Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caminar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caminar. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de desembre del 2016

QUAN CORRIA... aquarel·la


Quan corria no avançava més
del que ara ho faig a pas feixuc.
Ara, quiet, amb crossa a vora
remiro i remiro el caminal...
Veig el pedram i males herbes,
les senyals de potes en l’esgarrap
d’ocells i rates i conills i porcs senglars.
No espero trobar-los, però se que hi son
I que caminen pel mateix sender que faig jo.
Qui sap si amagats en un matoll em miren
i no em pregunten on vaig. Sa mirada
em deu seguir com espill fent rateta...
Jo com que no els veig, els callo el bon dia,
si es que de matí els peus xafen l’innocència
o el bona nit si aparto pedruscall
que la voràgine del trànsit diari ha dut allí
per ensenyar-me que no soc sol,
que molts em miren el meu pas feixuc,
i potser aprenen que no cal córrer, si no arribar.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-12-16

divendres, 21 d’octubre del 2016

CAMINAR ENDINS NOSTRE...boli ràpit pintat


3-5-13
Caminar endins nostre...
Arribar al dintre
per preguntar-te...:
On soc, que hi faig aquí,

per què camino... on vaig
per què fujo de mi... 
i em faig un altre
per què em rebutjo,
per què molts Jos em manen,
on és el vertader JO meu ?

Queda feixuc caminar endins...
fins a on he d'anar de l'intern...?
DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.-  20- 9-13

dilluns, 19 de setembre del 2016

CAMINO DEIXNT L'ENYOR... aquarel·la

14.-5-9-13
Camino deixant l’enyor, la paciència
I trobo el neguit de molts cors
que no poden amagar vivència
que els esclata i remena el cos.
Aparador al bon mirador,
escenari reclòs,
demà el vidre obrirà
i sortirà a donar la ma
en una Via concebuda...
Que sigui ben rebuda...!!
El crenulat (punt de creu)creixerà
I les agulles seran fines..
DE REBAIXES 13.- ANTON.-T.E.- 19-9-16

divendres, 22 de gener del 2016

QUAN CALLES... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
29 – 12 – 09
Quan calles i te’n vas
com vent fet silenci
i els llavis tancats,
eixuts adormint-se...
Vull seguir el clam
que no reverbera,
que no es pot fer llum
per que ton sol calla.
Quan camines
fent el camí allargassat,
on el reble s’aquieta
i no rodola...
Vull seguir el teu pas
impregnat de sorra,
cisell que marca
el viure d’una vida.
ANTON.-T.E.-22-1-16.

dijous, 7 de gener del 2016

AMB PEU MAL CALÇAT MAL ES CAMINA.....acrílic


No era covard i valent pujaria fins dalt de tot
de la serralada com anxaneta a veure
i a conquerir la vesant prolífica del extens pla.
Amb el sarró al coll i en el pit la quimera
trepitjaria ben calçat per camins de cabres
esperant trobar el goig de nova mirada.
Es lligà sabates ben femades i tirà amunt.
Les dificultats pensades es multiplicaren
mes ell, impertorbable, deixà la tovor del panal
i anà ascendint pel pedruscall i esbarzeral
impertèrrit com pigmeu fet gegant en la cuita.
Rossolant i punxant-se, cap alt i esquena dreta,
insuflava en seu esperit l’alè de la victòria:
- Arribar a saltar l’encavallada de la serralada ...
Però els bons desitjos, els esforços dignes
poden veure la traïció rondant molt propera
i va succeir que a la sabata esquerra  un pedrot
li va rossegar la sola i ara els seu caminar
era sense protecció des de turmell a sola...
- Mal vinguda sabata, tu em fas la guitza...
Retornaré al lloc per canviar-la... !!
De vegades els grans esforços no son colrats,
de vegades ens trobem injustament anorreats...
Aleshores, cal serenitat i tornar a començar...
La prèdica i el pas ferm per arribar al cim
han d’omplir la voluntat sense retruc advers.
DE REBAIXES 16,. ANTON.- T.E.- 4-1-16.

..........

dijous, 5 de febrer del 2015

CAMINEM... aquarel·la


Caminem sense moure'ns
com si la quietud fos moviment...
Ens empeny com rufagada
el vent del temps sense pas donar-ne...
I s’afanya la pluja a mullar-nos
en el lloc on tenim cabana parada...
Nostra melodia segueix pentagrama
on la lletra avança seguint compàs...
Caminem sense moure’ns
engolint experiències que ja mai fructificaran ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5- 2-15
.........SILENCIS
22.- Els privilegis eina de prerrogatives...
Qui en gaudeix procura no perdre-les.

dijous, 16 d’octubre del 2014

CAMINAR... aquarel·la



En el caminar en que estem,
no sabem
si al peu avançat el seguirà l’altre.
Si el que ha de seguir es para
i romp el cicle per voluntat,
desavinença,orgull,
comoditat, repòs, feblesa,
inconsistència, adaptació,
i molts altres motius, amics,
tenim el problema al peu...
Castiguem-lo ?

Però si el peu que no segueix
demana a braços i mans
que li lliguin l’espardenya
i encalmats en la seva calma
de mans a la butxaca es neguen
per que elles ja tenen prou treball
de posar la cullera a la boca,
boca que no vol parlar
ni amb les mans ni amb els peus
per que els ulls no li donen conversa
i clucs no veuen el paisatge ofert,
potser l’espardenya deslligada...
Potser és el cap que no disposa bé
de tots els membres
 i ja tenim que tot s’ha parat
quan és necessari el moviment.
............................................
A veure si surt el sol
i desfà la nuvolada
i tots calents seguim camí.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
 ANTON.- T.E. -16-10-14

dijous, 8 d’agost del 2013

CAMINES SOLA... boli ràpit


6.- Camines sola pel mon.
Amb un sol peu jugues,
voles, t’exaltes, rodes...
Avances pel sender florit
de l’aplaudiment
que et complau amb demesia...
I, desprès... i, desprès ?
Et trauràs l’embolcall
del teu engany
i cauràs en l’anonimat
i si abans caminaves sola,
ara, estàs sola...
dins dels teus miracles...
Però, tu voles i caus...!!!
I nosaltres, aixequem el vol ?
DINS LA BOIRINA.- 8-8-13--ANTON


dimarts, 2 de novembre del 2010

EN EL SEU ANDAR.... foto google imatges


4.........28 – 5 – 09

En el seu andar
el cos fet baluerna
avança ara la dreta,
avança ara l’esquerra.

Es un caminar feixuc
fins que els dos peus junts
paren en seva festa.

Pena em fan els dos peus....!!
Sols quan es quadren
l’un a l’altre cara es renta.

Son... com partits politics
que fan el que els interessa
sense preveure que el cos

pot caure,
si un falla,...
a terra.