Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliure. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de febrer del 2016

NO ETS LLIURE... aquarel·la xinesa


2 – 7 -10
Has descobert que no ets lliure
que en mans del temps, ton amo,
versifiques el teu incomprès existir.
i, ara, et planys amb agudesa idíl·lica
de tot el que vas creure, inconscient,
que, avui, no et servei de res.
Camines ja cap cot per la penombra
de teva ruta, on les flors es marceixen.
Et veus acorralat en uns instants
maquiavèl·lics que encanten la fira
dels teus egoismes i vanitats.
I la fantasia que t’ajudava
a ser innocu ha desaparegut
I ara et crida l’últim estertor.
Se t’ha passat el rellotge, pas d’arena,
com singlot que ensurt para
i et veus conscient del llibre escrit
que ha caigut al riu on ta vida
ja és un riure menut de fastig.
Te’n vas a un incert insegur,
ho saps des del primer vagit conscient
 ivols allargassar la corda feta corriola.
No pugis més amunt, igual cauràs.
ANTON.- T.E.- 27- 2-16

dimarts, 30 d’agost del 2011

S'HAN ENDURIT ELS PEUS



.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus
de tant còrrer mon
deslligat de malìcies...
La pell és l'espardenya
com aram protector.
Això el fa lliure.
.............
Blogger Carme ha dit...

Això el fa lliure
i fins i tot més savi.
Fregar el món
amb la mateixa pell
gosadia i tendresa.


Una abraçada, Anton!
30 d’agost de 2011 20:55