Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nov.10. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nov.10. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de novembre del 2010

PASSARIEN DE DOS EN DOS... fotos Montse Subirats

 Santiago de Peñalba
..............
28 – 11 – 10

Passarien de dos en dos
sense tocar-se ni cabell ni vesta,
com un diàleg comprimit
vingut de l’ampla disbauxa
de parla, crit i soroll.

Com dos votants, alhora,
dipositarien se presència
enfundant-la en el temple
de fosca, ombra de pedra,
que guarda rostre i veu
complint camí.

...............



28 – 11 – 10.

Construïda la plegària
-esforç de pedra treballada
fores vestida de vestigis sants .
Campanes parlen a l’espadanya...,
creu alta contra malifeta de llamp.
Religiositat impressa que en la pedra
ànima i cos etrnitzaran.


SANTIAGO DE PEÑALBA..


dilluns, 29 de novembre del 2010

EL LLIBRE PETRI OBERT....foto Montse Subirats.


28 – 11 – 10

El llibre petri obert
al mirar de l’ull blau
-jeroglífic de juntures
de magre de roc verd  grisós
resta espaiós i tranquil
en son jeure

Us asimetràren unint-vos
per que vostra parla hirsuta
clamés escalant-ne el cel
el mot viu de vostra prosàpia.

Homenatge a l’esforç,
a la conquesta d’altura
fent d’àguiles ancorades
en volar a nou regne.

diumenge, 28 de novembre del 2010

PER MUNTANYA EL PIRINEU... dibuix de la Carme Rosanas

M'agraden infinit aquests expresions artístiques que ELLA fa ajudada per el Paint, de la que no cal dir que li sap tots els truquillos i amb les ganes que hi possa és fan a nostra visió una realitat important, fantàstica que impressiona per la destressa, dedicació... res, que és la mestra que ens fa badar i no més que amb un somriure de goig, dir-li que ens impresiona cada dia.

Allí hi vaig improvisar aquests trenets- comentari, al temps de collir-li aquest Homenatge al Castells.
................
- Per muntanya el Pirineu,
per mar el Mediterrà,
per lluita nostres CASTELLS,
la sardana nostre ball.
Per la clepsa nostre seny,
per voluntat el treball,
per viure la Pau volem,
per la parla el català.
Nostra Pàtria Catalunya
nescessita un gran CASTELL,
reconegut pels foranis,
per espanya un manament
que retornin el que ens deuen
i NACIÓ que volem ser.

................. Anton

divendres, 26 de novembre del 2010

DE TOT DONES... foto google imatges


De tot dones.
Et quedaràs sense res.
I fins la cera de les orelles
et prendran
si tot ho dones.
Et quedes calb
i sense cabells les idees
poden constipar-se.
Tapat encara que sigui
amb les mans.
Que ningú et passi
la pinta espessa
i esbrini clenxes
i metxons
per arrencar-los d’arrel,
que si et quedes
com bola de billar
faràs riure a tothom
al veure el teu streap tease
de closca i seràs
el punt de referència...
- Mira-te’l, és ell.
El que tot ho dona -.
Però... qui sap si així
un és verament ell,
verament lliure.
Qui sap si el que dones
és el que et sobra.

Qui pot dir-ho si no tu?

dimecres, 24 de novembre del 2010

LA BARANA QUE JA HI ERA..

--------------
.La barana ja hi era
pujava fins al brendolat.

Per arribar al cim
caldria fabricar
escalons que tots pugessin
amb la passa normal
Hi col•locaren pedres,
argamassa de calç
i taulons per fer-ne
altures pel seu pas.
Tots hi contribuirien
en aquell immens treball
Que els valents escalessin
agafats al barandat.
El primer amb la corda
del anhel de tots plegats.
Que ens digués que veia
des d' el cim, des de dalt.

Tots somniarien desperts
amb la suor i el plany,
l’esforç, la constància,
el treball i voluntat.
El gran llibre que estimen
sabien que era dalt

.................................
..............................

I allí la gran quimera
aconseguir per sempre
NACIÓ I ESTAT.

dimarts, 23 de novembre del 2010

TENS DE TOT FINS SENTIMENTS...


9.- Tens de tot.
fins sentiments.
Apassionament
tampoc ten falta
i pots triar
entre volar
per el materialisme
- fen-te esclau
de diner, sexe,...
de tot lo terrenal
i viure satisfet

o volar
per l’ espiritualisme
- sent esclau
de creences de fe,
esperança,
que duran el premi
quan mort no puguis
tornar enrera...-

Tens de tot.

I si barregessis
els dos conceptes ?
Esclau per esclau...








diumenge, 21 de novembre del 2010

L'ANXANETA.- DIADA SUBLIM CASTELLERA.--


Diada gran pels castellers... ?  i per tot el poble que es sent català, Per a ells i per la figura tendra, encomiable, dilecta del que vol arribar al sostre, a dalt de tot... per que allí hi col·loca el sentir de tots, vagi per ella un dels meus senzills trenets.

L’ANXANETA

Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................

La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........

Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!

dissabte, 20 de novembre del 2010

continua RAMIRO - 3 .- de relats conjunts

19 – 11 – 10



RAMIRO – 3


La Coloma, la gosseta que es cuidava del ramat, va despertar allà vora el foc i la cendra de la llar del mas i aixecant-se de quatre potes va dessonillar tot el cos espolsant-se i estirant les potes i coll i un dèbil gemec posant nervis i musculatura en moviment quedà llesta per sortir a fora a fer el primer torn de vigilància. Amb dos salts ja era al Tormo vermell . La seva miranda li daria noció del que es coïa més avall... El fum del poble, algun cant de gall i altres etc. ,que li deien que la calma regnava.
Baix a peu de la creu, fita on les propietats del Ramiro començaven, va entreveure un subjecte estirant una bici. La costa... a peu. S’anava apropant. Entrava en seus dominis,... A córrer a veure venir.
-On aneu... ja vareu venir l’altre dia... Si, el primer de penjar rialles...Però els altres us ho varen tapar i la feina... Dos vegades...Sou treballadors, si,... Però a l’amo no li agrada... Com no ho ha esquinçat tot... - xerrameca la Coloma no deixava avançar al personatge matiner.
-Vinc a fer un negoci amb tu.
- Què és això de negoci...?
- Que si m’ajudes pots tenir un premi...
-Un os gros per rossegar ?
-No... Que no caldrà que bordis a ningú... Que no et caldrà matinar... Què...
-Quina enganyifa em voleu vendre?
- Tu procura que tot el ramat voti...pel personatge que vaig penjarf ahir.
-No les deixo ni córrer ni botar que xafen tota l’herba i per passar l’any... No,no crec que us sigui útil.
-Si fas el que dic,... Que votin al que vaig penjar jo, tindràs un premi ...Jo et pujaré un mascle de la teva talla i que a demés de fer la teva feina ja saps et dedicarà tot el seu afecte,... fins podeu jaure junts a les nits...
- Tu de que vas, fill meu... Un gos...? Jo ja tinc la meva parella, saps, la Graciela, que em tracta com una rosella sola en mig del sembrat ...Tu et deus fer amb la bicicleta que veig que la portes entre cames i no pots viure sense ella i vols arreglar-me a mi, la Coloma...
Estupefacte el subjecte mirava l’artefacte com sentin cants de sirena d’un altre mon... El seu amo que creia que els demés eren babaus...!!!
-No t’encantis que si surt el Boc... faràs cap a dalt a l’artefacte ... que tu també et creus un déu.
...de pa sucat amb oli.


dijous, 18 de novembre del 2010

RAMIRO - 2.-- RELATS CONJUNTS

RAMIRO – 2

A dalt de l’artefacte es sentí com déu que és el que ell desitjava.
Li va xiular l’orella esquerra. Renoi. El mòbil? S’havia quedat amb el boc i el gos. Decidí baixar al lloc seu de sempre i ...abandonar... Amb una altra ricada podia fer-se déu.
Inflà la camisa amb il•lusions noves i cap a baix tartana que allí faig falta.
-Us esperava. Aquí no es pot governar- deia el boc al veure’l
-Què ha passat, noi? Has tingut moltes visites. Qui son aquests pintats a la paret que se’n riuen... ? Que no saben que això és propietat nostra, no seva... ?
- No han escoltat raons, diu que la llei els empara...
- Que et volen comprar les ovelles i potser a tu i al gos...? I no et volen pagar res ?... I se’n en riuen sense parar de nosaltres deixant els seus cartells de propaganda?
- Volen que votem tots...fins els cabridets que no ,amen...i, a tots, ...i que després...
- Que botem, així, alegrement... ? I si ens trenquem una cama que passa ? Qui ho paga ? Deuen estar acostumats a manar que se’n en riguin a casa dels altres. .. I son una bona colla. .. i mira, en l’altra paret també... si que disposen de caler per poden airejar la seva figura... i de oca a oca i tiro... ja he fet bé de baixar. Els hauràs de fotre una ricada al cul i fer-los desaparèixer... mira ja els cedeixo el lloc meu que havia conquerit a l’artefacte i que s’hi quedin que nosaltres ja ens arreglarem sense ells per aquí. Allí estaran ... COM AL CEL I QUE NO TORNIN.
-Potser em cansaré de ricar, per que entre els que veieu a la paret i el seguici... em faltaran forces...
- Si me’n ensenyes, jo també tinc el cap dur... I quan convé, convé. Mira, el que et dic, que no tornin Que jo no me’n en ric de les ovelles, que totes tenen el seu nom i les tractem ... Res, digues-li al gos que ens avisi si tornen...

I l’artefacte, a dalt, feia el seu curs...

dimecres, 17 de novembre del 2010

CASTELLS -- 2ªentrada JOC LITERARI Nº 181 PROPOSTA J.M. TIBAU

Joc literari nº181 CASTELLS
.....................
Catalunya fa castells
Amb senderi i voluntat,
Avui si que estem contents,
Quin honor que s’han guanyat !!

Quin honor que s’han guanyat,
Catalunya fa castells.
..............
Ai, com crida el cap de colla,
L’anxaneta quasi és dalt
I a baix el crit bull l’olla...
Castell fet i despenjat.

Castell fet i despenjat
Ai, com crida el cap de colla.
..........
Podem estar satisfets
D’assolir-ne el gran penó.
Nostra PATRIA amb castells
Té dret de ser-ne NACIÓ.

Té dret de ser-ne NACIÓ.
Podem estar satisfets.

.

JOC LITERARI Nº 181 PROPOSTA J.M. TIBAU

Joc Literari nº 181    una jota
.............

Tenim poble empaperat,
Totes les parets marcades,
Els famosos han jugat
A veure qui fa més ganyes.

A veure qui fa més ganyes.
Tenim poble empaperat.
......
Tots riuen marcant paper
Amb rialles que no paren,
No sé si se’n riuen d’ells
o es burlen de nosaltres

O se’n burlen de nosaltres
Tots riuen marcant paper.
............
Esborrarà pluja i sol
Aquesta constant rialla
I quan siguin al escó
Ens tractaran com canalla.

Ens tractaran com canalla
Esborrarà pluja i sol.

dilluns, 15 de novembre del 2010

LES PERSONES ENS DELATEM.... foto google imatges


15 – 11 -10
Les persones ens delatem.
Mira. Tanca curiositat. Mira.
Espera. No t’impacientis. Espera.
Calla. No preguntis. Calla.

Ressegueix les peuades
de la seva mirada intranquil•la,
o fefaent o feble o amorosa
o suau o distreta o trencadissa
o absorbent o silenciosa...

... i sabràs què busca, que espera,
d’on fuig, que estima, que li interessa...
... La teva curiositat tancada
ha obert el miracle...

Ara saps davant de qui et trobes...

Un pàmfil, un innoble, un innocent,
un prepotent, un enquistat en
l’orgull, enveja, passions ...
Ara, entra els ulls dins teu
i mira, calla,... En que t’hi assembles ?

dissabte, 13 de novembre del 2010

A ON ANAVEN ELS DOS PLEGATS ?.... foto erase


12 – 11 – 10

A on anaven els dos plegats?
La pedra havia concebut reble.
La  vivor del còdol contrastava
amb la fortalesa endurida
que es sotmetia a un viure
continuant la mirada endavant.

No així el reble que es preguntava
d’on sortia i on faria cap
transportat amb agalles
per la roca, reconeixent-la indestructible.

Albirava a pensar
que ell, menut,en el seu periple,
agafaria el relleu
quan la pedra s’esmicolés
esdevenint pols al vent ?








divendres, 12 de novembre del 2010

ASSEGURA LA PEUADA... foto picasa


11 – 11 – 10
Assegura la peuada,
la relliscada pot set fatal
- No és qüestió d’espardenya
més aviat d’equilibri -,
i si caus...,
de quan de reble enfarinat
i pedruscall raspós
tindràs notícia
agermanant-se amb tu.

Camina amb l’assegurança
que vol el pas circumspecte,
alliçonat que el seguir és dur.

Quan arribis al cim
respira amb ulls de mirada
que menja amb fam
l’espectacle de nova presència.

És paisatge que et descobreix
un anhel que buscaves
i tens agenollat davall teu.

Segueix la corrua,
catúfol de sínia,
portant la teva llibertat
que es pot perdre
en el pedruscall de la vida.
Assegura la peuada, amic.






dijous, 11 de novembre del 2010

PODRIES VIURE TRANQUIL... foto picasa


11 – 11 -10


Podríes viure tranquil
i no esbafegar per la costa,
però et proposes arribar al cim
com si l’esperit demanés
un aire nou i net.


Ja el teu físic suporta
l’embranzida
del suat cansament...
Ets valent !!


Per més que el respir feixuc
encomana al peu
una parada beneficiosa
guaitant distàncies,
seguiràs donant guerra

al camí que t'eleva
a la plenitut de l'aire.








dimecres, 10 de novembre del 2010

RELLISCÀ SUAUMENTG LA MA... foto google imatges


10 – 11 – 10

Relliscà suaument la ma
per el cabell de la jove
com zèfir en un camp de blat
a punt de sega.
La mirada verge zelosa
de sa corona neguitejà.

La ma fincada i serena
resseguia la seda bellugosa
rossolant tranquil•la.

Quan caigué al final del cicle
rosava el rostre envellutat.

Acolorida la pell suportava
amb goig l’acaronament
i els ulls tendres miraven
el poema escrit per uns dits
sonoritzant paraules,



dimarts, 9 de novembre del 2010

proposta TU MATEIX - microconte.



PROPOSTA TU MATEIX….microconte

Ja en l’era digital, ell, en forma de dofí havia complert la feina en casa de l’escriptor.
Un capvespre un dels personatges novel•lats el transformà en robot. I, ara, robotitzat el rellotge no es ruboritzava com abans. Impàvid resistia les envestides maltempsades...
-Soc del segle passat. També finireu. 

dilluns, 8 de novembre del 2010

DAMUNT DE DILECTA MA... foto google


8 – 11 – 10

Damunt de dilecta ma
tens la tranquil•litat que dona
el tenir fe...

Et passeges segur, ocell,
saps que t’estimen.

Fins un xarrup de regraciament
envies fraternalment.
......................

8 – 11 – 10

A vora son peu fangós
un ocellet arrossega ala trencada.
Ell, abaixà cap i cos
i el seu esperit inquiet, neguitós ,
la ma estengué, calenta brasa...
Delicadament,
fregava terra seva ànima.

Queixós i frenètic obria el bec
tement el gran desori,
però els dit del peu fangós
allargava sa l’esperança...
Un refrec en el plomall,
que l’ocell trobava delicat
i així el bec queixós
a calma tornava

divendres, 5 de novembre del 2010

FORTUNYO... escut pintat per Anton.



Avui, dia cinc de novembre de l 2010, fa vuit mesos que el nostre fill ens va deixar. Ser circumspectes i neutrals explicant facetes de la seva vida se’m fa impossible, podeu comprendre. Intentaré fer de narrador i no de pare.



En la seva làpida davall del nom pel qual se’l va reconèixer en vida i ara quedarà per la seva eternitat, hi figura un epitafi escrit per mi. Vull fer incís en els dos primers versos.


Reconquerires cognom


Fortunyo anava pel mon.


Ell va reconquerir el cognom que els seus ancestres transmetien a la descendència fins que el decret de nova planta va castellanitzar a sac el que tenia al davant.


El seu caràcter neguitós, lleial, convençut de que tenia una Pàtria – Catalunya- quan en la democràcia es va poder tornar el que se’ns havia arrabassat, feu els convenients passos per retornar al estatus vertader.


Nascut en la memorable data de 11 de setembre se’n enorgullia i sempre per ell la catalanitat començava i seguia per família, poble, comarca, pàtria, mon... univers. Res de racisme, al contrari, reconèixer el valor MARE del lloc de naixement, sigui en la persona que sigui. Per a ELL també el volia.


Aquesta feta marca i retorna als seus descendents al lloc que mai havien tingut que perdre.


Per la família tota, és un vertader ORGULL i així ho confesso que l’arbre genealògic que tenim que sabem de nostres arrels des d'abans d’el mil cinc-cents setanta cinc, seguirà en la normalitat ja en la figura d’ELL i el seus fills Aina i Pau.


El treball de recerca per assegurar la seva jugada em demostra que per damunt de totes les seves fites principals tenia les idees clares i feia per aconseguir l’objectiu. GRÀCIES, FILL.- Anton.
......
PER QUÈ... ?
5 - 11 - 10
Aquest gran PER QUÈ  que m'inunda la clepsa
que agarrota mirada, que esguinça veu,
jo li pregunto que contesti seva flama,
que expliqui el desori intens que em produeix

I ELL em contesta sorrut amb boira espesa
i punts suspensius que alteren meu suspens...
Què ha de dir-me si ni ELL sap amb certesa
per què el gran dubte representa... PER QUE`...?




dijous, 4 de novembre del 2010

FINESTRONS OBERTS... foto google imatges


33......................13 – 7 – 09
Finestrons oberts.
ulleres de la casa.
Únic lloc tranquil
per on mira l’àvia.
Veu muntanyes grises,
per l’hivern bromades...
El sol que ella vol pels peus
com foquet de brases.
L’ermita com caixeta
el xiprerar la guarda.
Ella també al cel puja
amb oració murmurada
Tots els records reunits
i dena a dena canvia :
dolors, goig i glòria clara.
Per la nit els finestrons,
no entrin bruixots, tanca.
El llum de ganxo és l’amo
que mima,
estima ,,,
son camí aclama.
....................