PER
QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC
SI
ENCARA TENIES MOLT PER FER...?
( a
l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).
Quan
la realitat negativa ens colpeix
ens encongim
i el plor aflora com consol...
Avui
ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos
la mossegada
de llop que no avisa mai.
Hi
ha veritats que no les volem creure
i aquell
impossible el tenim davant possible.
Som
poquet en nostres decisions...
Ens
arrabassa el destí que ens construïm
i ens
creiem superiors quan ens ajuda
a acomplir
il·lusions, anhels, goig...
Però
quan el pèndul camina negativament
el nostre
castell, potser ben construït, ens cau...
...................................................................
Amic
Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...
Tu
que ens guardaves el treballat pa
de l’esforç
constant, voluntariós, amable...
Sols
tu pots guardar el pa generós
que ens
oferies amb ta dilecta parla.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15
......... SILENCIS
2.-
Tot hom pot veure la realitat
Però
ens ajoquem preferentment en nostra veritat.