Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLANTES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PLANTES. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de novembre del 2008

147 - GRANA DE MATA, PINYES, BRUIXETA. - fotos Anton 08


23 -11 -08

La grana de la mata la tinc a veure,
sembla raïmet que espera ploure i inflar.
Diu que emborratxa cabra que ve a seure
prop de l’arbust que alena dolç mirar.
La collirà el pastor per la cleda de casa
que mati puces al netejar el vell corral,
no hi vol picades a cuixes fent roja brasa,
per això mata posa i en lluna treu el femeral.

..............................

23 – 11 – 08

El pinetell ja ensenya pinya allargassada
per que els xibals hi juguin fent baldufes.
Trencaran la rama, no arriben alçada
i al estirar-se i pressionar ventre surten llufes.
- Ai, que us veurà l’amo de la pinassa -.
- Calla, no diguis, no xerris trencadís -.
- Li sap molt de greu que amb mala traça
Esbocineu l’arbre. El plançó del paradís -.

........................

23 -11 – 08

Dalt la bruixeta, o la pedra badada,
es mira els pins del Domenge a seu davall.
La prehistòria la feu illa allà guardada
quan ibers i sìlex-fletxa eren amos del tornall.
Ara la veiem colgat pit de feudal matrona
exposant impúdica seu badat mugró...
Allà prop seu repetidor col·loca
a les cases imatges de tot el mon.
La tecnologia el premi s’emporta
prop seu l’univers té oberta porta...
La Bruixeta calla amb resignació.
Ara és l'escarràs de son simple mon.
------------------

dissabte, 22 de novembre del 2008

146 - AGLÀ, FONOLL I RABANISSIA.

22 – 11 -08

Al ribàs creixeren tes ancestres
Que el foc d’un dia els arrasà
Rebrotims d’orgull tragueres...
Qui diu morir? Ton fruit l’aglà.
No serà per cabres, ni per tocines,
L’amo del tros les deixa madurar
I arrencant-les de capsa totes fines
Les durà a casa i a paella torrar.
La menudalla que espera castanyes,
- que no coneix fruit d’alzinar –
quan tasti del iaio les perranyes(rossa)
fins pelades se les menjarà.
........................

22 -11 -08

La fonollada feia la guerra perfumada
Quan la noia, inexperta, collia les flors...
La mare li deia : - En posarem a l’olivada
Que en gerreta guarden perles tresor.
Amb un poc que en posem, ja farem peça.
Té molt aire, és penetrant son gust.
Si et toca vestimenta l’olor no es desa
I fins el nuvi, te’l veurà damunt
.................................
22 – 11 - 08

Blanquetes flors, vives papallones ,
Us heu parat, cofoies, en bon recer.
No arruixa el vent miols com gatones
Que us aplacaria el color innocent.
Visqueu amigues, begueu el vostre aire,
Que vinguin les abelles a melar,
Doneu-los-hi el millor pol·len cantaire
Amb el seu rum-rum amenitzat..
..................