diumenge, 23 de setembre de 2012

TENIM LA SOLETAT....






Tenim la soletat de l’estar sòl


i la soletat del sentir-se sòl.

Muny la ment tantes figures…!!!
S’ens encatifent tants esdevenirs
en la mirada, oida i parla
que el confuig de tot ens abrassa
i sols el silent plugim del silenci
calla entre nosaltres i ens retorna
a un escenari que podem tancar
per que ja és estadi de record.
I l’arena cau en la clepsidra
i ens posa distància al passat
i podrem retornar a veure
l’enyorn escarnit de la rialla
que ens hem fet en la taula
de la conversa i del got
on miren com surt la lluna
i el llençol espera un petò màgic
d’encontre amb l’espera
d’un altre dia que sigui millor.
…………………………..Anton

2 comentaris:

esborrall ha dit...

No la tenim, la sentim. És un sentiment que es pot enderrocar per altres, tot i que pensem que no.

Carme ha dit...

La sentim, a dies més i a dies menys...

M'agrada el pensament que un altre dia serà millor.

Tots tenim dies i dies, Anton!