Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estel. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de febrer del 2018

VIOLETES BOSCANES... aquarel·la



45.- 13-2-18
VIOLETA BOSCANA
Nasqué per ser a la terra estel ,
també per enlairar-se fàcil.
Son fullam l’omplí d’anhel
I el vent la mogué gràcil.
Son pare el vell gegant
la lliurà del gran viatge
i ara rou entre flor blanca,
però sola no n’és hostatge.
És primavera joiosa
que surt a pasturar
en raconet solitari,
o prop sèquia de reg
on sols seu perfum clami.
Violeta no violada
ta tija puja erèctil i sana
DE REBAIXES 18- ANTON.- T.E.- 13-2-18

dimecres, 10 de setembre del 2008

ESTEL I MA

Els dits de la ma han collit l'estel d'allà on ja relluia.
Restaran en eixa flor com dos núvis
Estel i ma al retornar han expresat conjuntament la vida, injertant-se en la flor
per continuar existència digna.
Ara daran perfum, visió de bellesa, espectacle excels, claror de goig tot el dia
i per la nit tornaran a caminar per que els infants somniin dolçors
de joia i alegria
-Estel - diu la ma - la flor serà nostra vida
Tu oberta donant llum...,
Jo estimant el que volia.
----------------------
Quan un se’n en va
I veu un estel a la ma
El cull com recordança
Per gaudir-ne més enllà

L’estel llueix tremolós,
Còmplice d’aquella ma
Que té enyorança en camí
Mes, ja no pot retornar.

De lluny i en la clara nit
Sense núvols ni boirina
Il·lumina terra i arbriu
Volent allí establir vida.

Des de tants angles es veu,
L’estel que la ma volia
Que donarà consol seu
Aquí la ma esborrà
i ara se’l mira