Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 d’abril del 2020

TRENETS 125


314.- 24-11-18
I del arc de la terra sorgiren les sagetes,
creuaren la llum i de la fosca
feren brollar llàgrimes de goig...
gotim de veu que escamparia Pau i Amor...
El concert unia penses
i sentiments en feliç abraçada...
                     DE  REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 

dijous, 3 de maig del 2018

LLIBRE I ROSA.... zquarel·la



112.- 22-4-18
DIA GRAN QUAN PERFUM I SO
ES DECLAREN VIUS I DIGNES
UNINT EL CLAM D’UN POBLE.
...............................
La gallardia de la rosa
que s’imposa a les dificultats.
Un crit de clemència
davant l’hipocresia i vanaglòria
que s’esmerça en els poderosos,
mentre ella fabrica el perfum pur
per un dia millor.
El coratge transmet heroisme
en el ventre i cares del llibre.
Declara sense embuts
la persistència de la paraula
expressant el so i la marca
amb el cisell de les idees. 
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 22-4-18.

dilluns, 24 d’abril del 2017

ROSA I LLIBRE.- DIADA S. JORDI... aquarel·la


ROSA I LLIBRE.- DIADA S. JORDI.
És festa.
És el neguit que em porta
on llibre i rosa fan camí.
Entro en el pou, ombra
sombrall, foscor...
Llibres sense tapes
em cauen damunt...
Pluja de pètals i fulles
m’esporugueixen...
La negrot del lloc em besa.
Les lletres cauen del suport
Ulls de gat se’m obren
i la visió se m’aclareix...
On soc... ?Tot es mou...
El vertigen aclapara....
És la sang del drac...!
La tradició d’un poble !!!
És festa del cor la rosa,
és festa del cap el llibre.
Festa de la dignitat !!!

REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-4-17

dijous, 1 de setembre del 2016

ROSA I OCELLS... boli ràpit




li havien assegurat que els ocells abans foren roses... Primer donaren perfum, ara concerts de bec alegrant orelles...La saviesa de la natura...Ens preguntem que fórem nosaltres ? Estem en l'harmonia ? anton.

dissabte, 23 d’abril del 2016

PER SANT JORDI ROSA I LLIBRE... aqurel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.

Pomera florida, blanca...
Noia en mig la fullaraca...
Llibre obert amb fulla al vent...
El ventijol esgruna paraules...
Sanes s’escriuen en les fulles...
I es transformen en son intent...
Paraules ara en son pètals
D’una rosa que floreix...
La noia ha collit la rosa...
Pomera és núvia del temps.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 23-4-16

divendres, 10 de juliol del 2015

LA ROSA I LA LLUM,... EN FARIA 81... aquarel·la

 


17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana 
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.
................
10-juliol-15
la rosa compliria 81 anys...!!
Fa un temps la robaren del seu jardí.
Seu destí arribava a meta.
Tallà la cinta de la immortalitat
que es beneeix en el record dilecte
que no s'esborra mai de mai
Quants records ens duen seva Pau i Amor !!
El foc és viu per que viu en nosaltres.
..........

Anton i tots quan la estimaren..

dissabte, 31 de gener del 2015

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la


La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...
Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton
(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.
Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya
Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)
............
Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.
Valenta, sense temença de gel i borrufada
pujà en vers el cel donant exemple a covards.
Ressecs els arbres sense saba que circuli
no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava
a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.
Un bri de ventijol suau com els seus pètals
mogué l’insigne esclat i com asperges
llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...
Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença
brillà en la pedra badada, llibre d’antics records
i fins el sílex, menudalla que va escriure història
contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa
havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.
....... SILENCIS
20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,
no perdis el lleu somriure.



divendres, 2 de gener del 2015

A UNA ROSA... aquarel·la

                                           
En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

dilluns, 10 de novembre del 2014

...I AHIR VA SORGIR EL SOL... aquarel·la


... i ahir va sorgir el sol
I la flor s’inflamava
I la neu gel és fonia...
La sang eufòrica
circulava en la vena
i el cor deia alegria.
El ventre de la terra
aixecava el crit de vida.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -10-11-14




dimecres, 20 d’agost del 2014

DOS PÈTALS I LA ROSA...aquarel·la


23.-DOS PÈTALS  I LA ROSA ...
(A una foto de Teresa Castelló
amb seus dos nebots menuts.)
................................................
...i la tri-dimensió es beneïa sola.
Com dos pètals unint-se a dilecta rosa
enlairaven son perfum de diví somriure
a un contacte dolç d’abraçada.
En el refrec de tres destins
ara, en delit de camí units,
encara que sols fos un instant que conta joia,
es culivaven en un mateix desig
de sentir el caliu de l’estimança
que en seu destí, separat, buscarien sempre.
Quanta felicitat naixia en seus rostres !
Brasa feta de contacte de galta neta,
de dits que busquen tendror i la projecten
i en el centre colrat per dos ales
que daran volada impensada,
l’escriny de les joies, satisfacció de sang,
imprimint en sa alegria l’herència
per contenir el joiós instant
de la nissaga que protegeix i ensenya

el camí del goig als dos  nous pètals.
DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E.

diumenge, 8 de juny del 2014

QUI NO RECONEIX LA ROSA?... aquarel·la


QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!
DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14



diumenge, 1 de juny del 2014

LA ROSA COM EL LLIBRE... aquarel·la



(Aquarel·les d'unes fotos de Teresa Castelló, autora del llibre 

LA DONA PAGESA...)
La rosa com el llibre
obre ses fulles de saviesa...
I, ara, les lletres convertides en perfum
s’esberlen en el camí de la bellesa.
En ma ensonyada
viu l’eternitat de la flor
donant-se, fent ric de desig
un pervindre nou.
Silenciem l’estat místic de l’instant
embolcallant-nos en seu alè dilecte.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 1-6-14

dimarts, 3 de setembre del 2013

LA BUROCRÀCIA NO VOL LA ROSA...aquarel·la


La Burocràcia no vol la ROSA...
- Realitat, Obligació,Ser, Amor -,
Senzilla la ROSA
sols aspira a sa identitat...
La llibertat de ser ROSA.
DE REBAIXES 13.- 3-9-13.- ANTON.


divendres, 30 d’agost del 2013

LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA.... aquarel·la


Una superlativa gota d’aigua
es diposità damunt
del pètal de la rosa.
Una sensació innata
li recorregué tot l’interior.
La gota relliscava
donant  plaer, goig...!!
Salmodiava intensa, fina,
mai com ara havia
pujat al cel erecta, immensa
en deliri i delit de més i més...
Orgasme de la flor ?
Ni el ventijol suau li produïa
la infinita delícia...
La gota anava caient
i ja en el tall de la rosa
es perdé en el vestit,
fullam verd de la esmentada,
i caigué a terra on desaparegué
la joia intensa
mai en altre instant copsada...
Etern record i enyor
per sempre
tindria d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.


dijous, 27 de juny del 2013

LQ ROSA...llapis blanc aquarel·la



27 – 6 - 13
LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de llum desfent la tenebra.

Visible seria camí, far en l’adustesa del sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu viatge... Anton.

dilluns, 21 de novembre del 2011

COM UNA FLOR.- BOLI RÀPIT PINTAT



Quan veié en  l’entrada de casa aquella muntanya de cartes que per el davall de la porta havien entrat a visitar-lo, va creure que molts pensaven en ell, qui sap si l’estimaven
-I tots volen contesta, que els miri, que els digui que si. Tant val la meva humil persona que s’aboquen com bogets a pregar-me, sol·licitar-me, aconsellar-me que el que faran per mi és de faula ?
Les collí totes. No li cabien a les mans. Fins alguna queia a terra...
-Aquesta no deu voler estar junt amb les altres.
Se la deixà a terra amb el bot que feu al caure. Encara n’hi quedaven quatre. Pujà escales i dalt prop de la llar de foc s’assegué.
-I si em dong el gust de veure com flamegen?...
Veure el tronc que flamejava quan l’esbarbà amb el molls fent saltar aquells dimoniets, espurnes que si s’ajoquen a la pell et fregeixen..., qui sap si el contacte amb espurnes i ferros li portà l’energia necessària per pensar en una treta i donar resposta a tots aquests que ara el volien.
Obrí tots els sobres. I a les flames tot ... menys una papereta amb moltes cagades de mosca que resultava ser una infinitat de noms que es presentaven com amics i que no en sabia boi res...
Quatre sobrets blancs, amb un en tenia prou. Quantes paperetes de paper blanc? Totes, les quatre a dins del sobre elegit. Va pegar quatre bots... i va pegar el sobre.
-Que contents tots junts, fins podeu anar a jugar a la botifarra i discutir la jugada. No em direu que no us tracto com amics, amics...
................................................
Avui passa de rotllet en rotllet la badomeria. Diuen que s’ha trobat en l’urna de votacions un sobre que portava quatre paperetes. Ningú en treia l’entrellat.
-Qui ha degut ser aquest irresponsable antidemocràtic ?
Per més que ens diguin que mana el poble, un que els volia el BÉ a tots, no li accepten la francesilla. DEMOCRÀCIA. Si, donem gràcies.

dimarts, 20 de setembre del 2011

UN RECORD, UNA ROSA.... aquarel·la de l'Anton


Aquesta humil aquarel·leta la he dedicat al blog de la GALIONAR, - ESPAI  DE GALIONAR -un lloc de suavitat de paraula escrita i amb regust de dolç perfum. Aneu-hi. Anton.

20 – 9 – 11
Oh, bell jardí extens, dilecte,
ple de paraules i perfums,
tu m’acompanyes en hores baixes,
jo en tu admiro bellesa i atributs.
Dins teu la rosa naixia blanca...
Un ocellet s’hi culivà damunt
i un gotim de sang d’ala trencada
la transformà en roig curull.
Ara, la flor figura apassionada,
Exposa ses virtuts i son color...
Un jorn collida serà per regalar-la...!!
L’agraïment vol retre estimació.

dijous, 23 de juliol del 2009

345 - OBRE LES PARPELLES --- una rosa en aquarel·la

23 – 7 - 09
Obre les parpelles i entraré en ta casa,
M’acomodaré dins teu en la balconada.
Viuré en ton jardí prop de l’entrada
Veient la rosa que es va fent brasa

diumenge, 12 d’abril del 2009

255 - COM DOS ROSES ROGES ELS TEUS ULLS EM MIREN -- 5 - poema referent als ulls

Dos roses en el mateix brot,
dos ulls en la preuada cara,
dos somriures es riuen del mon,
dos sers pensen encara...
.....................
Deixeu-me dedicar eixes roses a la ZEL ,
que de nom és la ROSER
--------------------

9 – 4 – 09 5 - poema
Com dos roses roges els teus ulls em miren
- besllum florit de càlida cadència –
les parpelles com portetes davant sospiren
i em fan entrar en el foc descobrint vivència.
Allà dins les brases de vermellor m’estiren
embravides, xisporreteigen estridència,
m’aclaparen, m’estrangulen i em reviren
Com flam en llar... I en mi, paroxisme, incandescència.

A la CELIA de SENSACIONS li deixo aquí eixa rosa per si vol venir a collir-la