Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLAÇA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLAÇA. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de novembre del 2008

145 -- LA LLUNA I LA PLAÇA.








21 – 11 - 08

El respir de llum busca les ombres
Per emportar-se el negre posant el blanc,
Fins els arbres ramuts cullen a col i be les sobres
Que han passat ensenyant-se als vianants.
Ni l’aire somou rames,és quietud i calma
Ni un xorrit d’ocell s’amaga dins claror
I fins el ruc d’estable desa xalma
I el menut calla en xuclar el dolç mugró.
Tot és silenci en paternal i noble plaça,
Callen les lloses sense tenir el trepig,
Sols la lluna aguaita el cap de llum lassa
Que pentina l’argent amb frec del seu camí.
Tothom dorm. Quietud el silenci imposa.
Tot reposa. Fins rellotge calla son fi tic-tac.
Les finestres han aclucat ulls, vidre es disposa
A ser mirall de nit que no crida cap esguard.
La lluna i la plaça faran conlloga a mitges:
Tu deixa’m claror, jo hi posaré el rajolar
I jugarem a flendi o omplirem sitges
Fins que el primer carro buidi ple de gra.
Com moneda de plata la rodona brilla
Rajoles irisen com si fossin mil miralls,
En el joc hi posen cap la lluerna que espavila
Tot l’argent, la plaça, una safata o bassal.
..........................................
La plaça som nosaltres, nostre viure.
La lluna el magí que vol escriure
En la llum seguit destí
Fins dormint la plaça és viva.
Quan la claror li arriba
Desperta l’infinit.