No son geranis com diu el poema, però son plantes que estimo per que son al balcó des d'on jo puc mirar plaça i carrer, i son ser vius que la mestressa
cuida amb amor per que no sols nosaltres sinó tots quants miren la balconada
s'alegrin amb el goig que eixes plantes ens ofereixen.
9 – 4 – 09 -- 4 - poema
Has tancat tos ulls i no puc veure
el teu balcó de geranis cobert.
Els barrots em priven – celles per distreure –
artesans miracles clouen tos ulls verds.
Ressuscita la llum i al fons mon segur lleure
trepitjarà jardí que guarda tresors teus.
Caminant per els senders podré extreure
Has tancat tos ulls i no puc veure
el teu balcó de geranis cobert.
Els barrots em priven – celles per distreure –
artesans miracles clouen tos ulls verds.
Ressuscita la llum i al fons mon segur lleure
trepitjarà jardí que guarda tresors teus.
Caminant per els senders podré extreure
la flor que guardes joiosa del teu bes ?