Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caure. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’octubre del 2016

NO CAURÉ... aquarel·la


10-8-13
No cauré en el vertigen de la recta,
caminaré per entremig dels encontres
abraçat a les meves joies...
Com puc segar el blat
si em fa de jaç i de record
per on la meva vida ha seguit
dalt del penó de les il·lusions.
Veuré el meu destí.
i sonarà el meu crit de trompeta
i seves notes acompanyaran l’oratge
quan estigui trist.
Meus peus
caminen segurs,
saben els secrets guardats

a la finestra on tinc els amics.

dijous, 4 de febrer del 2016

HA CAIGUT A TERRA... aquarel·la xinesa


27 – 9 – 11
Com sabatona ha caigut a terra,
-designis de destins que busquen
perfumar humil ma que culli
la pèrdua dels olors senzills -.

Tornaria a alçar cap enlaire ?
Regnarà en altre regne alertada ?
La vida dóna tombs. És sènia
que sempre retorna... Sa grandesa
és besar la terra digna
que seus ancestres li deixaren :
Diguem, seu treball i seva feina.
ANTON.-T.E.- 4-2-16