Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL FUMADOR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL FUMADOR. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de febrer del 2013

COL3LAGE DE BLOGS.--




En el conjunt dels meus escrits sempre hi ha hagut composicions que s'han valgut de noms establerts per fer algun relat, aquí ho torno a reivindicar en aquest  penjat al meu blog en la data escrita i a Relats Conjunts que ens propossava el tìtol amb un quadre de J. GRIS i que ara recullo en POSTRES II.


7.-EL  FUMADOR  II.-Relats conjunts ..
Escrit d’Anton Fortuño – 17 – 9 – 09
Collage de Blogaires dels que tinc registrats en el blog REBAIXES.
Si més en tingués de registrat més n’hauria posat.
(Perdoneu que no posi les URL, no me’n sortiria i no vull equivocar-me. Anton).
.................................

En una voluta de fum que pujava cap una foto de les que posa l’Assumpta, en el seu blog, he pogut llegir les intencions d’aquest Fumador que va pintar el J.Gris... Vaig tenir que anar de pressa per poder-ho apuntar.... per que ja sabeu que això del fum, es com el núvol que ara el veus i després també, però ja ha variat les formes... Llegiu, llegiu...

- ARA MATEIX.- digué el gerent del teatre NOVA COL·LECCIÓ DE MOMENTS.- Aquí no hi ha REBAIXES que valguin, Actuem amb TRANSPARÈNCIA. No és un JOC DE NENS i això de VIST O NO VIST ho sabrem a les ANADES I TORNADES del ROCAR DE TIANA.. Farem valdre LA LLUM DE DONA de L’AGNÉS SETRILL que ens inspiri junt amb GAIA i TODOREH i MIA
Ja sé que tenim UN RACÓ DALT DEL MON per una SORTIDA DIGNA i un ALTRE INVENT  quan comprem un CAVALL DE RODES i LA PANXA DEL BOU.
Deixeu-vos de PARAULES I MOTS i de CONTES DIVERS i de RONDALLES DE LA VORA DEL FOC amb 365 CONTES en tenim per abastar a DES DE ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS
Mireu, companys i amics ARA VA DE DEBÓ que la TERE BALAÑÀ, T’ESPERA EN ALBANTA
I que AL VESPRE, ARTISTES EN ACCIÓ posarà LA LLUNA EN UN COVE, PLANETA CLAUDIA sempre la veureu, SEMPRE  EN SURADA
I si L’ENVOLÉE estudia per MESTRETA  en TORRE DE GUAITA, jo ARA MATEIX ENFILO AQUESTA AGULLA i em trec les DOLCES CADENES d’aquest deliri de L’AVANÇADA DEL ART que tinc dins meu.
No volia jo contar-vos res per més que sigueu PERSONATGES  ITINERANTS de la funció que farem en LA XICRA, EL FUMADOR de RELATS CONJUNTS,
Bé, no en feu us de SECRETS COMPARTITS  que EL POLITIQUET s’enfadaria.

No vaig poder apuntar res més. Això és com els cometes que surten i desapareixen o els eclipsis que si et trobes ben situat.... He fet el que he pogut. Segurament que si hagués sabut taquigrafia...
Però jo vaig amb les crosses ... Ja veieu quins miracles es troben en una voluta de fum de cigar
UN COLLAGE DE BLOGAIRES...Anton.

diumenge, 9 de gener del 2011

L'ONCLE MADEU..... foto google

Posted by Picasa
( No em deixa entrar les fotos que tenia preparades... Si canvia l'editor, ja intentaré posar-les. )
L’ONCLE MADEU, el fumador
L’oncle Madeu era un fumador empedernit. Als set anys ja cargolava fulles de pi o d’estepa seques i en feia cigarrets.
Per anar a la finca on treballava d’encarregat de la colla de jornalers tenia que pujar per un camí de ferradura esbarrant-se com si pugés una escala,.. A baix lligava l’artefacte i encès ascendia calmós...
-Això sembla un tren... –es deia recordant la primera vegada que va anar a Reus per assumptes d’alcaldia.
Gaudia tant respirant i xuclant com gos que no para d’empaitar el conill fins que l’ha caçat
.-Esbafegant, deia,- quan el fum t’ arriba als talons ets l’home més feliç de la terra.
La tos, de vegades l’inundava de petons que se’ls treia escopinada va i ve sense mirar a quina flor embetumava.
Dalt al cim, finalitzava la cremació i l’últim buf de fum... Seguia un pla llarg que era per completar nous aires i esbargir-se... Tot punt la baixada picava als peus altre cigar, ben doble que aguantés el fre del camí fins que al mas de cal Vinyes trucava a la porta...
Era un continuo de fum... Ja venia de la nit que no podia passar-la sencera al llit sense la crema...
A mig matí, amb la colla de nois i noies i grans espampolant ceps li vingué el rebotiment de ventre que senyala que el frau vol sortir de mare i abonar qualsevol plantiu.
-Vaig a fer de cos...- anunciava a la colla.
La Yeta un gos bellugadís com una serp a pas llunyà el va seguir. El Madeu es desfeu la faixa negra, deixà els improperis, petaca i peladits a terra per que no prengués noticia del que d’aquell cul blanc com la llet sortiria... No se’n donà compte de la mancança fins faixar-se de nou...
Amb l’esglai del seu amo que buscava el que caminava amb cames de gos senyalant que era seu, el gos portava el conill bord com trofeu adquirit... Escarbà en terra tova i allí el colgava...Ningú ho veié.
Quan retornà el gos un cop de reble s’endugué a prop l’orella acompanyat de crit i gemec tot al mateix cistell. Sabia que sols podia ser així que li faltés
Ningú va tornar la petaca al amo... Qui sabia on era? El Madeu va sofrir com mai un dia sense fum. Tot el dia amb mig renec al llavi i amb el pensament d’odi al gos i la seva mala sort, pensà en fer –ne una de grossa si el jovent no li retornava l’objecte dels seus amors.
-Quan farem la festa, jo faré la festa. No pot ser que ningú hagi vist on l’ha deixat.Aquell dissabte farien una esmorzada d’època. I la xera acabaria fumant jovent i grans després que el vi ranci, mistela i generós entrés copiosament en tots.
-Us he preparat un cigarret. Que sapigueu nois i noies el que us perdeu. No cal que us confesseu al capellà que ell també fuma i beu... I no patiu que fins el gos sabrà el que és. Potser voldrà tornar la petaca per que el convidi ...
Grans i jovenalla encengueren a una amb la metxa dels peladits que el Madeu havia regalat per a tots per
que entressin en el vici.
Quan ja tots havien encès i les locomotores bramaven, el que portava el Madeu el posà a la boca de la Yeta que no estranyava l’olor.
De sobte a una de les noies li saltà per l’aire el cigarret fent una explosió...
-PIF...PAF !!!
i així sense donar temps va seguir en nois i noies i grans i fins el gos...que encara corre ganyolant...
La festa, la fira, la guerra...
-PIF...PAF!! ... PIF... PAF.... – la traca... Senzill... A cada cigar un detonant minúscul, esca propícia...
Tots acollonits deixaven el cigar com si el dimoni hagués entrat amb la caixa plena de trons.
-PIF... PAF!!...PIF....PAF...
No sé si la Yeta va tornar la petaca... El que si sé el pet als morros... ja se’n va cuidar el Madeu.





















dissabte, 19 de setembre del 2009

391 -- EL FUMADOR--RELATS CONJUNTS nº2 - Breu homenatge a TOTS ELS BLOGAIRES.

La foto de l'Assumpta que veiem tots i abaix el que per uns instants preciosos vaig veure
i poder copiar.
La voluta de fum on hi eren escrits els blogairesEL FUMADOR
DE RELATS CONJUNTS
Escrit dÁntoni Fortuño – 17 – 9 – 09
Collage de Blogaires dels que tinc registrats en el blog REBAIXES.
( Perdoneu que no posi les URL, no me’n sortiria i no vull equivocar-me. Anton)
.................................
En una voluta de fum que pujava cap als núvols d'una foto de les que posa l’Assumpta, en el seu blog, he pogut llegir les intencions d’aquest Fumador que va pintar el J.Gris... Vaig tenir que anar de pressa per poder-ho apuntar.... per que ja sabeu que això del fum, es com el núvol que ara el veus i després també, però ja ha variat les formes... Llegiu, llegiu...

- ARA MATEIX.- digué el gerent del teatre COL·LECCIÓ DE MOMENTS.- Aquí no hi ha REBAIXES que valguin, Actuem amb TRANSPARÈNCIA. No és un JOC DE NENS i això de VIST O NO VIST ho sabrem a les ANADES I TORNADES del ROCAR DE TIANA..

Farem valdre LA LLUM DE DONA de L’AGNÉS SETRILL que ens inspiri junt amb GAIA i TODOREH i MIA


Ja sé que tenim UN RACÓ DALT DEL MON per una SORTIDA DIGNA si no ens surt bé el tinglado i podem situar-nos en un ALTRE INVENT quan comprem un CAVALL DE RODES i LA PANXA DEL BOU.


Deixeu-vos de PARAULES I MOTS i de CONTES DIVERS i de RONDALLES DE LA VORA DEL FOC amb 365 CONTES en tenim per abastar a DES DE ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS


Mireu, companys i amics ARA VA DE DEBÓ que la TERE BALAÑÀ, T’ESPERA EN ALBANTA


I que AL VESPRE, ARTISTES EN ACCIÓ posarà LA LLUNA EN UN COVE

Des de el cove podeu anar a PLANETA CLAUDIA que sempre veureu en SEMPRE EN SURADA
I si L’ENVOLÉE estudia per MESTRETA en TORRE DE GUAITA, jo ARA MATEIX ENFILO AQUESTA AGULLA i em trec les DOLCES CADENES d’aquest deliri de L’AVANÇADA DEL ART que tinc dins meu.

No volia jo contar-vos res per més que sigueu PERSONATGES ITINERANTS de la funció que farem en el lloc mencionat EL FUMADOR de RELATS CONJUNTS,
Bé, no en feu us dels SECRETS COMPARTITS que EL POLITIQUET s’enfadaria....

No vaig poder apuntar res més. Això és com els cometes que surten i desapareixen o els eclipsis que si et trobes ben situat.... He fet el que pogut. Segurament que si hagués sabut taquigrafia... Però jo vaig amb les crosses ... Ja veieu quins miracles es troben en una voluta de fum de cigar
UN COLLAGE DE BLOGAIRES...Anton.

divendres, 18 de setembre del 2009

390 -- RELATS CONJUNTS .- EL FUMADOR


EL FUMADOR
Relat sobre un quadre de J.Gris.
RELATS CONJUNTS
Escrits d'Antoni Fortuño - 17 - 9 - 09
En aquells grans magatzems es feia liquidació d’estocs o també dit rebaixes.
El dia que es dava per el començament dels descomptes quan les portes varen obrir, una riuada de gent omplí l’establiment. Robes cares les podrien trobar a baix preu i qui no busca l’estalvi...?
En els mostradors les robes mogudes per les mans àvides del tocament de la finor de sedes per provar en els seus cossos l’efecte del seus desitjos era enorme i semblava més una batalla campal que una venta normal.
La dependència devia fer ulls i mànigues per que res marxés sense la convenient factura pagada, ja que la multitud era com lleons famolencs que estiraven l’una i l’altre com si la immensa quantitat de material s’hagués d’esgotar abans d’hora i no és que tots volguessin les mateixes peces, però la por de que se’ls escapés de les mans feia que cadascú tractes d’apropiar-se de la major quantitat possible d’aquell innombrable estoc.
El soroll i fragor de la lluita era evident i fins les veus dels més tranquils eren insòlites.
Un senyor amb un gran puro es passejava per aquell conreu com si fos l’amo i sols mirava els taulells on les moltes mans remenaven com si fos una olla de recapte. Tranquil era el seu passeig quan de sobte es posà nerviós i pegà un crit esgarrifós com si arribés la mort, Tot l’entorn que el va sentir quedà en un silenci de sepulcre....
- Mireu, mireu, aquí el meu gran quadre...!!!! EL FUMADOR....!!!!
Pujà damunt del taulell, s’estengué i cobert de l’infinitat de roba ...
- He triomfat,... Tot queda meu. Que ningú toqui res. Quin COLLAGE... !!!Mai n’hauria sortit sol.... Quina gran pensada.... Ara passaré de GRIS a FAMÓS....
..................
Males llengües escamparen que era un pintor GRIS que es volia fer famós. Jo soc escèptic.