Quan miro el blog de la Montse em sorpren sempre i sé que hi vaig per que ho faci... Les seves fotos tenen un hàlit especial que m'encanta i no puc resistir l'impuls noble de collir-ne alguna i que alegri el meu bolg. Després els meus trenets volen honorar-la dien-li coses que em visionen el veure aquestes delicadeses ofertes. Com granets de raïm les esgarrinxo en les dents i la boca plena del seu suc dolç i alegre s'hi complau cada vegada ... Gràcies, Montse.-- Anton.
27 - 12 – 10
El temps passat!!!
Hores fetes pergamí cendra
que es desfan a l’alè del ventijol suau i net.
Voldríem que es fessin vives
de foc les pàgines
per un retorn que,ara, somnien amb ma distesa.
A terra el cendrós record
no palpita cor fugint
i es barreja amb la barrumballa
que crema el temps en silenci.
El fogardal de la vida
continua via enllà
amb flamaralles consumint
les escorrialles d’instants
com si no li importés que el fum humit separés
el caminar del viure
que sempre inexorable crema.
.JPG)
