8 – 9 – 09
Res que veig és la certesa,
tot quan miro pot ser engany,
la dona se’m don bellesa
i pot set estàtua de fang.
Que tot es mou i res camina,
Perdo l’agre de tot i no s’apuja el pa
si en faig cas darrere ve mentida
i galletada em mulla, tot és falç.
Si confio de babau m’acusen,
si perdono em posen dins del sac,
si vull aigua amb pixum em mullen...
millor ser eremita i en res pensar.
No em sento sol, tinc tota vida...
Esperem l’alabança de mentida
i que llorer ens coroni el cap....?
Però quan ets sol i ningú et mira...,
dins tot és foc, hi tens la pira
Que cremaria donant la veritat.
