Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquarel.la. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquarel.la. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’agost del 2013

ETS TANT LLUNY... aquarel·la


13.- 28 – 9 – 09
Ets tant lluny
que l’aire se’m fa blau.
La claror em cega
i el camí és erm.
Trobaré un sender?
La fletxa disparo,
però seguir-la?
Corre més que el temps
i no arribo a veure
el lloc on vaig.
Ets tant lluny
instant...
I el cor batega,
quants instants...?
Tanco els ulls,.
imagino el lloc

lluny que s’apropa..

dijous, 25 de juliol del 2013

GERRO FLORAL... aquarel·la



GERRO FLORAL.
Verge de llum,
infant nounat de quimera,
paradís retallat d'ombres bornades,
en el silenci cru
no es cou la veu...
Ombriu espés sense vents,
qui vol entrar a jugar
en el paroxisme desarborant
la quietud i la calma ?
Estels blancs
unint la coloraina
que reglota insòlits lladrucs
i fins el perfum prueja
anhels enllaminits
sorgint de la fosca.
25-7-13.- Anton.

dijous, 18 d’octubre del 2012

LES BRANQUES CREIXEN... aquarel.la



Les branques creixen... Al cap damunt la poncella i desprès la flor, el premi, el regal, l’obsequi.
També creixem  nosaltres. Intentem sempre que els nostres actes siguin les flors del nostre treball  ?
Procurem ser parterres, espones, marges,  que opossin ser armes nobles a la maldat? Fem un jardí que subjugui, que atregui, que calmi, que aplani diferències  i estengui les veritats de convivència i solidaritat en vers tothom ?
Que ningú es senti apartat, negat, sense forces per seguir el camí recte de la Pau i del Amor.


dimarts, 16 d’octubre del 2012

NOSTRE JARDÍ ... aquarel.la




Què i com és nostre jardí ... ?  La nostra vida pot ser-ho.... Amb penjarolls i flors i llums... Tot ho necessitem ...
Penjarolls que ens porten  a les amistats, lligams que es fan i es desfan, on creixen fulles noves i també altres es marceixen... viuen en nosaltres i ens fan viure
Flors... Nostres actes dins del jardí diuen de nosaltres al mon. Son el perfum que escampem amb els actes, els pètals que regalem, el goig, la joia, la paraula fina, tendra, acceptació dels fets dels altres...
Llum... A les fosques que seriem, amagats sempre, en el coval tancats, en el túnel que no té sortida, en el pou, què seriem ? Volem la claror i fer la claror en i amb les idees, parlant, expressant, acaronant els mots per que tothom  vegi en nosaltres el besllum, no tingui por del nostre sol .

dimarts, 27 de març del 2012

dilluns, 13 de febrer del 2012

INCOMBUSTIBLE... aquarel·la de l'Anton



13 – 2 – 12
I segueix incombustible al vent i al sol,
A la marmitada de bromall que circula
Fent estralls, eixugant tot el pedram.
Impertèrrit té fe en l’arrel covada
Que travessa reble i topàs del terrer.
Ha arribat al lluny com llanterna viva,
Com campanar vivent, incòlume gegant.
Ha de portar sa renta a final i no descansa,
Doncs, va prometre ser fort fins extenuar-se
Per que l’espasa i destral l’ajoquin
I li seguin tronc, branques i pollancs.

dimecres, 23 de desembre del 2009

474 .- INSTANT 2..... aquarel.la pròpia


22-23 – 12 – 09

7 - No apressem

L’instant,

Ja arriba.

.............

8 .-L’he posat

Tapat amb flassades

Toves, llanoses

I quasi l’he temptat

A l’instant

A adormir-se.

................

9 .- M’ho ha llençat tot..

Menyspreu ?

No !, és el seu fer..

No té cordura.

ni compassió ...

Arriba i marxa

en un instant.

..........

10.- Un instant

Va nevar

En el cap,

En les mans,

en les cames....

No en el cor...,

Estimava.

...........

11.- Un instant fosc.

Un instant llum.

El negre tots

Els colors?

Trobar el blanc

Que aclariria.

Vitrall

Sense vidres

Es mirava

El blanc

Dels ulls..

.......

12 .- Parpellejo

Instant de foscúria.

Instant lluminós.

L’instant

No mana sobre el ser

Fosca o llum ?

.............