Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto imatges google. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto imatges google. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de juny del 2011

LLUMÍ ENCÉS....foto google imatges


11 – 6 – 11
Llumí encès que fas cantar al·leluies
quan ta claror s’escampa arreu...
Febre de foc, tió de la llar vella
on residia conversa i consol...
Difumines boires i a la mar calma
estens en son cristall el teu delit,
penetra en els cors que enyoren dia
i que les veus  caminin per mon segur.
Que guspiregi la torxa  de l'intel·ligència
i condueixi al poble per senders de pau.
Que esdevingui la llum a tota clepsa
en consens de treball unint les llibertats.
Que tots junts, germans de caminada,
brindem, atents, nostres millor s afanys.

divendres, 3 de juny del 2011

QUIET,REPÒS.M'ASSEC... foto google imatges



3 – 6 – 11
Quietud. Repòs. M’assec...
Penso. Em moc. Camino.
Adelero. Accelero. Corro.
Veloç. Retorno. Bumerang. Record.
M’assec. Repòs. Quietud.

Quiet en el repòs m’assec ...
El pensar em mou i camino.
El deler em marca, accelero i corrent,
velocitat als peus, retorno al lloc.
El bumerang del record em porta
al seient on reposo  quiet.

Nèixer, viure.morir.


diumenge, 29 de maig del 2011

QUAN NO TENS CAP IDEAL... foto google imatges



29 – 5 – 11
Quan no tens cap ideal, la ma és quieta ?
Que surti del bany impúdic de l’aigua... !!!
Volia netejar-se la misèria del seu pensar
i no s’apanyava, saber nedar és necessari...
Ha pogut sortir al aire,navegar per nou cel,
però vençuda caient-li els dits, messigons desfent-se,
la eixuga el ventijol i la claror groga, i, ara, se sent lliure
Ningú li parla de la injusta proposta ferma
d’alçar-se contra l’idea que la fa callar.
No sap de temps ni conta cap història,
però la denigra el líquid que la impregnava.
Enterrada podria sorgir brot  arrelant-se...
Allí, el moviment de l’aigua se la enduia
a un ofec segur sense alçar bandera.

La despertà de l’ inutilitat aquell insecte,
esgarrifament en la fina pell. Li tremolava
un intent de parla, de contacte, de conjuntura.
Sí, volaria com la libèl·lula i alçaria ungles,
esgarraparia el cel que sang nova regués...
Tindria un ideal que liderar, seguir, inculcar.
Estendria la ma per ajudar a l’altra ma submergida.

diumenge, 9 de gener del 2011

L'ONCLE MADEU..... foto google

Posted by Picasa
( No em deixa entrar les fotos que tenia preparades... Si canvia l'editor, ja intentaré posar-les. )
L’ONCLE MADEU, el fumador
L’oncle Madeu era un fumador empedernit. Als set anys ja cargolava fulles de pi o d’estepa seques i en feia cigarrets.
Per anar a la finca on treballava d’encarregat de la colla de jornalers tenia que pujar per un camí de ferradura esbarrant-se com si pugés una escala,.. A baix lligava l’artefacte i encès ascendia calmós...
-Això sembla un tren... –es deia recordant la primera vegada que va anar a Reus per assumptes d’alcaldia.
Gaudia tant respirant i xuclant com gos que no para d’empaitar el conill fins que l’ha caçat
.-Esbafegant, deia,- quan el fum t’ arriba als talons ets l’home més feliç de la terra.
La tos, de vegades l’inundava de petons que se’ls treia escopinada va i ve sense mirar a quina flor embetumava.
Dalt al cim, finalitzava la cremació i l’últim buf de fum... Seguia un pla llarg que era per completar nous aires i esbargir-se... Tot punt la baixada picava als peus altre cigar, ben doble que aguantés el fre del camí fins que al mas de cal Vinyes trucava a la porta...
Era un continuo de fum... Ja venia de la nit que no podia passar-la sencera al llit sense la crema...
A mig matí, amb la colla de nois i noies i grans espampolant ceps li vingué el rebotiment de ventre que senyala que el frau vol sortir de mare i abonar qualsevol plantiu.
-Vaig a fer de cos...- anunciava a la colla.
La Yeta un gos bellugadís com una serp a pas llunyà el va seguir. El Madeu es desfeu la faixa negra, deixà els improperis, petaca i peladits a terra per que no prengués noticia del que d’aquell cul blanc com la llet sortiria... No se’n donà compte de la mancança fins faixar-se de nou...
Amb l’esglai del seu amo que buscava el que caminava amb cames de gos senyalant que era seu, el gos portava el conill bord com trofeu adquirit... Escarbà en terra tova i allí el colgava...Ningú ho veié.
Quan retornà el gos un cop de reble s’endugué a prop l’orella acompanyat de crit i gemec tot al mateix cistell. Sabia que sols podia ser així que li faltés
Ningú va tornar la petaca al amo... Qui sabia on era? El Madeu va sofrir com mai un dia sense fum. Tot el dia amb mig renec al llavi i amb el pensament d’odi al gos i la seva mala sort, pensà en fer –ne una de grossa si el jovent no li retornava l’objecte dels seus amors.
-Quan farem la festa, jo faré la festa. No pot ser que ningú hagi vist on l’ha deixat.Aquell dissabte farien una esmorzada d’època. I la xera acabaria fumant jovent i grans després que el vi ranci, mistela i generós entrés copiosament en tots.
-Us he preparat un cigarret. Que sapigueu nois i noies el que us perdeu. No cal que us confesseu al capellà que ell també fuma i beu... I no patiu que fins el gos sabrà el que és. Potser voldrà tornar la petaca per que el convidi ...
Grans i jovenalla encengueren a una amb la metxa dels peladits que el Madeu havia regalat per a tots per
que entressin en el vici.
Quan ja tots havien encès i les locomotores bramaven, el que portava el Madeu el posà a la boca de la Yeta que no estranyava l’olor.
De sobte a una de les noies li saltà per l’aire el cigarret fent una explosió...
-PIF...PAF !!!
i així sense donar temps va seguir en nois i noies i grans i fins el gos...que encara corre ganyolant...
La festa, la fira, la guerra...
-PIF...PAF!! ... PIF... PAF.... – la traca... Senzill... A cada cigar un detonant minúscul, esca propícia...
Tots acollonits deixaven el cigar com si el dimoni hagués entrat amb la caixa plena de trons.
-PIF... PAF!!...PIF....PAF...
No sé si la Yeta va tornar la petaca... El que si sé el pet als morros... ja se’n va cuidar el Madeu.





















dimecres, 5 de gener del 2011

COM MÉS CONSCIENT SIGUIS... foto imatges google


5 – 1 – 11

Com més conscient siguis
més podràs variar.

Com moixonet que vola
i veu millor on ajocar.
Com torrent d’aigua brava
que s’ho pensa en saltar
i busca el lloc idoni
per seguir, continuar...
Mira avant amb la mirada
però sempre pensa amb el cap

dimarts, 1 de juny del 2010

NO PODIA TIRAR ENRERE .... foto imatges google


1 – 6 – 10
No podia tirar enrere...
Cap passa sabia caminar...
en direccíó gastada

Es girà d’esquena al futur
 - El seu futur -
I es plantà en la visió del record

dimecres, 31 de març del 2010

ESTAS LLUNY O AIXÒ EM FIGURO ...... foto imatges google

foto imatges google
30 - 3 -10
 Estàs lluny
o això em figuro,
Cobert per la boira
que no parla i t’encongeix
et dibuixes en un marc
que engoleix i arrambla
figures i destins

Encen el foc
que marxi l’escabellosa
i retorni la pau
amb sol de bon matí

dilluns, 29 de març del 2010

DINS DEL POU ESTRET I FOSC....imatges google

foto imatges Google.liberaten.com/
28 – 3 – 10
Dins del pou
estret i fosc,
m’havien aclofat,
no em podia moure.
Tenia por de tot,
cap corda m’ajudava
a grapejar
de dits i peus
a veure la llum
i vent a cara.
El sentiment plorós
a peu descalç rondava
i la clepsa ressorgint
va collir-ne boja
els records...,
i el meu esperit
flotant pujava
a seure en el brancal
on pou calmaria set
i seti al cos daria calma.
Benvolguts records
vius, latents...
d’ells ompliré el pou
que em salvin
de la negror espesa
que vol engolir-me...

diumenge, 28 de març del 2010

ON TINC LA SOLUCIÓ... foto imatges google



27 – 3 – 10
On tinc  la solució
Del meu problema?
La font no raja,
El cel no plou
la ventada
eixuga el mullat
i el sol evapora
cada instant...
On tinc la solució
Del meu problema?
Sort dels amics,
Sort dels companys
Que m’obren seus cors
I em donen l’abraçada
De germà sincera .