28 – 1 – 09
Llaurava el mar inquiet, bellugadís
dels seus cabells que el vent hi establia ànima
i acaronava el fruit endarrerint-los a orella.
El penjoll pendolava besant els dits
i a trenc d’alba, quan la llum no cansa
estudiava els contorns,...menut pessic
que ni marcava.
La ma senzilla com pinta relliscava
arrencant frisos de besllum en el cabell.
La carícia apropava a galta el goig
i s’emmarcava
en camins llisos sense còdols ni arena,
Era un anar i venir com cullera al plat
Que beu la sopa.
Llaurava el mar inquiet, bellugadís
dels seus cabells que el vent hi establia ànima
i acaronava el fruit endarrerint-los a orella.
El penjoll pendolava besant els dits
i a trenc d’alba, quan la llum no cansa
estudiava els contorns,...menut pessic
que ni marcava.
La ma senzilla com pinta relliscava
arrencant frisos de besllum en el cabell.
La carícia apropava a galta el goig
i s’emmarcava
en camins llisos sense còdols ni arena,
Era un anar i venir com cullera al plat
Que beu la sopa.
No calia mirall.
La ma sabia
com caminar
per aquell mar.
I el desig s’eixugava
amb la complaença del bosc
bevent la llum del miracle.
Confetti de dits,
encenalls de paraules...
28- 1 - 09
- Espia, li digueren
- Es pia?
Vols dir monja
de clausura
que mira per la reixa.
- Si, Espia....!!!
