Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats conjunts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats conjunts. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de novembre del 2010

RELATS CONJUNTS.- EL RAMIRO....

16 – 11 – 10-- PROPOSTA DE RELATS CONJUNTS
Quan el Ramiro, el pastor de cabres i ovelles, va veure damunt seu aquell artefacte misteriós li varen venir mil pensaments . En trauria partit.
Al poble el tenien per un no res i era més intel•ligent que el seu gos i que el boc, encara que amb els dos parlava de tu a tu com a membres de sa família que no tenia.
Per la nit, al jaç, va maquinar els detalls de la seva estratègia per poder ser com un déu.
Va escampar totes les ovelles per aquella plana prop del tormo roig on sempre els dirigia els seus al•legats i que omplissin el pap d’herba, mentre amb el gos i sobretot amb el boc, tenia una conversa de col•laboració . Després de moltes explicacions i aclaracions va exigir-li al cabralós que seguís fil per randa els punts i comes del que li manava. Ell seria des d’aleshores el mandamás del ramat ja que ell aniria a altres quefers més propis de la seva persona.
- ...i sobretot no t’equivoquis. Jo estaré ensenyant-te el cul i tu fot-li una ricada com mai hagis fet, a veure si amb l’impuls arribo a dalt de l’artefacte. Ja veus que et demano poca cosa pel premi que reps, fins el bastó i la fona et regalo i el gos al teu servei... Ara em situo...
Damunt la pedra roja els peus i per damunt la seva humanitat de pastor visionari. Ni d. Quixot tenia sortides com aquesta.
-Aquí has de ricar, entesos ? No fallis...
-Dalt als núvols faràs cap...
-És el que vull... Que em torni com un globus lliurat de la ma d’un nen... Va... Som-hi
Les banyes es varen clavar davall la carcanada i la volada fou un èxit... Amb la ma feia gracietes
al seu ramat que el mirava embadalit amb el mos ple...
Va caure de garrons on l’artefacte tenia una cornisa que sobresortia i com un nou Cristòfol desembarcava en el nou mon. Aixecà el braç com un anxaneta i dins el cos li bullia el triomf, la victòria, l’inenarrable goig de SENTIR-SE DEU DEL UNIVERS.
.......
Diuen que més tard ho varen copiar gent amb ganes de pujar amunt, com politics, religiosos, banquers i un llarg etc.

dissabte, 22 de maig del 2010

TRES MOCADORS QUE TORNEN... proposta de Relats Conjunts

Col·laborant en la proposta de Relats Conjunts.

21 – 5 - 10
..........

Tres mocadors que tornen
en la closca nou de les barques.
Sospirs del vent com gavines
que grasnen d’alegria del retorn.
I els mocadors al cap de les fembres
que sospiten collita de llegendes
emparant la matèria en els cistells
I la clement assistència del esperit brivall.
Tots tornen, fins el vent
Tots van rere la cuita
d’un encontre on els mascles
abocaran la caixa dels tresors del mar
davant la flaquesa admirada i viva del infant.
S’ha de viure el moment que culmina
en el petó salobre, en l’abraç retorn d’enyor
que pot ancorar a port aquietant escuma
de dies de taleia en la fragilitat de l’aigua.
- Teniu compte de posar el peu
ben segur a terra.
Ara és hora de les contalles
mirant les ones i el barcam quiet.
Que prengui patró el menut
de galta estimada,
que sàpiga el delirós
fer de la mar que s’engoleix vides
per mal preu de peix...

dimarts, 29 de desembre del 2009

478 -- MERCAT DE NADAL -- POBRESA/RIQUESA.- RELATS CONJUNTS.

.- MERCAT DE NADAL. – 29 – 12 – 09

-Clic.- Va disparar la càmera digital i el que havia seleccionat ara ho tenia incrustat dins la memòria del artefacte. La primera foto. Mai n’havia tingut. I aquell gust se l’havia perdut...

Avui disposava de diner, molt diner. No se l’acabaria mai més....

Pobre de solemnitat fins feia uns dies, la fortuna la tenia collida pel coll des de que encertà en la troballa i elecció d’uns dècims de loteria que l’havien fet ric, arraconant la misèria.

Mirava la foto en la pantalleta. Tot allò ho podia comprar, que fos seu en un instant...

Parades i persones, objectes i sentiments... Podia pagar el que fos fins quedar esgotat, però tindria tot aquell valor....

Els seus ulls miraven enrere encara... El seu nou pensar deixava trepitjat tot el seu fer anterior. Però la tristor l’envaïa...

Si abans era sol, ara també.

S’apropà a una parada... Pare i mare i dos menuts que compraven.... No havia conegut mai això, una família. Dos bitllets els tirà damunt dels objectes que compraven.

- Si, si, son vostres...

- Però, això és molt diner...- digueren estranyats...

- Avui paga la meva pobresa, el meu sentiment de no merèixer el que tinc No vull que el diner em canviï....

I continuà ... Fins buidar totes les provisions que tenia en les butxaques...Que podia fer sinó ?

- Clic.- feu la càmera mentre darrere seu un avalot de veus i gent cridava....

- S’ha tornat boig...

- Deu voler fer –se pobre....

- Si jo els tingués...

- Clic.... clic ... clic...


dilluns, 23 de novembre del 2009

449 -- FESTA D'ANIVERSARI EN LA JET SET.....Relats Conjunts.



22 – 11 – 09

Disbauxa etiquetada

d’aniversari.

Rosaris de carn a l’aire

en mostrari de botiga.

Olors insensats

per cobrir nueses.

Mercat per vendre

el criteri insuls...

Fins l’aigua

s’aquieta en la platja

pecaminosa d’adulteris.

Les sabates, cegues,

no son periscopis

per exaltar melics.

I les portes no tanquen

la tenebra de la solitud

en la universalitat

de pensaments dejectes.

Improperis interns

que saluden bajanades

Rics de butxaca

que riuen la misèria d’ànima.

Betsellers de podridura.

Amen.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

419 --MONS PARAL·LELS -- proposta Relats conjunts.


RELATS CONJUNTS.- MONS PARAL·LELS

basat en un quadre de Daniel Estebe

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09

Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.

Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..

Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.

Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..

Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.

- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?

Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.

En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...

Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.

Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...

Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...

Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament... No estava per tornar-se boig.

dissabte, 19 de setembre del 2009

391 -- EL FUMADOR--RELATS CONJUNTS nº2 - Breu homenatge a TOTS ELS BLOGAIRES.

La foto de l'Assumpta que veiem tots i abaix el que per uns instants preciosos vaig veure
i poder copiar.
La voluta de fum on hi eren escrits els blogairesEL FUMADOR
DE RELATS CONJUNTS
Escrit dÁntoni Fortuño – 17 – 9 – 09
Collage de Blogaires dels que tinc registrats en el blog REBAIXES.
( Perdoneu que no posi les URL, no me’n sortiria i no vull equivocar-me. Anton)
.................................
En una voluta de fum que pujava cap als núvols d'una foto de les que posa l’Assumpta, en el seu blog, he pogut llegir les intencions d’aquest Fumador que va pintar el J.Gris... Vaig tenir que anar de pressa per poder-ho apuntar.... per que ja sabeu que això del fum, es com el núvol que ara el veus i després també, però ja ha variat les formes... Llegiu, llegiu...

- ARA MATEIX.- digué el gerent del teatre COL·LECCIÓ DE MOMENTS.- Aquí no hi ha REBAIXES que valguin, Actuem amb TRANSPARÈNCIA. No és un JOC DE NENS i això de VIST O NO VIST ho sabrem a les ANADES I TORNADES del ROCAR DE TIANA..

Farem valdre LA LLUM DE DONA de L’AGNÉS SETRILL que ens inspiri junt amb GAIA i TODOREH i MIA


Ja sé que tenim UN RACÓ DALT DEL MON per una SORTIDA DIGNA si no ens surt bé el tinglado i podem situar-nos en un ALTRE INVENT quan comprem un CAVALL DE RODES i LA PANXA DEL BOU.


Deixeu-vos de PARAULES I MOTS i de CONTES DIVERS i de RONDALLES DE LA VORA DEL FOC amb 365 CONTES en tenim per abastar a DES DE ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS


Mireu, companys i amics ARA VA DE DEBÓ que la TERE BALAÑÀ, T’ESPERA EN ALBANTA


I que AL VESPRE, ARTISTES EN ACCIÓ posarà LA LLUNA EN UN COVE

Des de el cove podeu anar a PLANETA CLAUDIA que sempre veureu en SEMPRE EN SURADA
I si L’ENVOLÉE estudia per MESTRETA en TORRE DE GUAITA, jo ARA MATEIX ENFILO AQUESTA AGULLA i em trec les DOLCES CADENES d’aquest deliri de L’AVANÇADA DEL ART que tinc dins meu.

No volia jo contar-vos res per més que sigueu PERSONATGES ITINERANTS de la funció que farem en el lloc mencionat EL FUMADOR de RELATS CONJUNTS,
Bé, no en feu us dels SECRETS COMPARTITS que EL POLITIQUET s’enfadaria....

No vaig poder apuntar res més. Això és com els cometes que surten i desapareixen o els eclipsis que si et trobes ben situat.... He fet el que pogut. Segurament que si hagués sabut taquigrafia... Però jo vaig amb les crosses ... Ja veieu quins miracles es troben en una voluta de fum de cigar
UN COLLAGE DE BLOGAIRES...Anton.

dissabte, 27 de juny del 2009

322 -- EL CAFÉ DE NIT ---RELATS CONJUNTS

EL CAFÈ DE NIT
RELATS CONJUNTS
VI - CENT VIL - jEM VAN...- Que entrin aquest parell que es volen jugar la vida amb aquestes boles. Si, si, que entrin. Que els he de confessar. No estan vora el patíbul...,doncs... Que pensin que si s’han decretat que un d’ells ha de morir, el que perdi en les caramboles, que no vulguin que els hi faci de franc. Jo no tinc escrúpols i el negoci és el negoci . Que es barallen per una dona, doncs, allà ells. Primer que soltin la mosca, que el local no està obert per aquestes diversions. Si no cobro abans, potser després hauré d’anar al cemen - tiri , a veure qui ja no ejacularà més... Que et dic que per avançat...!!! faltaria més.
PAB - LO PICA - e SSO - Com a home bo que soc d’ells t’he de preguntar... I quan els cobres?
V. V. V...- Al que mori, tot el patrimoni que tingui... Que n'ha de fer si està torrat... i més callat que un ba-callà
P . P.- Tu et vos fer ric en quatre dies,..I a l’altre?
V. V. V- Ja en tindrà prou amb el matrimoni, que ja s’espavilarà la mossa per fer –li soltar el patrimoni ,
P. P. - Ja,ja... morir ràpid o lentament. Els hi diré que ho deixin estar...

diumenge, 24 de maig del 2009

290 -- 2º RELATS CONJUNTS -- la Torre Eiffel i Ramiro i Quimeta


2º RELATS CONJUNTS
Unes aquarel·les que he pinta aquests dies d'una masia, em varen animar a escriure una continuitat del traball fet a RELATS CONJUNTS, fa uns dies.
El tema podria donar, si jo en sabés prou, per una cosa més llarga.
Com que m'esgarrapava i no volia quedar perdut en el pou dels objectes abandonats
ho he escrit i aquí ho teniu. Podia incluir-ho en la secció VULGARITATS,
que fa una temporada que està parada.
Si em voleu comentar ja sabeu que està obert. Gràcies. Anton.
.......................
El capellà en el sermó de boda, els alliçonà a la Quimeta i al Ramiro, sobre els deures dels contraents... En el tram final fins es permeté dir-los hi joiosament :
- I ara a procurar tenir un bon ramat de cabridets, vull dir menudalla. A veure si abans de l’any ja veniu a batejar el primer.
Esgarrifat el Ramiro, va preguntar al majordom si ell hi faria bo...
-No pateixis que la Quimeta, ja sap on és París, està alliçonada.
La noia, minyona del amo, ara, sortint de la casa gran, no caldria que entrés a fosques a l’habitacle on l’amo li arreglava les faldilles i el corpinyet. Tenia una satisfacció extrema, tindria el seu home i no se’l deixaria prendre per cap cabrota, ella coneixia, per desgràcia, aquests desgavells.
El Ramiro, després de la xocolatada que pagà l’amo a tots per la celebració, digué a la Quimeta per anar cap al mas. A cavall del ruc la noia entrà al que seria casa seva.
La noia que no havia tingut la joia d’estrènyer el cos del seu home en la ballaruga que es feu a l’entrada del casalici de l’amo, ja que tots els jornalers i mossos volgueren tastar el frec del vestit propiciat per l’ama, al baixar del ruc, demanà l’ajut del seu marit
i relliscant de manera sabuda se li penjà al coll i comença a besar-lo i refregar-lo, obrint la seva primera passió en el que era el seu marit. Però el Ramiro que mai havia tastat res semblant, era com un tronc mort que no té saba en el cos que circuli, a demés com gosaria fer mal a aquest ser en que dipositava els primers sentiments de pertinença.
- Ja saps el que han dit tots que hem de tenir cabridets...- ho deia la Quimeta amb una tendror extrema...
- Oh, filla, ja tenim prou dinerons per anar a París a encomanar-lo...?
- Ai, fillet meu. Si el tens aquí el teu París... !!! Aquí... !!!
En aquell moment el boc pujava de potes damunt una ovella per muntar-la.
- Oh, la meva ovella, aquesta si que no... La meva Romera!!
I desfent-se dels braços de la Quimeta, corregué a descompartí a la parella.
Ella corrent rere del Ramiro i agafant-lo pel braç...
- Això, això és el que hem de fer junts. Aquí tinc jo la Torre Eiffel, tontet...
Aquell dia el Ramiro cantava aquella cançó que havia sentit a les mosses del poble quan amb el seu ramat anava rera les veremadores per que mengessin els pàmpols dels ceps
i que no entenia per que ho cantaven,...

- Al faveral de mon pare/ chicot de Raspots m’agafa / i m’agita a terra plana / i es treu de davall faixa / una cosa com un picador de sal / Que si no m’encerta el forat de la pixotera / m’esbotza, m’esbotza...
Ai, si filla, quina sort has tingut !!!! QUINA SORT !!!
( Recordant a Josep Solà, Picando que ho cantava a les colles vermadores)

dijous, 14 de maig del 2009

280 -- RELATS CONJUNTS --en vers.Proposta de Carme i Sonobloc.


Proposta de Carme i Sonobloc. Ho he provat en el que jo en dic trenets.
13 – 5 - 09


EL VENT I L'HOME...


L’ha despertat un gran cop
Pim,pam,plof...
El vent ha entrat seus esclops
Pim, pam, plof...
Es que s’ha obert el balcó
hi ha omplert de fúria el lloc
Borrobom, borrobombom....!!!

La mestressa llença ronc
Com si fos un mar de trons.
Buf, bif, buf ,bof
No la desperta el remor
Buf,bif,buf,bof
I el pobre home és veu sol
Buf, bif, buf, bof
Fora de manta i llençol

Vol tancar la portalada
i tota força li falla...
Les cortines per la cara
i lligades per la cama

I el vent que udola i crida
- T’arrasaré de per vida –
sembla un cavall sens brida
que a ses germans els convida
a que entrin sense mida
en el lloc que ja els ha obert
per cantar-hi el seu concert.

L’home està esgarrifat
el balcó no el pot tancar
I si no trenca l’entrada
de la temible xusmada,
acabarà mal parat
mort, occit, extremunciat


L’hi ha demanat el ventot
que es prepari pel més fort.
Es la Crisi galopant
que tindrà sempre davant


El vent està aposentat...
La muller en va roncant...
L’home ha sofert un desmai...
AAAAAAAAAAAAAAI...!!!
Ja veurem si quan retorna
s’ha resolt en bé la història....!!!

dimecres, 6 de maig del 2009

273 -- RELATS CONJUNTS -- proposta de la Carme i Sonobloc.


També hauria volgut que fos... del BARÇA, però no ho he trobat

RELATS CONJUNTS.- Proposta de Carme en una versió amb so dels Relats sobradament coneguts i de Sonobloc que aporta la realització d'un mp3 amb sons especial i propis
A pesar de la inmillorable ajuda de l'Assumpta i de David de Sonobloc, no he aconseguit situar l'mp3 en la pàgina. No he trobat l'artilugi per situar-ho i com que abans mai ho havia ni provat ni intentat realitzar-ho, no me n'he sortit. L'he posat com a gadget. A mi que moltes coses d'aquestes em venen més que grans, sempre un apren quelcom que pot servir després, i sobre tot agraïr el bon fer de l'Assumpta, al demanar-li, ja que no hauria aconseguit situar l'mp3.

---------

UN CLAUER FANTASIÓS.
El Clauer fantàstic ha marxat de casa i sol aquella nit. Ha obert la porta del pis,Ring,rang. Escales avall s’ha posat a la porta de sortida i ja era fora. Al travessar el carrer dos cotxes Piiiit, piit, quasi el deixen inservible. El soroll, i de nit, esgarrifa i el clauer vol agafar el cotxe del amo i anar-se’n. Somnia fer una carrera... Ja corre... Ell ho domina ot aizò. Vol ser l’amo. Si no fos per ell que guarda totes les claus... ding,ding,ding, que faria aquell closco. Per què li havia tocat guardar-li les pertinences.? Ell era més.... podia anar sol.
Com corria... Volia soroll i ho aconseguia.

Noooo.!!!! Un cotxe contra direcció es dirigia vers ell... L’esclafit pot set terrible... Ha girat el volant i ha esquivat, però la seva perícia de clauer ha de treure la llengua ... Ha sortit disparada la clau del pany del cotxe i ha volat com si una força l’empenyés. Han volat claus i clauer per l’espai retornant al principi, com si el temps no hagués passat. S`ha trobat damunt una catifa, prop d’un llit i veient la tauleta de nit del començament del seu desfici.
.....................
Es desperta sobresaltat l’amo del clauer Damunt la tauleta de nit no hi és l'objecte Ell sempre posa allí el plec de claus.Com s’ho farà sense? Com s’ho farà sense?

El clauer que se’n adona del estat del home, pega un salt i es situa en el lloc.
L’amo diu, veig visions, abans no hi era i ara, si.... Per això em devien regalar un clauer que
fins fa musica,... per que em torni boig ? ??