Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roda poètica febrer 11. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roda poètica febrer 11. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de febrer del 2011

M'ACOLLIRÀ LA MAR... roda poètica febrer 11



26 -2 -11
seguint... els desgavells de l'altra vora del Mar Nostre.

M’acollirà la mar com mare,
navegaré amb la barca de carn...

La Terra bull,crema,crida,
s’exclama,aniquila,plora...

El seu feudal brama crim,
la sang circul•la en cruent mirall
i el vent atia el braser dels cors.

Que torni la raó de l’esperança
perduda en un camí d’esclavatge,
que la llum beneïda obri claror...,
que trenqui amarres el vaixell foll
que la Terra ha fet seva
i doni el timó a la serenitat...

La calma entri i s’assegui al tron.















divendres, 25 de febrer del 2011

ARA TOTS ELS DIES SON AVUI...RODA POÈTICA FEBRER 11


Foto pròpia. Ufanós l'ametller llença a l'espai la seva continuitat de vida... Quantes flors arribaran a terme ? El cuidant recollirà el fruit ? La excelència de la visió ens porta la fantasia de papallonetes ajocades que poden emprendre vol... Anton.
25 – 2 -11
seguint ARA TOTS ELS DIES...

Ara tots els dies son AVUI.
has clamat ferotgement
a la llunyania
i el tornaveu ha ressonat...

AVUI tindràs novament calma.

No et pots descuidar, però
i situar-te en el sempre perdre,
en quasi desitjar-lo, voler-lo...No!!
Per que, aleshores,
QUI i QUÈ pot retornar-te
el guanyar ?

dimecres, 23 de febrer del 2011

FAREM CAMÍ... roda poètica febrer 11


23 – 2 – 11

Farem camí
amb la presa de les hores cautes.
quan el sol sua de valent...

Farem camí
per endorrials poc trepitjats
buscant noves converses.
i no ens aturarà pas mai
calor ni fred
per que portem la parla,
la lliçó apresa dels avis,
el compromís cruent de seguir
superant pals a les rodes.
Un jorn tots obrirem l’escletxa
i mirarem horitzó de triomf.

dimarts, 22 de febrer del 2011

GAUDEIX L'INSTANT... roda poètica febrer 11


22 - 2 - 11
seguint la MONTSE

Gaudeix l'instant, és irrepetible.
És com una guspira que la veus
i s'apaga...
És com un sospir que singlot
acalla...
El tens ja al sarró dels anys
i compta amb el record
per retornar-te
pena, insuls o alegria.

dilluns, 21 de febrer del 2011

FINS LA PELL EN SENT... roda poètica febrer 11


seguint a FANAL BLAU

21 -2 - 11

Fins las pell en sent
la sedositat dels sentits
que exclamen llibertat...
Percebint el tuf important
que la fa viure sense fre,
abnegada en la conquesta
de volguda realitat.
Pell, envotori de sentiments,
Pell, esclat de sensacions,
Vols ser lliure
tenint tot el teu bagatge
que t'acompanya...







dissabte, 19 de febrer del 2011

AMB LES MANS PARLAREM... rod poètica febrer 11


19 - 2 -11
Amb les mans parlarem,
amb la ploma escriureu,
amb la veu llençarem crits...
Ningú matarà nostra llengua
sobirana, nacional, pàtria.
...........................
.......................
Els camps estan farcits
de llavors impures
que hem d'arrancar...
LLaureu de nou els camps
amb la falç honrada,
que destrueixi els butxins
que es mengen nostre blat..







dijous, 17 de febrer del 2011

SABIA QUE T'APARTARIES... roda poètica febrer 11


17 – 2 – 11

Seguint la MONTSE
.....
Sabia que t’apartaries en la soledat
quan la distància posa passes i temps
i em deixaries en la solitud extrema
anhelant el teu coratjós consell veí.
El temps que trifulga llunyanies
inundaria les nits calmoses, incertes
i viuria en el record de somriures,
diferents dubtes que empenyen fracassos
on l’aventura de la nit veu la claror
de la lluna que passeja entre bromalls

dimecres, 16 de febrer del 2011

QUANTES ALES... roda poètica febrer 11


16 - 2 - 11

seguint BARBOLLAIRE
..........
Quantes ales resistiran la ventada,
quantes veus no callaran pas el mot,
quantes pases a peüc si cal faran falta,
quantes il·lusions demà extendran vol ?

dimarts, 15 de febrer del 2011

EN L'AMPOLLA QUE ESGARRIFA ONADES.... roda poètica febrer 11


15 – 2 – 11

seguint al VEI DE DALT

En l’ampolla que esgarrifa onades
-revolta en la lluita del seu dia –
ella es confessa impotent de la destrossa
que pot fer-ne quan arribi a mans
del qui espera el dúctil pes notori.
Dins, resguardat com cervell en crani,
habita l’esverament que porta consens consentit.
Porta el verí. Porta la sageta. Porta la idea...
És la bomba rellotge que té el temps comptat
per desembarcar en el lloc propici,
que no ha de perdre instant en la entrega
i en canvi, ara, fluctua com feliç peixetó,
-innocent del terratrèmol, tobogan clarificant -,
fent camí a un encontre de no sap quines mans.
Mans que poden anunciar el fi d’un regne

dimecres, 9 de febrer del 2011

HE FIXAT ULLS EN TEU BLAU... roda poètica febrer 11


9 -2 – 11

seguint a FANAL BLAU.
.....
He fixat ulls en teu blau,
aigua que compassa camins...
Veles que es renten...
Escuma en brogit allargassat.

Sento pessigolles als peus
quan rellisques en mi i la sorra
i tornes a marxar reculant...
Carícies d’amant que no gosa
despertar la terra que besa.



dimarts, 8 de febrer del 2011

GRÀCIES DE COR US DIC....foto pròpia- A TOTA LA XARXA, EN ESPECIAL ALS DE LA RODA POÈTICA FEBRER 11.


7 - 2 - 11
Llenço petons al aire
ells en saben el destí...
Son agraiment, complaença
al que tots heu fet per mi.
M'he sentit que m'aixecaveu
quan mes forces ja no van,
i amb la vostra embrancida
heu posat un bon puntal.
La vida ès cruel, estranya,
no et pots fiar del seu ball
però has de seguir ballant-ne..
Con tal poguem respirar !!!
Quan arribeu als vuitanta
ja sabreu el que heu passat.
I per tots us ho desitjo...
Jo us miraré des-de dalt
Mentre tant a fer farrolla
la paraula defensant.
Fenr sentir la veu, que cridi
VULL VIURE COM CATALÀ !!!
...................................
Sou bons cors que lluiteu la vida...
L'Anton MELICITAT us envia,
la FEL la destrueixo aquí.
i REBEU TOTS UNA ABRAÇADA,
GRÀCIES DE COR US DIC.



diumenge, 6 de febrer del 2011

VUITANTA ANYS AL SARRÓ... foto ptòpia

Foto de quan tenia quatre mesos un dels records que conservo que sé que el meu pare hi va escriure... Ell va anar al viatge de no retorn quan jo tenia tres anys i mig...

6 - 2 - 11
Fa ja vuitanta anys que porto
a l'esquena i ben penjat
un sarronet amb els útils
per viure any rere altre any.
Un bon grapadet de terra
Reus, Vilella i Priorat,
Tormo i Bruixeta, La Torre...
ganxet, llicorell , panal.
Terra que n'es meva vida...
Jo vull ser-ne català !!!
Un pitxell d'aigua d'Horta
que saciava als romans,
cartaginesos hi abeuraren
un reguitzer d'elefants
Per que se'm conservi bona
hi tiro un xiribic de sal
per que assaborim ses prendes
i a tothom dar, convidar.
Un rajolinet d'aire que bufi
i escampi arreu mon parlar,
que no molesti a orelles
i a qui escolti acaronar.
També, enceses, quatre brases
de la vella llar de foc...
Que portin claror a l'ànima
i un pesig d'AMOR per tots.
Voluntat per a seguir-ne...
I en vostres blogs instruir-me
És l'anhel que porto al cor.
Siguem fidels a la cita
HUMILITAT nostra fita
com germans volguem-nos tots.

dissabte, 5 de febrer del 2011

UNA PRIMERA BESADA... Roda poètica febrer 11


4 – 2 – 11

Seguint a deomises a distància sideral.

Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,
ombra de lluna, besada de rosa



dijous, 3 de febrer del 2011

ARRAN LA TERRA... foto google imatge // entrat a roda poètica febrer 11


3 – 2 – 11
avui he collit un vers de la Carme

Arran la terra,
Des del nostre terme
Immersos en cordura
Ens situem en la visió clara
De la bogeria.
Sabem on som
I veiem el punt contrari
Que pot inundar-nos
Sols un cop de pèndul
Ens separa...
I el temps i paraules corren.
Mirar enrere, què veiem ?
On ens situem ?
Ens arrastra l’instant ?
Lluny i tan a prop
Una i l’altra...
I que no bufi el vent
que arrassa temps i paraula.



dimecres, 2 de febrer del 2011

SE M'ENNUEGUEN... foto google imatges


2 – 2 -11

- seguint un vers de MON

Se m’ennueguen... els mots
al fer la catombella...

En un instant tot roda
fins que estabornit
quedo lliure del cercle.

Vocalitzo ara els ais i ois
quan el cul toca terra.
No m’he fet mal
i els crits surten lliures,
envanits de la proesa.

La vida en eix mon
és com una catombella.
en l'operandis circular
allargueu els ais! d'alegria
i no ens entretinguem en els ois!
que ningú voldria

..............

Nota.- Catombella = Corumbel·la
Segons el meu fill sols és diu en
el nostre poble. Ell n'estava orgullós
i els seus companys així batejaren
l'Esplai que ells conduien per la canalla
de la població en vacances d'estiu, en honor d'Ell