Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto blog ASSUMPTA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto blog ASSUMPTA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de maig del 2010

LA POR PUJAVA AMUNT ....... foto del Blog de l'Assumpta


La foto la vaig collir al BLOG DE L'ASSUMPTA, a ella en especial dedico la entrada, sé que l'autor del quadre li agrada ... li té el cor robat.A mi m'ha inspirat això, ja sé que estic tètric .però el Sol aquí també hi té protagonisme... com aquest matrimoni amic que em mostra sempre el seu esperit de bondat... i em fa veure la claror que ha de retornar, espero, encara que només sigui amb bombeta de seixanta wats,,,,Anton
19 – 5 – 10
La POR pujava amunt
com agulla campanària,
com xiprer buscant el núvol...
Es repetia per la llum i celístia
de les fogaines voràgines
que esporuguien el terme.
Es vivia l’instant delirós
com sabata que no camina
apegada al sender infest
de males nits.
Vindria la llum de l’astre rei
a aclarir tots els deutes
i tancaria la POR
en el túnel de la fosca.
La ment ressorgiria
amb coratge,
hauria esberlat
el fatal moment
de la prèdica bogina.
En el cop de fals destre
la claror obria finestral...

dimarts, 25 d’agost del 2009

372 -- NO SÉ QUINS ARBRES SON... foto de l'ASSUMPTA


del blog de l'Assumpta he collit aquesta magnífica foto.

Jo hi he possat aqueixos trenets per qui tingui el gust de llegir-los.

Gràcies Assumpta.

25 - 8 - 09

No sé quins arbres son, n’hi ho investigo.

Sí que veig jugant donzelles i donzells

En un jardí d’estampa que solapament trepitjo

Al temps que en mon viatge de misteris em parleu.

Dieu de belleses que porten vostres cares

Un tornassolat taronja, excelsitud de carn,

En vostres ulls llampurnegen desfullades

Ninetes que m’acaronen amb sa llum brillant.

Quina juguesca de ombres i coloraines

Embolcallen trempant ciris encesos de foc

I oferiu atorrollant escuts de braços i cames

Plens de fullam rogís impartint suau conhort.

Arbrada sublim que acateu en vostre vides

On veiem ,aquí, el mirall de vostres sers,

Mesclant sentirs, ramatge i fulles reunides,

Sempre com vosaltres unint nostres quefers.

Belluguin plens de neguit fulles vivint caminadisses,

Acorralin els colors immersos, purs barrejats,...

Vostres històries en el caminal no caiguin fonedisses ...

Us seguirem copiant-ne la unció de vostres mans.