Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto montse subirats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto montse subirats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de desembre del 2010

EL TEMPS PASSAT!!!.- foto montse subirats

Quan miro el blog  de la Montse em sorpren sempre i sé que hi vaig per que ho faci... Les seves fotos tenen un hàlit especial que m'encanta i no puc resistir l'impuls noble de collir-ne alguna i que alegri el meu bolg. Després els meus trenets volen honorar-la dien-li coses que em visionen el veure aquestes delicadeses ofertes. Com granets de raïm les esgarrinxo en les dents i la boca plena del seu suc dolç i alegre s'hi  complau cada vegada ... Gràcies, Montse.-- Anton.
27 - 12 – 10

El temps passat!!!
Hores fetes pergamí cendra
que es desfan a l’alè del ventijol suau i net.

Voldríem que es fessin vives
de foc les pàgines
per un retorn que,ara, somnien amb ma distesa.

A terra el cendrós record
no palpita cor fugint
i es barreja amb la barrumballa
que crema el temps en silenci.

El fogardal de la vida
continua via enllà
amb flamaralles consumint
les escorrialles d’instants
com si no li importés que el fum humit separés
el caminar del viure
que sempre inexorable crema.

dimarts, 30 de novembre del 2010

PASSARIEN DE DOS EN DOS... fotos Montse Subirats

 Santiago de Peñalba
..............
28 – 11 – 10

Passarien de dos en dos
sense tocar-se ni cabell ni vesta,
com un diàleg comprimit
vingut de l’ampla disbauxa
de parla, crit i soroll.

Com dos votants, alhora,
dipositarien se presència
enfundant-la en el temple
de fosca, ombra de pedra,
que guarda rostre i veu
complint camí.

...............



28 – 11 – 10.

Construïda la plegària
-esforç de pedra treballada
fores vestida de vestigis sants .
Campanes parlen a l’espadanya...,
creu alta contra malifeta de llamp.
Religiositat impressa que en la pedra
ànima i cos etrnitzaran.


SANTIAGO DE PEÑALBA..


dilluns, 29 de novembre del 2010

EL LLIBRE PETRI OBERT....foto Montse Subirats.


28 – 11 – 10

El llibre petri obert
al mirar de l’ull blau
-jeroglífic de juntures
de magre de roc verd  grisós
resta espaiós i tranquil
en son jeure

Us asimetràren unint-vos
per que vostra parla hirsuta
clamés escalant-ne el cel
el mot viu de vostra prosàpia.

Homenatge a l’esforç,
a la conquesta d’altura
fent d’àguiles ancorades
en volar a nou regne.

divendres, 24 de setembre del 2010

A LA RÒNEGA PORTA... foto de Montse Subirats


Sempre que entro al blog de la Montse Subirats, no em puc estar de collir-li alguna de les seves delícies fotogràfiques... Aquesta porta, porta tot l'encant... li he plantificat aquests trenets, sé que es mereix més, però aquí fem el que podem. Anton.
.............................


23 – 9 – 10
A la rònega porta, avui repintada,
per poder-la cloure molt segura.
li enclavaren un treballat pany,
Aleshores, les amigues s’hi admiraren
- Mira-la ella, la sort la vol acompanyar –
I passaren jorns. Pluges, vents i solanades
cruspiren rosegant la neta personalitat
fins a arribar l’hora de ser exposada
com ara es presentava, com el que era
ensenyant el pas inexorable del anys
Solament...
una porta de melis i pany forjat.
Li he saludat sa serena guapesa...,
ella circumspecta ha entrat a debat...
- Si portes la clau et deixo entrar -.
L’he admirada...
Sembla estrany
que una fusta
maltractada
duri tant i tant.

dimarts, 15 de juny del 2010

LA PORTA SABIA.... foto de Montse Subirats.

15 – 6 – 10
La porta sabia
Que mai s’obriria
Sense la clau adient,
a no ser un terratrèmol,
o un humà mal pensament...
No calien somriures falsos,
Calia el neguit
En clau i pany
Per que la porta cedís
A la passió del la llum i el vent.
Com sinó,,, ?
I la clau era la clau
De tot un deliri
Que ella acompliria.

dimarts, 8 de juny del 2010

LINEA LLARGA DE BLANCA LLANA... foto Montse Subirats.


8 -6 -10
Línea llarga de blanca llana
Està cosint el vestit verd del pla,
Avança l’agulla esmerçant blana
La cadència incessant de son treball.
Brodarà amb fil polit la gran parada
Deixant el rastre del feinot ben fet
I la peça vestuari quedarà planxada
Fent de mirall als colors braus del cel.
Quan baixi a la nit la boira escabellosa
A col·locar-se i rebolcar-se en el prat cosit
El seu fum prendrà color i perfum de rosa
I escamparà l’alè mai reprimit.
Quan la nit retorni a casa sense lluna
I l’astre rei escudelli tot son or,
L’agulla tornarà a cosir-ne bruna
Amb fil de llana de dilecte color.
Terra i cel cosides. Es retrobaran agermanades
Amb litúrgia excelsa d’un nou fet curull.
L’agulla haurà dat i rebut tantes besades
Que l’amor s’encendrà com sec aürt. 

dimecres, 26 de maig del 2010

BONSAI ,,,,,,, foto Montse Subirats


Gràcies Montse- una mica  de tot, jo vull dir un molt...!!!
..........
Ens enamorem de les coses que empresionen per la seva grandiositat, i de vegades, no abaixem la vista al que tenim a vora, com aquest bonsai, on el treball per pujarlo és de mèrit. Admirem la gran catedral, i ensorrem en l'oblit el granet de sorra, suspirem per un boabab i no ens ajupim a tocar la bellesa innata d'un arbret .... Quan reflexionem i ens donem comte que nosaltres som arbres minúsculs en molts aspectes com el cultural, el dinerari, el... Crec que el Bonsai no vol ser prepotent i es queda en la menudesa treballada d'unes mans que hi han posat PAU I AMOR.
Jo vull ser un bonsai, menut, potser escarrancit i humil, però que es dòna als altres... Anton.
26 – 5 – 10
Bonsai,
Arbret menut
Com ser humil,
Sense safor.
Bonsai,
Guardes dins teu
Un gran tresor
PAU I AMOR.

dimarts, 18 de maig del 2010

CISTELLET QUE ENTREGUES ALS CÒDOLS... foto Montse Subirats

18 – 5 – 10
Cistellet que entregues als còdols
teu llinatge joia i ton perfumat color,
ets com paraula d’alabança encesa
que assaona el goig del florir nou.
Roses roges fulloses com llibres
esclateu crits menuts de veu dolçor...
S’arrodoneixen de fantasia les pedretes
al ser-ne visitades pel xarrup color.
Faran conlloga els dos regnes
-pedretes dures, fulles d’ufana i tendra gerdor-
i unides alegrant-ne sa cordial presència
diran al mon seu enardit i ardent petó.

dissabte, 15 de maig del 2010

COIXÍ PRECIÓS DE PERFUM ... foto de Montse Subirats

14 – 5 – 10.- Montse Subirats
A una rosa i quatre capells.
................
Coixí preciós de perfum
Resguardat per atalaies
Que saben dels teus mèrits...,
Et prestes a ma mirada
Com donzella anhelant estima.
Tens quatre ciris que t’il·luminen,
Quatre flams acolorint la festa.
Rosa guardada en espera
exhibir en gerro ta bellesa
o en pit de noia verge
alegrar mirada altiva.

dissabte, 1 de maig del 2010

NO SIGUIS COM EL FRARE.............. foto Montse Subirats


1 – 5 – 10
No siguis com el frare
que es diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Estertoreja sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.

dijous, 29 d’abril del 2010

SINGLARIA AMB LA PLOMA... foto montse subirats.


28 – 4 – 10
................
Singlaria amb la ploma
damunt el vetust pergamí
la paraula tremolosa escrita
deixant pensament
que rodola per l’intern del ser.
La tinta pintaria
el bon fer per son amic.
Tacarrons que s’esmunyien
empesos en caràcter immers
en mil batalles afegides
a covardes derrotes
i triomfs establerts en nit
de vi i disbauxes
quan el cap no pensa
i  promet ànimes sagrades
que portaràn benifet.
La ploma cansada
de falta de parla que li brolli
i que s’estampi en el pergamí
sorolla ses ales de combat
i cau inerme en el llit
que en el llençol
que ja ha parit la flama
dels neguits
d’una ma que vol repòs...,
ara, jaurà tranquil·la
Dormirà damunt els secrets
Esventrats que una ment ha parit.

dimecres, 28 d’abril del 2010

SOL HA QUEDAT... foto montse subirats


27 – 4 – 10
...............
Sol ha quedat
quant molts, abans el seguien.
És, ara, un Jesús al desert
resec de cos i sense braços...
Ompliren un dia
tot el seu terme
de granets petitons, menuts
que l’aigua d’hivern
faria néixer agulles verdes.
Ell, sol, no veu cap veu
que faci gresca com abans.
Estreny el pit
davant la peresa de  brot
que no té força en sa vellesa
que xucla últims glops
de sàvia argilosa verda
que ha dessecat son tronc.
Calla, marcit pel sol
que el fa sentir-se sol
sense ganes de brotada
en la immensitat
de les agulles verdes
que en elles
el moteja el vent
com frare eremita
de la vallada.
Patriarca resol sa existència
esperant retornar
a la Terra que li donà Vida.
Somni de justos
que estimen a ses ancestres.

divendres, 9 d’abril del 2010

DAMUNT LA CADIRA...foto de la Montse Subirats

8 – 3 – 10
Damunt la cadira
he deixat la cuirassa.
col·lectius militaristes
que em tenen cruspida
la realitat de l’ànima.
Anava tapat amb ella,
m’he l’he treta,
l’he deixada...
Em presentava com molts
amagant meva façana.
Ni ulls, ni veu té l’artefacte,
ni pensa...!!
Sols sentiments
empeltats i col·lectivitzats.
Jo que vull el pensament
per pensar...
i els sentiments per sentir,
barrejant-los si s’escau
per parlar, per llagrimejar.

Ara soc individu
que se’n en riu de la cuirassa
que ens posen per no pensar
i per sentir el que ens manen.

dijous, 8 d’octubre del 2009

409 --L'AIGUA NO PUJA A TEVA BARCA... foto montse subirats


Novament una foto de la Montse Subirats. Per favor visiteu-la. Jo ja fa temps que li pispo, amb coneixement d'ella, algunes fotos que m'inspiren extremadament. Aquesta parla d'una mena de ritus que la persona que passa pel davall del pedrot es cura de "cadrís". Segons ella, la paraula és gallega, es refereix al ronyó malalt.

8 – 09 - 09

L’aigua no puja a teva barca,

barca de pedra tombada al llossar.

L’ona blana emblanquida d’escuma

s’agenolla, humil, davant ton mirar.

Tu et creus la cerimònia que s’afina.

Qui sap si pensa que n’és truja de mar

que un dia un gegant d’aqueixa roca

la petrificava per tota una eternitat.

Abatuda a la llíssera,la cua enlaira,

eternament joiosa per ser bruixa reial...

Qui passa per davall teu – cures de gràcia

i ses patiments se’n van a l’aigua mar.

dilluns, 28 de setembre del 2009

399 -- ENS ASSEUREM ... foto montse subirats.


foto de Montse Subirats

14 – 9 – 09

Ens asseurem on nostres avis esperaren

l’enlluernament d’anar i venir de l’aigüim de mar.

Buscant el bromall del cel en pluja, assaonaren

amb oracions de pregària per nou destí aidar.

La gespa verda signava lletres d’esperança,

la sorra salabrosa cantava idees guardar,

i les ones a peus besaven nítida bonança

i l’ambient humit lliurava goig esperat.

Banc de fusta on culs s’assegueren

quan la vida busca amb les ones marxar...

Guardaven l’últim estrèpit i visqueren

perduts sospirs de nàufrags germans.

................

M'he assegut al banc a l'aire lliure i el pensament marxava

en vers el LLUNY, en vers L'INSTANT...

Què és el LLUNY?

Què és l'INSTANT ?

28 – 9 – 09

Ets tant lluny

que l’aire se’m fa blau.

La claror em cega

i el camí és erm.

Trobaré un sender?

La fletxa disparo,

però seguir-la?

Corre més que el temps

i no arribo a veure

el lloc on vaig.

Ets tant lluny

instant...

I el cor batega,

quants instants...?

Tanco els ulls,.

imagino el lloc

lluny que s’apropa..

..............

dissabte, 26 de setembre del 2009

398 -- EN EL FULLATGE EXTENS... fot montse subirats

26 – 9 – 09

En el fullatge extens que el vent arremolina

hi veig policromia excelsa de tardor,

del rogís al marró o grogor fina

fent collage en moviment canviant de mil colors.

La terra rep catifa que dibuixa suculenta

entre argiles i panal o rodó pedruscall

i en seu caminar emmantellat presenta

mil figures que sol i vent mouen cada instant.

L’arbriu ha despullat volgut ramatge,

barnilles de paraigua, espases o espasins

marxen al cel, celles i nou miratge

com si punxessin el blau buscant l’infinit.

Tardor que arribes amb totes les armes,

la pell d’estiu taparem amb velles arnes

preparant l’hivern seguint nostre destí.

dimecres, 9 de setembre del 2009

384 -- ON ANIRÀ A SEVA HORA... / foto Montse Subirats.


EL GAVIAN

imatge de Montse Subirats.

( no m'entren grans com jo voldria )

8 – 9 – 09

On anirà a seva hora quan aixequi volada ?

No ha trencat la discòrdia de les rectes...

Les lligaren planes o esclatant miratges

en trencadís immens de línies que es separen.

I totes juntes, germanes, clamen remull a l’aigua

la set del ser conscients de sa parada.

Fins coloraines alegren la mar plana o moguda

que besant, ses ones volen acolorir eixes lloses,

Feina teniu per abraçar els caps de brot rectes

que suren del seu plat, recapte de mirades.

No marxis, ocell, conta-les-hi història de volades...

Que aprenguin vida i aixequin ses ales quadrades

en un etern desfici d’enarborar el pensament a l'aire

dilluns, 6 de juliol del 2009

329 -- AIGUA AVALL...

Foto Montse Subirats
6 – 7 – 09
Aigua avall per canyars i tamarit
Baixen les paraules amunt escrites.
Sortiren de la font poquetes i arraulides
I esdevindran copioses fent-se riu

dissabte, 16 de maig del 2009

282 -- LES ESPASES CLAVADES EL PUNY...- foto Montse Subirats


16 – 5 – 09
Foto de Montse Subirats

Les espases clavades el puny a terra
ensenyen ses fulles al camí ral,
propicien la fita, signe de desferra
per qui gosi sense permís, lloc traspassar.
Guarden tot el seguit de caminada...
que ningú valent entri en terme obert.
Allí el senyal indica pertinença jurada.
L'amo no perdona si es trepitja el concert.
..................
PENSAMENTS PROPIS
1.- Les bromes pesades son difìcils de païr.
Queda sempre el resentiment de la ofensa.