Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brancal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brancal. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 d’agost del 2008

ETS PROP DEL BRANCAL...

Aquest s'apropa al brancal de casa i blanca -
crec que pel canvi la enblanquinen cada vegada`
per que marxin totes les marques i brutícies que puguin haver-hi -.
Això de ser de color no sé si es que sap el que és estar al Sol o (i) sol.
Potser que es rodegi de lluna i estrelles
que l'il·luminin si es que arriba al brancal de la casa enblanquinada
Que es miri el pintat abans d'entrar-hi...
per si hi ha de possar més brotxa.
------------------------------
10.- Asseguda la parella
al brancal de casa.
Propers al ventet suau,
a la conversa que passa,
a la mirada perduda
en un demà inexorable
que avança a pesar de la calma...
En el seu jardí
com dos arbres amants,
clucs de cames,
caminants de cor
sentien l’escalfor l’un de l’altre:
Aquell llençol d’hivern,
Aquella orxata d’estiu
.
.....................................
Per què s’ha perdut
el vici d’estar en grup
a la fresca?
Necessitàvem, aleshores,
la companyia i ara no...?
L’individualisme
ens crea altres conceptes
de la parella...?

Per il·luminar el dia
tenim el sol : l’individualisme...
Per il·luminar la nit :
la lluna, les estrelles : la companyia...

Volem estar al sol
- ser nosaltres -.Però el sol calenta i... crema.
--------------------------