Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abstracte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abstracte. Mostrar tots els missatges
dimecres, 7 de gener del 2015
ABSTRACTE... aquarel·la
Etiquetes de comentaris:
abstracte,
aquarel·la,
flors,
rebaixes
diumenge, 9 de febrer del 2014
L'ABSTRACTE AMOR... salms de l'amor... aquarel·la
L’ABSTRACTE
AMOR...
...............
salms de l’Amor.
...i dins la
cambra d’ulls tancats
amb persianes mòbils
i inquietes,
les guspires enceten
flamarades
de coloraines
que combaten integrant-se
i fent realitats
lluminària abstracte...
Va veure el ser
que il·lusionava sa mirada,
percebé el so
harmoniós que aclapara ,
s’apropà i l’abstracció
es realitzava.
En el contacte
apareixia l’estima
i, ja es difuminava la primera carícia
que lleu, suau,
comprensiva naixia...
Serà abstracte l’amor
quan es dignifica
i en surt a la llum, obrint persiana
l’enamorament que
aplana el camí
de l’abstracte
bogeria ?
DE
REBAIXES 14.- 9-2-14.- ANTON.-T.E.
Etiquetes de comentaris:
abstracte,
aquarel·la,
rebaixes,
salms de l'amor
dijous, 29 d’agost del 2013
ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS.... aquarel·la
Per
que els anys ja se m’acumulen,
Em
diuen que no em cal estimar...
N’hi
ha tantes de maneres i formes,
Lases
i motius i especialitats... que,
Que
no se de quina em consideren
Que
en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi
que els sentiments
Mai
en tenen prou d’amoïnar
I
que de calmats passen
A
la disbauxa o bogeria...
Que
de la passivitat absoluta
A
l’esbarjo indefinit...,
Fins
que el cap
Raciocina
i els para i posa
En
el lloc adient.
Quan
s’estima es plora,
Quan
s’estima es riu...!!
I,
jo és el que faig...
Arreplegar
llàgrimes
Salades
i dolces...!!
Qui
és que en té prou ?
Si
arreu sempre anem amb la copa.
DE
REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
Etiquetes de comentaris:
abstracte,
aquarel3LA,
rebaixes
divendres, 9 de març del 2012
En el DESASTRE....
Etiquetes de comentaris:
abstracte,
boli ràpit pintat,
rebaixes,
Teresa
dimecres, 9 de març del 2011
EL SENTINELLA DE LES HORES... foto google imatges
M'ha vingut a veure aquest trenent preguntant-me que en vull fer d'ell, si el necessito o no o si ja pot anar a la paperera, li he contestat, si vols, som-hi, col·locat en possició i entrar en la xarxa i que et vegin... Ara ja seràs d'una altra galàxia. A veure si fas bones companyies. Anton.
8.- El sentinella de les hores
em portava dilecte a dinar
- temps de rellotge – a les hores
en meu retorn a dolça llar
Les bajoquetes esperen
i conill a planxa fet,
quatre pistatxos que esperen
que els esbocinin les dents,
un traguet d'aigua incolora
per rentar-me boca al ple.
Veure la caixa incolora...?
per que ni la sento ni veig.
Al sofà ve la marfanta
mentre somnio amb els reis
que em porten a la marfanta
amb calcetes i sostens.
Un sospir dolç que traspassa
amb finesa de respir
i el despertar em traspassa
de volta al treball, neguit.
Tant de be que jo estava
al sofà recolzadet
m'he plantat, abans estava
feliç, ingràvid, content.
Ara tornaré a pensar-ne
com empelto el pensar-ne
en treball i en pensament.
......
Avui, la Carme,( gràcies) ha tornat a posar la seva generositat aquí, per que al seu blog em sembla que parla de pixells, això que abans feia l'aigua fresca i ara... és un element que ens posa en contacte, jo diria com una immensitat de petones que circulen i ens ajuden... Que no ens facin la guerra com a ratets tinc jo... és avorrit estar davant la pantalla i que et digui que no entre res al calaix... Em posa frenétic jo que soc calmós...Anton.
.............
Carme ha dit...
Ningú com l'Anton sabria
empeltar treball i pensament
i també temps i poesia.
que fan via dalt d'un tren.
Diu trenets, com si de mida
li neixessin petitets
però tothom que s'hi enfila
veu que el trenet és immens.
Immens per tanta tendresa
immens per tanta amistat
immens per tota la vida
que ens fa viure al seu costat.
9 de març de 2011 16:03
......
Avui, la Carme,( gràcies) ha tornat a posar la seva generositat aquí, per que al seu blog em sembla que parla de pixells, això que abans feia l'aigua fresca i ara... és un element que ens posa en contacte, jo diria com una immensitat de petones que circulen i ens ajuden... Que no ens facin la guerra com a ratets tinc jo... és avorrit estar davant la pantalla i que et digui que no entre res al calaix... Em posa frenétic jo que soc calmós...Anton.
.............
Carme ha dit...
Ningú com l'Anton sabria
empeltar treball i pensament
i també temps i poesia.
que fan via dalt d'un tren.
Diu trenets, com si de mida
li neixessin petitets
però tothom que s'hi enfila
veu que el trenet és immens.
Immens per tanta tendresa
immens per tanta amistat
immens per tota la vida
que ens fa viure al seu costat.
9 de març de 2011 16:03
Etiquetes de comentaris:
.rebaixes,
abstracte,
foto google imatges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)