23.-DOS PÈTALS I LA ROSA ...
(A una foto de Teresa Castelló
amb seus dos nebots menuts.)
................................................
...i la tri-dimensió
es beneïa sola.
Com dos pètals
unint-se a dilecta rosa
enlairaven son
perfum de diví somriure
a un contacte
dolç d’abraçada.
En el refrec de
tres destins
ara, en delit de
camí units,
encara que sols
fos un instant que conta joia,
es culivaven en
un mateix desig
de sentir el
caliu de l’estimança
que en seu
destí, separat, buscarien sempre.
Quanta felicitat naixia en seus rostres
!
Brasa feta de
contacte de galta neta,
de dits que
busquen tendror i la projecten
i en el centre
colrat per dos ales
que daran volada
impensada,
l’escriny de les
joies, satisfacció de sang,
imprimint en sa
alegria l’herència
per contenir el
joiós instant
de la nissaga
que protegeix i ensenya
el camí del goig
als dos nous pètals.
DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E.