’ametller i arreglar-te tots els estrips... A veure, aquí dins és pot veure la teva carta de presentació, ja em semblava a mi que... QUE ÉS EL IOGA ?... Aquests que fan llibres posen cada parauleta, i encara em pregunta ... No ets tu que l’escrius ...Si no ho saps tu, anem apanyats, no havia sentit dir mai aquesta paraula I O G A.... Em faràs riure,caram... Ja em donareu feina entre l’un i l’altre, demà hauré de portar les ulleres i fer un esforç i entrar en vostres vides... Ei? Si no surt l’amo i ve a demanar-me el descuit que ha tingut... I les figues que s’ha menjat, que jo no les he contat i que a mi em costen un ull de la cara d’aigua i fems i rateres i espantalls pels voladors que semblen paves de quan la guerra...quan llençaven els papers de propaganda... Ara aquests ocells se m’emporten el tiberi dels meus i el picotegen... i les formigues hi fan festa major sense pagar orquestra ni entrada al ball... Si vol que els torni, que pagui... No he de tornar res que son meus, que això és la meva propietat i mi menda paga d’impostos, noi... Queeee pagui... Que tregui bitllets de la cartera i ja veurem... Si convé li daré torna per afinar la balança... Res, que son meus, ara, els dos llibres.... Quin goig... EL SECRET DE SEMBRAR TRUMFOS... quan els expliqui als companys, al cafè... quedaran bocabadats... I nanis de llibre, res de fer propaganda que... quan diu que li ha costat... 25 euros? Repanolla... I l’altre, oi l’altre, 45 euros i porta un quê?... Molta ronya,porta... Un C D ? I tot l’abecedari amb majúscules i minúscules... Aquest ens vol prendre el pel... Res vaig a aviar la bassa que es reguin les tomateres, pebrers i carabasseres i a fer el cigarret a la cabana... I qui es mata és un tonto.... QUÉ ÉS EL IOGA ? em pregunto.... Potser és un joc com el Parxís o la Oca.