47.- 12 – 4 –
11 .- PAIS
De temps venia
que
l’havien
eixalat, quasi impennat...
Un cop de pedra
no a mort
si a
esclavisme, era malferit.
i, ara, de
temps
pensava ses
cabòries assegut
en un seti de
tronc ancestre mil·lenari
que a pesar de
maltempsades
no tenia ni un
corc...
Ell, per molt
que volia aixecar el vol
no el deixaven,
ni podia...
La ma de ferro
esbandia
arran de llavi,
de pensa i de peu
cap intent de
sortir-se’n...
fins
l’emmanillarien, si calia.
El tenien per
exclusiu profit...
Però entrà en
la decisió
de
decidir-se.... Si,! DECIDEIX-TE !!!
Prendre l’únic
camí nou possible
per abandonar
el seti...
En
definitiva,eixalat... VOLAR.
DE ARREPEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.