Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris boli rapit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris boli rapit. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juliol del 2013

DARRERE EL CORTINATGE... boli ràpit


7-7-13.- DARRERE EL CORTINATGE.
M’han alabat tant
al pròxim i foraster
que amb seves perjurances
he entrat la veritat
que m’encalçaven
molt endins meu.
Quan ho he constatat...
Rebuig ha nascut acalorat
I contubernis exclamava
i de censals mal pagats
he volgut lliurar-me.
Ni nets pulcres, ni rics,
Ni nobles, ni cultes...
I, tampoc, lliures !!
Esclaus com jo
de seves realitats.


dijous, 27 de setembre del 2012

TARDOR.-acrilic i boli ràpit



Com un cap de frare ha quedat el cel.
El vent possa a ralla la nuvolada
i el sol llueix brillant, explèndit
en l’esperit del fullam …
El cap somnia, univers declive,
quan les veus de l¡arbriu clamen descans.
El pinzel ha pintat coloraines
contraposades a la gerdor
i l’arc de sant martí es dibuixa
sense gotims d’aigua…
Hem entrat en edifici nou,
i sembla que tot s’encalma
Calleu, el sol reberbera
i ens diu aquietant la vànova…:
- Poseus a recer, us pot fer falta.
Hem collit la catrana
i hem fet el xirrit de nou estament,
ara, el paisatge belluga
no para de fer voltes
com el gos que repreta el jaç
i voltant vol geure….
Es hora de pensar….!!!…
Amics a vora, és l’instant
de suar el rostoll de la paraula
triant grapissos i blat
de conversa d’amistat sana
.......

.Blogger Carme ha dit...
La nuvolada tapa l'horitzó
els núvols es muden 
del gris al rosat.
I creix la llum, empresonada
entre la nit i els núvols.
I creix la intensitat i la força
i els núvols s'engalanen
taronges i vermell intens
prometen bon dia.

27 de setembre de 2012 22:42
 Elimina
...............


…………………………. Anton.

dijous, 5 de gener del 2012

A DALT DEL CIM.... boli ràpit pintat



5 – 1 – 12
A dalt del cim del bosc pelat,
fent de campanar besant núvol
l’arbre acostumat a tirar amunt
es fa vigilant serè de l’altura.
És un pensament concret,
és una agulla que penetra,
és una avançada, dura acció,
és romandre al sondroll de tempesta.
Ha enrobustit les rames amb la lluita,
embats de ventada i plor immens de pluja
i segueix sent far, guia protegint-ne
i no es cansa, ni defalleix ...
Des de néixer
sap que el patir és son deure
i seguirà en el govern,
tossut,
batalla no vol perdre.

dimarts, 27 de desembre del 2011

SEMBLAVEM, EREM UNA SOLA COSA.- BOLI RÀPIT



27 – 12 – 11
Semblavem una sola cosa,
èrem una sola cosa,
units per l’umblical destí.
I un jorn el cordó ens tallaren,
arreu del temps de falç segaren
el seguir junts fins l’infinit.
Calla la por que no teníem,
insulsa la veu destrosà el que vivíem,
barranc dejú nostre temps cruspit.
I ara, la vaga del cos no  troba
el repòs en res, tot se li roba
en un singlot de plor d’impur neguit.
Créiem, instants nobles, ser un per l’altre
i ens ha arrassat el cèrvol lladre
corrent a galop, pols de pota, en son neguit.
El record retorna cambiant l’arena
en rellotge antic que corre com la pena
d’un pressoner que bon part no pot parir.
...................
......................
27 - 12 - 11


Hi som, seguim, 
caminem a pas feixuc,
alçem el cap
i tenim el cel damunt.
Un núvol passa
i tapa la claror
i amb el braç
l'apartem del seu cami...
Ens tapava el sol.
Qui pot viure sense sol?
.............. Anton.
.............


dimarts, 20 de desembre del 2011

EL TEU ALÈ.... BOLI RÀPIT



20 – 12 – 12
El teu alè suau i fi
Era ma fonteta de vida,
Acaronava ma galta
I nou bes hi construia.
Airet doç, melós,
Aleshores en mi el tenia,
Ara, el sento recordança…
Ton record és meva vida.

dilluns, 21 de novembre del 2011

COM UNA FLOR.- BOLI RÀPIT PINTAT



Quan veié en  l’entrada de casa aquella muntanya de cartes que per el davall de la porta havien entrat a visitar-lo, va creure que molts pensaven en ell, qui sap si l’estimaven
-I tots volen contesta, que els miri, que els digui que si. Tant val la meva humil persona que s’aboquen com bogets a pregar-me, sol·licitar-me, aconsellar-me que el que faran per mi és de faula ?
Les collí totes. No li cabien a les mans. Fins alguna queia a terra...
-Aquesta no deu voler estar junt amb les altres.
Se la deixà a terra amb el bot que feu al caure. Encara n’hi quedaven quatre. Pujà escales i dalt prop de la llar de foc s’assegué.
-I si em dong el gust de veure com flamegen?...
Veure el tronc que flamejava quan l’esbarbà amb el molls fent saltar aquells dimoniets, espurnes que si s’ajoquen a la pell et fregeixen..., qui sap si el contacte amb espurnes i ferros li portà l’energia necessària per pensar en una treta i donar resposta a tots aquests que ara el volien.
Obrí tots els sobres. I a les flames tot ... menys una papereta amb moltes cagades de mosca que resultava ser una infinitat de noms que es presentaven com amics i que no en sabia boi res...
Quatre sobrets blancs, amb un en tenia prou. Quantes paperetes de paper blanc? Totes, les quatre a dins del sobre elegit. Va pegar quatre bots... i va pegar el sobre.
-Que contents tots junts, fins podeu anar a jugar a la botifarra i discutir la jugada. No em direu que no us tracto com amics, amics...
................................................
Avui passa de rotllet en rotllet la badomeria. Diuen que s’ha trobat en l’urna de votacions un sobre que portava quatre paperetes. Ningú en treia l’entrellat.
-Qui ha degut ser aquest irresponsable antidemocràtic ?
Per més que ens diguin que mana el poble, un que els volia el BÉ a tots, no li accepten la francesilla. DEMOCRÀCIA. Si, donem gràcies.

divendres, 4 de novembre del 2011

EN EL RÀFEC ... BOLI RÀPIT


3 – 11 – 11
En el ràfec la ràfega de vent
emmetzinava la claror diàfana
com un tuf de boira que rellisca...
És matí i no es desclou el fum,
ans reverbera sortint de foguera.
Les mans es gelen. Els pantalons humits.
La gorra calada masega front, orelles...
I els braços aquietats entren mans
en la roba que tapa pit. No escaïna
la veïna a la finestra de les preguntes:
-On vas? Per què matines ? Quina hora toca?
Avui el sol tarda en lluir. Callat, lluny
eixugarà l’humida gebre i un pardalet
beurà el primer glop en el calze dilecte
d’una flor que espera l’abella
que culli el pol·len, carta de notícies,
per altra flor que vol ser engendrada.
Unes formigues tenien ales i volaren...
I seguia el dia.... Seguia el dia....
I fugia la boira...  Fugia la boira.

dijous, 3 de novembre del 2011

EM MIRES... BOLI RÀPIT



3  - 11 – 11
Em mires distretament.
Parpelleges inquieta.
Què vols ?
Pregunta ta nineta ?
Mirar insondable per mi.
I, calles...
Ni l’alè surt fugint
Buscant altra ombra.
Dos fulles, les parpelles
Tanques engolint
La teva pregunta al aire,,,
Què em dius ?
Et veig i escolto
La fressa dels passos dels ulls
Que venen fins a mi.
I, quan els mirars es besen...
Què esperes de mi ?

dimarts, 18 d’octubre del 2011

MA AMB CIRERES DE PASTOR.-- BOLI RÀPIT



3 - 11 - 08

Si els plats fossin generosos
i portessin madures cireretes
com agraeixen eixes mans,
seriem en el gust joiosos
mourien llavis i dentetes
amb el tast del fruit amat.

Llavis vermells, fruits carnosos,
delit de goig en plateretes
que dits amants ens daran.
fruïm en boca llustres amorosos,
obrim el cor, lliurem venes estretes
glatin de joia nostre paladar.