Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 d’agost del 2014

ET VEIG EN AQUEST MAR... aquarel·la blanca sobre negre


Et veig en aquest mar emboirat
On la llum difuminada
Es clou.
Tot calla. Parla el silenci,
Melodia de cant d’altres tremps
Desaparegut.
Em figuro ta figura boirosa
De contorns fins esmorteïts vivint
Altres sospirs.
La llanterna de meu existir
Té prou oli per il·luminar
Els records.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14


dijous, 8 d’octubre del 2009

409 --L'AIGUA NO PUJA A TEVA BARCA... foto montse subirats


Novament una foto de la Montse Subirats. Per favor visiteu-la. Jo ja fa temps que li pispo, amb coneixement d'ella, algunes fotos que m'inspiren extremadament. Aquesta parla d'una mena de ritus que la persona que passa pel davall del pedrot es cura de "cadrís". Segons ella, la paraula és gallega, es refereix al ronyó malalt.

8 – 09 - 09

L’aigua no puja a teva barca,

barca de pedra tombada al llossar.

L’ona blana emblanquida d’escuma

s’agenolla, humil, davant ton mirar.

Tu et creus la cerimònia que s’afina.

Qui sap si pensa que n’és truja de mar

que un dia un gegant d’aqueixa roca

la petrificava per tota una eternitat.

Abatuda a la llíssera,la cua enlaira,

eternament joiosa per ser bruixa reial...

Qui passa per davall teu – cures de gràcia

i ses patiments se’n van a l’aigua mar.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

407 --VAN CAVALL I GENET ... foto d l'-assumpta

Quan vaig veure aquesta foto i la de més avall de l'-assumpta- en SECRETS COMPARTITS em vaig dir que ja no s'escapava. Els meus ulls hi veien en la nuvolada el que abaix queda transcrit.
4 – 09 -09

Van cavall i genet

en núvol desbocat.

Quan el sol llueix

entre la polseguina

de fum i terbolina

que llença embolcallats

llençols i cobrellits

de sol de clarors fulgents...

On van els dos volant

esmerçant nuvolada?

Vibren en un mirall

que cega ulls

i crema carn.

Expliquen últims records

en busca de conhorts....

Miren la mar divina.





Avui tens els ulls verds

com pell de poma o pera,

Et guarden en cistell

abandonat a vorera.

Em pregues mossegar

eixa verdor impresa,

I dins en l’embolcall.

cauré embogit d’arena.

-----------

4 – 09 – 09

Juga espill de ma mirada

sense deute....

Ulls verds ho donen tot....

El brisall de llum variada

sovintejarà el conhort.

Rellisqui el floc que dansa

obrin les ones i l’escumall

i plaent em besi l’aura

amb reflex de dolç esguard.


dijous, 3 de setembre del 2009

378 -- LA ROCA DURA, ROBUSTA...- fot Mariona,


foto Mariona, album Picasa.

3 – 9 -09

La roca dura, robusta, incombustible...

L’aigua l’acarona, la colpeja fins marcar.

Blanca escuma, fullosa, comestible

Va besant, abraç curt, la fortalesa minant.

No es cansa de moure ses braços i cames,

Un fragor intern vol fer-se seu el rocam.

Insistent obre, avança i es fa enrere ses rames

Rampells de rascle potent, llençant veus que no moren mai.

S’ofereix la roca dura,

és vençuda per l’usura

del contacte amarat.

dimarts, 23 de juny del 2009

319 -- ELS CIGNES ESMIREN...


2 - 6 - 09

Els cignes es miren
mar embadalits
el mirall el tenen
retrunyint son pit.


El mar a toll nostre
- On ens delectem -
A suplir incita
La nostra figura
En el mirall seu .

Ens porta les ones
A vora dels peus
En inquiet riure
I sortosa veu .

La atonida estança,
- lloc acollidor -
On puc compartir-hi
Inquietuds d’amors.

Vindrà la gavina
fa temps que esperem?
O serà la alosa
Que xisclarà dolça
Son parrup als peus?

Somnis de la mar,
- barques de paper -.
Il·lusions mirades
Amb l’escuma als peus.

El ventet ens parla
D’aquells temps passats...
Ara el cíngol lliga
Com estrenyecaps

Espurnes de vida,
Grans realitats.
Ara veus i riures
En mar fet mirall.

----------