13 - 3 -09Va aixecar el braç, la ma
I volia collir el núvol.
Va obrir els llavis, la boca
I s’engoliria el vent.
Esbatanà els ulls
I comprenia seva inutilitat.
No tenia braços,
No tenia boca,
No tenia ulls...
Per el que ell volia.
El manaven
Com a un autòmat
Amb lleis...!!!
Que molts s’hi escamotejaven,
Altres saquejaven,
Altres no complien...
SINÓ ELL
....................
................
13 – 3 – 09
Li succeïa l’inesperat.
En cosa de segons, de ser-ne atleta
Un ser privilegiat...
Rebaixava sa altura.
Com podia ser?
Estava agenollat.
Demanant perdó per progressar
Dignament, en sa altura.
L’havien sotmès
Acomiadat del treball... i sense atur.
Huaria de fer front a la inversió
Que tenia vers la seva aimada famìlia.
Amb tot el que comportava.
L’havien agenollat...!!!
Fins el cap li tocava al terra...
Era un no res...
Sense redempció.
I per això vivia?
Per continuar l’espècie ?
