Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto banc de fotos gratis.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto banc de fotos gratis.. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’agost del 2009

358 -- lA RATERA BLAVA ELS RELLIGA...

BANC DE FOTOS GRATIS

3 – 8 – 09

La ratera blava els relliga

i ells revolen per dalt mirant la llosa.

L’embut de llum els envolta com la sirga

que avança en el riu dins l’aigua morta.

No sé si els ocells que baten ales

seran engolits per atzur llengua .

Tot son clarors en el espai nit, dibuixades

que viuran un sol instant en seva pressa.
-------------------
...................

Creiem en la fantasia? Una miqueta val, perquè tot realitat...

Ahir estava a l'hora del migdia sense poder fer res a Internet...

Una pantalla gran de Gooogle, em deia que no em deixava conectar, per que no infectés a altres usuaris ...

No tenia cap Bloc, havien desaparegut...

Encara que d'ensurts n'he tingut en aquest medi del ordenador, aquest el trobava inusual.

A les vuit de la nit va poder venir el metge que cura coses d'aquestes, i eencara que jo sols tenia l'espant, ell em va tranquilitzar, tragué el que molestava, diria que el va vacunar, amb el bisturí seu va tallar i ...

Per això he possat aquset poema, fet abans, crec que hi va bé, al que m'ha passat. O sigui que Google em va tancar per que jo no us fes mal.... Miracles!!

NO M'HO HAURIA CREGUT MAI

6 -8 -09

Demanem a crit pelat la seguretat

I la inseguretat conforma nostre destí.

Tot pot canviar en pro o en contra

En un instant i sense o amb molt neguit.

Tenim el perill del canvi en nosaltres

En nostre temps que queda escrit.

I fins el camí de nostres peuades

És com balança que canvia el fil

Empenyem a la dreta o a l’esquerra

Com si fóssim borratxins.

Nostres actes son l’útil instrumentada

Del que ens valem i que tenim...

No busquis la seguretat segura,

Tu creus que mai ha existit?

dilluns, 3 d’agost del 2009

354 - QUI L'ARRENCAVA DEL FRONDÓS ARBRE...

2 – 8 – 09

Qui l’arrencava del frondós arbre mare,

qui sap si entreveia que el ramatge moriria.

Sense aigua circulant, el ressec no para

i tota l’ufanesa aquí inútil es fondria.

El sol i el vent en faran menjada

amb les dents que els dos porten d’avançada

i l’arena engolirà en son ventre

mastegant l’inutilitat que en son centre

ja no respira i és borrall de res la rama