foto album Picasa de Mariona
12 – 8 – 09
Quan fa que t’espoliaren el ramatge
rompent tes rames com qui trenca un os,
però et rebrota encara el rústec heretatge
i compliràs ton deure de dar figues al agost.
No tens rancúnia al arbriu que et xucla aire
tens arrestos per brotar amb verd segur,
tes arrels de jove d’aigua busquin flaire
i dirigir-los per túnels de terra fins l’enjub.
Quan al temps venen mestressa i xibalada
a menjar-ne molsa roja i pell tova de bot
ofereixes a ses mans el coll trencat que bada
amb la teva espiritual i pastosa dolçor.
