foto pròpia
22 – 1 – 10
La geganta jeu petrificada
En llit de roca dormint l’encís,
Un dia caminava estorada
Sent la reina del Montsant pedrís,
Però un verí entrà en sa ventrada
I allí quedà fent marge en el macis.
Un dormir etern els arbres hi bressolen
Quan el ventijol alena per les nits
I ella aixeca cap i passeja i aus volen
Esporuguides i retorna a joc en sol matí