26 – 8 – 09
En l’arbre excels, carn nua a l’aire
s’obria el compàs ramatge de les cuixes verges.
No era per fer caminada. Ocell volant
venia prompte fent joca a la matollada.
L’aiguardent cremava en la boca
i el flam moradós blau intens
dava alés de dits que cullen
el caliu que escapa de la flama.
Ni una lletra malmesa s’escoltava,
sols un remor de goig ferit creuava
el single del compàs hi marcava el centre.
Foc intens de feliç matinada.
